andreu sotorra




EL CAFETÓ


cafeto


[EL JOC DELS DISBARATS]


Escolteu el podcast

Acabar el trimestre escolar amb l'assetjament verbal de mentides, falsedats, impromperis i insults que fomenten l'odi només en una direcció arran de la polèmica de l'infant de P5 —que vol dir de 5 anys!— de l'escola Turó del Drac de Canet de Mar per la sentència del presumpte 25% de llengua espanyola imposat pel Tribunal Superior de Justícia espanyol a Catalunya no sé si acompanya gaire bé les anomenades “festes entranyables” de Nadal de les aules farcides de pastorets, cagations, reis mags amb barbes de pam de cotó fluix, poemes dempeus a la cadira i nadales treballades en les últimes setmanes pel professorat.

Passant per alt que a P5 encara no hi ha matèria específica de llengua, és bastant ridícul imaginar-se una aula de 20 o 25 infants de 5 anys —amb famílies que han escollit i han aprovat un projecte lingüístic d'escola catalana— fent segons quines estones en espanyol per acontentar el nen de la família que ha demanat —o exigit, vaja— el 25% sense tenir en compte la fractura social que es provoca amb els altres vint-i-tants infants que, pel que es veu, no tenen dret a recórrer al mateix Tribunal Superior de Justícia espanyol a Catalunya per demanar o exigir el compliment, com a mal menor, del 75% restant en català.

El més horripilant d'aquest nou sidral polític és el paperot jugat pels representants dels partits ultranacionalistes espanyols —em falten adjectius— pregonant i més aviat ensenyant totes les seves “vergonyes” a través dels seus mitjans.

Oblidem-nos de les banalitats de comparar el cas de Canet de Mar amb el terrorisme, el nazisme, l'holocaust i l'apartheid per esmentar les recents pronunciades des de Galícia pel líder del partit nacionalespanyolista del PP. Segons ell, a les escoles de Catalunya, els infants que parlen en espanyol el professorat no els deixa anar al lavabo i, a més a més, els posen pedres a les motxilles.

Això, que pot semblar un acudit dolent —però que no ha de fer oblidar que recorda els temps més foscos de la Dictadura franquista— és el discurs actual, en ple segle XXI, de qui aspira a ocupar un dia o altre —si els ciutadans l'hi permeten— la poltrona de la presidència del govern espanyol, el mateix govern que en mans de la coalició més progressista de la història es posa ulleres negres, taps a les orelles i un morrió als llavis mentre veu com els altres mouen fitxa amb el joc dels disbarats.

[18-12-2021]



| El cafetó | Índex Llengüets | Bon cop de Mac! | En fila índia | Índex Publicacions | Home Page |