andreu sotorra




EL CAFETÓ


cafeto


[BON COP... DE PARITAT!]


Escolteu el podcast

L'anècdota no ha estat ni la petita Clàudia, la filla de 2 anys del nou president de la Generalitat de Catalunya, baixant agafada de la mà amb el seu pare i la seva mare pel carrer del Bisbe fins a l'entrada del Palau. Tampoc no ha estat el moment en què la mare de Pere Aragonès, quan ell acaba el seu discurs al Pati dels Tarongers, li toca la històrica medalla presidencial penjada al coll com si en volgués sospesar els quirats. Ni tampoc ho ha estat que el representant del govern nacionalista espanyol, el ministre Miquel Iceta, hagi parlat uns segons amb Jordi Cuixart o amb Oriol Junqueras, dos presos caps de turc de l'1 d'Octubre, empresonats pel mateix govern que Iceta representa i de permís penitenciar al Pati dels Tarongers. No, l'anècdota ha estat la versió lliure que la cantant Magalí Saré i el violoncel·lista Manel Fortià han fet d'«Els segadors», l'himne nacional de Catalunya, després que Emili Guanyavents guanyés —valgui la redundància— l'any 1899 el concurs convocat per la revista La Nació Catalana amb una lletra abreujada de l'original anònim del segle XVII. I l'anècdota no ha estat pel seu to musical, entre un registre de lament i aflamencat, sinó perquè la cantant Magalí Saré, aprofitant la invitació de Palau, va proposar que ella es permetria la llicència de canviar el mascle "segadors" pel feminista "segadores". La reclamada paritat, doncs, ha quallat de ple en aquesta nova legislatura del govern català. Vuit conselleres i sis consellers. I una colla de segadores i cap segador. Un greuge comparatiu que pot portar aviat al fet que els homes discriminats, amb barretina o sense, comencin a demanar des d'ara la seva quota de paritat. La paritat entre "segadores" i "segadors", esclar, és tota una altra cosa. Sí que els gravats de l'època mostren colles de pagesos enfervorits amb la falç al puny. Però moltes versions cinematogràfiques del treball de la sega més fidels a la realitat mostren multitud de dones amb les faldilles amples i la falç esmolada fent caure espigues d'or. Alguns han gosat elevar l'anècdota de la versió musical de l'himne d'«Els segadors» a un fals "debat". Un "debat" a cop de tuit que, com en tants altres casos, ha vingut a substituir el debat argumentat de debò. No és estrany que quan actualment s'anuncia un debat, algú pregunti si serà amb 280 caràcters, no fos cas que s'allargués massa. La banalitat, avui té un nom: es diu Twitter. I els mitjans de comunicació s'hi apunten delerosos perquè escassegen les bones fonts i les que existeixen sovint són interessades o manipulen la realitat. Aviat potser caldrà cantar un altre himne, dirigint-nos a la tribu de Twitter: «Ara és l'hora d'estar alerta! Endarrera aquesta gent, tan tuitaire i tan superba! Bon cop de falç, defensors de la terra! Bon cop de falç!»

[25-05-2021]



| El cafetó | Índex Llengüets | Bon cop de Mac! | En fila índia | Índex Publicacions | Home Page |