andreu sotorra




EL CAFETÓ


cafeto


[LIBERTÉ, ÉGALITÉ, FRATERNITÉ... I PANDEMIÉ]


Escolteu el podcast

El segon cap de setmana sense toc de queda —expressió antipàtica de temps de guerra— ha deixat clar que la comprensió ciutadana sense la repressió institucional no funciona. Prenent com a mostra només la nit i matinada de Barcelona, els desallotjats, avisats i dispersats de places i platges han estat superiors en nombre a l'esclat del primer cap de setmana. Més de 7.000, segons la guàrdia urbana. Un tast que trobaríem en menor grau en altres poblacions catalanes. Amb un afegitó pel que fa a Barcelona: l'arribada de desenes de joves provinents sobretot de França on tenen un pont que han baixat a Catalunya, sud enllà, on diuen que la gent és bruta, deslleial, inculta, pobra, esclava, endormiscada i gens feliç. És curiós com per part d'alguns d'aquests joves s'associa l'incompliment de la prudència a la falta de mascaretes, les aglomeracions de centenars de grups, els botellots fora d'hores, amb l'esperit tan propi dels francesos: Liberté, Égalité, Fraternité... No hi ha liberté sense respecte a les mínimes normes de convivència. No hi ha égalité sense compliment de la normativa establerta en aquest cas per les autoritats sanitàries. No hi ha fraternité si no es pensa que amb aquestes actituds s'expandeix el virus. Liberté, égalité i fraternité queden resumits en un altre concepte que m'acabo d'inventar a la francesa, com la truita: pandemié. Les imatges de cap de setmana es repetiran d'ara endavant. Més nits caloroses. Més ganes de gresca. Més relaxament. Més creencça que la vacunació ho resol tot. Festivals que volen experimentar amb aforaments més amplis. Revetlles de Sant Joan. Nits d'estiu. Platges sota la lluna... Potser sí que l'estiu del 2021 serà més que mai el de la liberté, l'égalité i la fraternité, com diu el jovent francès que baixa a Catalunya. Però serà també el de la pandemié. I el més greu és que afectarà el jovent, el mateix que ara protagonitza una revolució nocturna conseqüència de tocs de queda sense cap ni peus, restriccions contradictòries i missatges eufòrics de tot s'hi val ni que no sigui carnaval. El senyor coronavirus ja es frega les mans. Ell sí que campa amb liberté, sense egalité i amb molt poca fraternité perquè sap que té una arma letal: la pandemié.

[15-05-2021]



| El cafetó | Índex Llengüets | Bon cop de Mac! | En fila índia | Índex Publicacions | Home Page |