andreu sotorra




EL CAFETÓ


cafeto


[ESTÀ ENNUVOLAT PERÒ A L'IMPERI NO ES PON MAI EL SOL]


Escolteu el podcast

El president del govern nacionalista espanyol, míster Pedro Sánchez, ha anunciat que posarà en marxa un pla estratègic i global per protegir l'espanyol. No, l'espanyol físicament parlant sinó l'espanyol com a llengua parlada. L'anunci, esclar, ve després que la candidata virtual a fer-li el llit, la presidenta de la Comunitat de Madrid, la mai prou caricaturitzada Isabel Díaz Ayuso, va muntar fa poc un despatx al trànsfuga i actor valencià, Toni Cantó, per gestionar una autoanomenada oficina de l'espanyol. Tampoc de l'espanyol físicament parlant, sinó de l'espanyol com a llengua parlada.

Coincidint amb aquestes dues lloables iniciatives lingüístiques i culturals, la ministra espanyola del ram de l'Educació, l'aragonesa Pilar Alegría, ha deixat anar que cal reactivar i reprotegir l'espanyol a les aules, sobretot en aquelles aules on s'entesten a parlar, llegir i escriure en altres llengües que no són l'espanyol.

Aquests sobtats interessos lingüístics coincideixen amb el tort que el mateix govern nacionalista espanyol ha fet a les llengües cosines germanes del seu imperi on, ni que estigui ennuvolat no es pon mai el sol —el gallec, l'euskera i el català— en l'esborrany de llei de l'audiovisual que ha posat els fotogrames de punta als que s'hi dediquen. Per reblar el clau, l'expresident ultranacionalista espanyol, José María Aznar, al costat d'un altre nacionalista de grandeur, Nicolas Sarkozy, ha deixat clar que l'espanyol és la llengua que es parla a la Corte y Villa i els altres que el parlin amb la mare que els va... parir. Segle XXI després de Crist.
Fent un treball de camp, es constata perquè els nacionalistes espanyols tenen aquestes preocupacions: fas un tomb i trobes que no hi ha gairebé pel·lícules en espanyol a les sales de cinema; no hi ha canals de televisió en espanyol ni a la TDT, ni a la fibra, ni als satèl·lits, ni a les plataformes digitals. No se sent gairebé parlar espanyol en cap lloc. Quan algú entra en un bar i demana, per exemple, un «cortado» li responen amb cara de lluç «¿Cómo...?», com si parlessin d'aquell llac. Quan algú s'ha d'entendre amb alguna companyia de telefonia o d'energia elèctrica o de gas, no troba cap operari que el pugui atendre en espanyol. Quan algú entra en una llibreria no troba gairebé cap llibre que estigui escrit en espanyol. Quan algú s'ha d'entendre en algun judici, és difícil trobar un jutge o una jutgessa que deixi declarar o redacti la sentència en espanyol. Quan es viatja en tren, en vaixell o en avió, cada vegada és més difícil trobar un pilot i uns assistents de vol que parlin en espanyol. I així, podríem anar repassant les conclusions d'aquest treball de camp sociolingüístic.

En resum: cal ser solidaris amb l'espanyol i amb els governants nacionalistes espanyols perquè no cessin en el seu zel per la llengua que abans diu que parlaven uns 300 milions de terrícoles —inclosos els hereus del genocici de les Amèriques— i que ara gairebé no parla ningú. Per això, ara mateix, cal entrar a Internet i començar un curs accelerat d'espanyol per a estrangers. «Hola, Me llamo Andrew, vivo aquí y trabajo en casa. ¿Me pone un chocolate con churros, por favor?».

[02-10-2021]



| El cafetó | Índex Llengüets | Bon cop de Mac! | En fila índia | Índex Publicacions | Home Page |