andreu sotorra




EL CAFETÓ


cafeto


[¿CONFINAR PER VEGUERIES... O PER BULERÍAS?]


Escolteu el podcast

Qui ho havia de dir que una divisió territorial com la de les vegueries, que fa més de 40 anys que vegeta al congelador perquè els diferents partits polítics catalans no li han volgut treure mai la pols, ressuscitaria arran de la plaga del coronavirus. L'enrenou provocat amb l'enèsim confinament comarcal no acontenta ningú i coincideix amb caigudes espectaculars de grans noms de la restauració com Senyor Parellada, Cal Pinxo, L'Agut d'Avinyó i la cadena del famós Tickets del barri de Sant Antoni de Barcelona i quatre locals més del mateix grup. Cases rurals, hostals, restaurants i hotelets de muntanya tornen a posar-se les mans al cap per un tancament que els castiga a perdre queviures comprats i reserves fetes. Allò que abans del pont de Pasqua no deia ningú ara ho diu tothom: mobilitat i relax sense control igual a contagis. Més contagis, més hospitalitzacions. Més hospitalitzacions, més ucis. Més ucis més perill de baixes. A Anglaterra, la baixa més significativa és la del príncep Felip, marit de l'eterna reina Isabel II. Fa escassament quinze dies que tant ell com ella van ser exemple de nonagenaris vacunats. A l'AstraZeneca només li faltava això. I aquí, es comencen a despenjar amb treure de la nevera, no les populars vacunes, sinó les vegueries. Mentre l'Ajuntament de Barcelona ha fet una crida a aconseguir el confinament per l'anomenada àrea metropolitana, algú s'ha adonat que els límits de l'àrea metropolitana són exactament els mateixos que els de la vegueria anomenada de «Barcelona». Eureka! Si la modernitat no funciona, apostem pel mediavelisme. I així és com després que el segle passat els geògrafs Pau Vila o Josep Iglésies es trenquessin les banyes dibuixant una divisió territorial per vegueries de la qual ningú no en va fer cas, ara s'ha obert una cursa per implantar —manu sanitari— les vegueries. Però, si de tant en tant la gent del temps parla de territoris, tan fresqueta i alegreta, per no parlar de vegueries, i la gent dels informatius parla de «capitals de...» sense pensar que quan en recita només quatre: «Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona», invoca les velles províncies imposades pel règim dels règims ¿per què no es pot sacrificar una àrea metropolitana, ni que la recorri el metro, si tenim vuit magnífiques vegueries? Doncs, senzillament perquè a cada nou confinament, a cada nova restricció, més que pensar en vegueries el que es pensa és en «bulerías» que, per cert, ve de «bullería», de «bulla», d'«escàndol» i «d'enrenou». Feliç confinament... per «bulerías»!

[09-04-2021]



| El cafetó | Índex Llengüets | Bon cop de Mac! | En fila índia | Índex Publicacions | Home Page |