andreu sotorra




EL CAFETÓ


cafeto


[¿PIXAPINS O MIRAPINS?]


Escolteu el podcast

Ara que la tardor ha tornat a fer sortir del cau aquella espècie humana anomenada “pixapins”, que són famílies Ulisses a la recerca de les castanyes, els bolets i l'humus que no tenen a l'asfalt, ha aparegut una altra espècie que, com els senglars, els óssos o els llops, han ocupat el territori urbà a la recerca de menjuca.

Es tracta dels “mirapins”, unes bandes organitzades que es mouen pel subsòl i les estacions del metro vetllant aquells viatgers que s'acosten a les màquines expenedores de bitllets i que, quan paguen amb la targeta de crèdit, els detecten els quatre dígits que utilitzen del seu PIN i, després, un cop observat on es desen la cartera, esperen el moment oportú per pispar-los-la i córrer cap a un caixer automàtic per extreure'n tota la pasta que poden. L'argot dels mossos els anomena “mirapins”.

¿I en què s'assemblen i en què es diferencien els “mirapins" urbans dels “pixapins” neorurals? Doncs, que les dues espècies utilitzen mètodes semblants. Mentre els “mirapins" miren quin PIN de la targeta fa servir la seva presa, els “pixapins” miren on hi ha una castanyeda amb castanyes fresques de l'arbre per torrar a casa o on hi ha una bona pineda amb bolets a sota per furgar i maltractar.

Els “pixapins” són com els “mirapins” una espècie observadora. Els uns, sempre a punt per posar les mans a la bossa o la butxaca del darrere, i els altres, sempre a punt per posar les castanyes i els bolets al senalló.

La diferència entre els uns i els altres és que, mentre els “mirapins” són perseguits pels mossos d'esquadra, els “pixapins” campen al seu aire, com si fossin escamots de senglars, óssos depredadors d'ovelles o llops ferotges disposats a tot.

Mentre els “mirapins” són silenciosos i discrets, els “pixapins” acostumen a fer soroll, cridar d'eco en eco i pertorbar la pau de la natura. A aquests, només els falta aprendre a grunyir com un senglar, bramar com un ós o udolar en nits de lluna plena com un llop.

Quan n'aprenguin, potser alguns pagesos o boscaters acabaran cridant a cor què vols allò que també cridava en Manelic: «He mort el llop!». Ni que, bona gent com són, el crit guimerià només sigui per fer por als “pixapins” i aconseguir que fugin del bosc cap a l'asfalt urbà amb els senallons ben buits perquè ni tan sols els “mirapins” del metro els puguin pispar res.

[7-11-2021]



| El cafetó | Índex Llengüets | Bon cop de Mac! | En fila índia | Índex Publicacions | Home Page |