ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[EL CUQUET DEL “GUSANO”]

S'ha estrenat «Moebius» una sèrie de TV3 en la línia del que en literatura dels noranta del segle passat s'anomenava joves-adults, és a dir, que tant la poden veure els joves que són joves, com els joves que se senten adults, com els adults que són adults, com els adults que se senten joves. En aquest cas, ha quedat clar que la cosa anirà de bullying. I perquè no sembli només una sèrie juvenil, ja s'ha marcat un parell o tres de marrons que involucren els adults. Un pare arquitecte que arriba al poble fictici de La Farga per construir un centre cultural sostenible i que és el pare biològic d'un dels joves de 17 anys a qui es presenta com si res a casa seva com si haguessin menjat sempre al mateix plat. Una història de banyes que ja ha quedat desvelada entre dues professores d'institut i el marit d'una d'elles. Una enganxada entre una mare pudenta i la professora que ha volgut fer un retret a la seva filla. I com si fos una sèrie de gènere negre, un jove mort d'entrada en una fàbrica abandonada on els joves del poble practiquen l'skate. El bullying ha quedat definit perquè el mort —que tot fa la pinta que en els 10 capítols de la sèrie es veurà més que la marca de cervesa que patrocina la producció—, s'ha descobert que tenia el malnom entre els companys de “gusano”. Una vegada més, TV3 ha decidit que ni que l'acció passi, segons l'equip de la sèrie, a l'interior de Catalunya, els adolescents de 17 per amunt ja no diuen “cuc” i han optat per “gusano”, un flac favor a la llengua i un calc forçat de l'espanyol que els adolescents que vegin la sèrie redescobriran ara. De moment, en els dos primers capítols, no hi ha “gilipollas” ni “joders” ni “buenos” tret de bastants “tios“ i “ties” i un venerable i imprescindible “puto”. De rerefons, el tracte que el professorat d'institut actual es mereix d'alguns dels alumnes: deixar la professora amb la paraula a la boca i girar cua, tenir una rebequeria davant d'ella com si no passés res, tractar-la com si fos la col·lega del pupitre del darrere o qüestionar qualsevol pregunta que els faci. És evident que la ficció no ha d'adoctrinar i que una sèrie televisiva ha de defugir tant com pugui de fer pedagogia. Però de la mateixa manera que, subtilment adoctrinant, ja no fuma ningú a la pantalla, tothom pren birres a manta o la pràctica del follar és tan saludable con fer fúting, també va quallant que el respecte al professorat està a l'alçada del betum, cosa que fa córrer el risc que si un professor de llengua els vol esmenar un “gusano” per un “cuc” sigui titllat de “llombriz” que és una altra manera d'anomenar el “gusano” ni que, per ara i tant, no hagi entrat encara al vocabulari antològic del bullying.