ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[LA MÀ DE MORTER MEDITERRÀNIA I L'ALLIOLI AFGANÈS]

Un jutjat del País Valencià, obliga la direcció de l'Hospital de la Plana, a Vila-real, a administrar a un pacient greu de coronavirus un tractament que el centre mèdic no autoritza perquè el medicament en qüestió no té cap aval científic. Aquests dies, diversos Tribunals Superiors de Justícia, com el Tribunal Superior de Justícia espanyol a Catalunya, no autoritzen decisions polítiques o sanitàries per fer front a les seqüeles del coronavirus. La més recent, l'aixecament del toc de queda nocturn a la major part de Catalunya mentre continuen havent de tancar sisplau per força l'anomenat oci nocturn a mitjanit —l'hora de la Ventafocs i la sabateta— i quan molts alcaldes de poblacions turístiques han posat el crit al cel ple de llàgrimes d'estiu de Sant Llorenç per no saber com enfrontar-se als actes incívics, als botellots i a les festasses estil “rave” en platges, places, carrers i fins i tot locals clandestins. La Llei Seca o, en aquest cas, la Llei de les Restriccions, porta a actituds reaccionàries com aquestes. Els jutges espanyols a Catalunya consideren que, per part del govern català, rebaixar l'índex de contagi per fer-hi entrar més poblacions petites és una picaresca que no té justificació sanitària sinó que correspon a l'ordre públic i que decretar “tocs de queda perquè em surten de la barretina” atempta els drets i les llibertats de les persones. També en aquestes últimes hores, l'Afganistan viu sota l'amenaça d'un règim que ja ha dit que es passa les eleccions pel folre de la gel·laba i que la seva única llei és la islàmica. I una colla de “hipsters” retrògrads armats fins a les dents amb fusells kalàixnikov afirmen, sense que els caigui el turbant a terra, que els “ulemes”, o els anomenats “homes savis” en llenguatge islàmic —que són com una mena de membres dels Tribunals Superiors de Justícia occidentals— decidiran amb quin tipus de roba empresonaran de nou les dones, en quines àrees podran treballar elles o no i si les nenes han d'anar o no han d'anar a l'escola. Només sentir aquests plantejaments en ple segle XXI, et vénen ganes d'agafar la màquina d'afaitar i deixar-los les barbes talibanes pelades al zero. El món ja no és el que era. O el que ens pensàvem que era. ¿Acceptarien els “ulemes” islàmics que un consell de científics de prestigi internacional els rectifiqués les seves absurdes decisions? ¿Acceptarien els jutges togats de negre dels Tribunals Superiors occidentals, que aquests dies qüestionen i tomben les decisions sanitàries, que un tribunal de metges amb bates blanques els canviessin els veredictes dels seus judicis? I en conseqüència i tornant al començament: ¿Pot un jutjat del País Valencià obligar a administrar un medicament simplement perquè li surt de la toga, contràriament al que diuen els metges de bata blanca? ¿No deu ser que de tant mirar amb ulls de por el que passa a l'Afganistan no veiem el que passa aquí mateix? Les lleis i l'afeblida i amenaçada democràcia són com l'allioli. Cadascú sap com l'ha de fer lligar sense que se li talli, depenent del ritme amb el qual fa anar la mà de morter.