ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[JO TE L'ENCENDRÉ... EL TIO FRESCO!]

Aquest estiu entre onada i onada de calor, i no només de calor, es parla molt del cost de l'energia elèctrica que, mai més ben dit, s'enfila pels núvols. Es parla molt del malament que ho passen les companyies d'energia elèctrica, les pobres. De la rebaixa de l'IVA provisional del 21% al 10% en gest magnànim del govern que en té la competència. I es parla molt del presumpte cap de turc de tot plegat: el rus Putin que té l'aixeta del gas controlada, diuen, i no permet que els beneficis de les elèctriques que en depenen pugin més del que pugen. Es parla molt de tot això i no hi ha dia que no es recordi als milions de consumidors que les elèctriques avui els estimen una mica més que ahir i una mica menys que demà. Això ha provocat la psicosi energètica fins al punt que hi ha qui no gosa ni tan sols pitjar l'interruptor de la bombeta del llum Led sostenible perquè no se li dispari la factura. Gairebé es podria dir que la psicosi energètica ha substituït per un temps la psicosi de la vacunació. ¿Potser és per això que els infermers estiuencs dels centres de vacunació que estan de guàrdia es poden permetre fer un badallet de tant en tant per què no tenen clientela? Mentrestant, les factures mensuals pugen i pugen i les dades diuen que ara ja costen més del triple del que costaven fa un any, però afegeixen en lletra petita i veu baixa, perquè si no no tindrien notícia, que aquest augment sense fre repercuteix només en una part mínima de la factura i tampoc no es nota tant. Mentre es parla de tot això i els PVPC, que no són una classe de VIPS, sinó la classe dels més de 10 milions de consumidors que tarifen en aquest dragon khan elèctric, van carregant sobre les seves espatlles —i els seus comptes bancaris— la factura de l'onada de calor que té els gegants dels molins de vent aturats i amb el consegüent cost de manteniment que, lògicament, també paguen els mateixos consumidors. Mentre es parla de tot això, però, i ja hi ha qui vol convocar una mena de vaga de tramvies com la de fa 70 anys o una vaga com la de la Canadenca de fa més de cent anys, i ningú no diu ni mu sobre quins són els costos que generen les desenes i desenes de càrrecs destronats de les seves poltrones governamentals i que tenen una cadira garantida en algun dels múltiples consells assessors de les energètiques sense que mai de la vida hagin canviat una bombeta fosa de casa ni hagin empalmat un parell de fils després de pelar-los amb un misto encès fins a cremar-se les puntes dels dits. Ells sí que, mentre els altres paguin, poden cantar ben bé allò tan conegut del popular Tio Fresco!