ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[NO SEMPRE CAL MATAR EL MISSATGER]

De tant en tant, el malmès prestigi del periodisme té coses bones. Una de les més recents ha estat forçar tota una mesa del Parlament de Catalunya que faci marxa enrere pel que fa al privilegi anomenat «llicències per edat».

Si no fos que ja s'ha explotat massa, aquest podria ser un títol de novel·la de gènere negre semblant a aquell «llicència per matar» del cinema de gènere.

A «llicències per edat», ja s'ha dit prou, gràcies a la investigació de nou mesos del diari ARA, els funcionaris, alts i no tan alts, del Parlament de Catalunya, se n'anaven cap a casa als 60 anys, si en tenien 25 de seguits fitxant a la Ciutadella —o 15 en alguns casos—, cobrant durant 5 anys una fortuna sense haver de treballar.

Ara, amb una reforma proposada per l'actual presidenta del Parlament, s'havia acabat cedint dels 5 als 3 anys i amb unes quantitats, pel que sembla, menors. Però el privilegi de «llicències per edat» continuava.

Fins que a les 24 hores de la publicació de la investigació i de l'enrenou polític provocat, incloses les pilotes fora de cadascun dels partits dient que ells no hi eren o que no se n'havien assabentat, la mesa del Parlament de Catalunya, en un gest que ja sap que provocarà un conflicte laboral per qüestió de presumptes drets, ha eliminat la tal «llicència».

¿Ha calgut que un mitjà de comunicació hagi fet pública la investigació per prendre aquesta decisió? Doncs, sí. D'aquí ve que, ni que sigui de tant en tant, encara és imprescindible confiar en el paper de la premsa seriosa i no matar el missatger, com tantes vegades es fa, ni que els que ho fan sovint es pensin que realment tenen «llicència per matar».