ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[NO DIGUIS BLAT QUE NO SIGUI AL SAC I BEN LLIGAT]

A falta de llacets grocs als fanals i les baranes dels carrers per poder treure'ls de nit o de dia amb càmeres i amb un cúter, els ultranacionalistes espanyols —frustrats pel silenci sospitós del republicanisme català— s'agafen a la llengua, a la catalana, esclar, que sempre és un recurs inesgotable.

L'edició especial del concurs de TV3 «Atrapa'm si pots», que presenta Llucià Ferrer, i que en temps de vacances s'ha dedicat als infants, una pregunta era sobre quin cereal es feia servir per elaborar la pasta italiana més tradicional.

La resposta tocava a una nena concursant de 12 anys que sembla que ho tenia a la punta de la llengua, però no li sortia. I va demanar si podia respondre en espanyol. El presentador, atenent-se a les bases del concurs, li va dir que no perquè era a TV3 i en un concurs en llengua catalana.

Que la nena acabés salvant la jugada de la resposta dient "trigo" i que el presentador optés per traduir-la per "blat", però advertint que, sabent-li molt de greu no la podia acceptar per bona, ha aixecat la polseguera habitual quan una fotesa com aquesta passa a TV3. I qui diu TV3, podria dir a Catalunya o, sense anar gaire lluny, en una aula d'una escola catalana.

Passem per alt els titulars de la premsa espanyolista i els exabruptes dels correligionaris ultranacionalistes espanyols establerts en minoria a Catalunya. A tots ells, només un afectuós suggeriment. Si l'«Atrapa'm si pots» fos un concurs de frases fetes, el presentador no hauria pogut admetre «No diguis “trigo” que no sigui al sac i ben lligat», entre altres coses perquè la rima no lliga. I si el concurs fos, per exemple, a Castella-la Manxa —«Atrápame si puedes», com diu la pel·lícula d'Steven Spielberg—, la resposta no hauria pogut ser ni blat, ni forment, ni xeixa sinó "trigo". Així, doncs, benvolguts predictibles ultranacionalistes “rojigualdas”, no digueu blat que no sigui al sac i ben lligat.