EL CAFETÓ
[TAL FARÀS, TAL TROBARÀS... ALCARRÀS!]
Escolteu el podcast
El 16 de febrer del 2022 és una data que passa a la història. Mentre al matí, el president nacionalista del govern espanyol espetegava en ple Congrés que demanar la independència com demana Catalunya és un propòsit del segle XIX, un expresident ultranacionalista espanyol espetegava a la tarda, a la seu del Círculo Equestre de la Diagonal de Barcelona —aquella seu on la brama diu que fins fa molts pocs anys s'hi guardava al traster un bust de Franco— que a Catalunya el que s'intentava —mentida dixit— era destruir la llengua espanyola que, com aquella armada de mal recordar, és indestructible.
Al vespre, com si fos una resposta subtil a aquestes dues afirmacions de rebuig a la realitat catalana, espetegava a Berlín l'Ós d'Or a la pel·lícula de la directora catalana Carla Simón per «Alcarràs», una pel·lícula arrelada a la terra, rodada en la llengua de la terra i, malauradament, amb escassos ajuts de la terra que l'ha creat.
Un 16 de febrer del 2022, deia, per passar a la història, sí. Primer, perquè no hi ha millor medecina sinó la d'ignorar el cinisme verbal de segons quins polítics espanyols. I segon, perquè «Alcarràs» passa la mà per la cara del cinema espanyol amb allò que el mateix cinema espanyol, amb tot de noms de primeríssima fila, en gairebé 40 anys, després de «La colmena», de Mario Camus, no havia aconseguit mai: un Ós d'Or a Berlín, el festival considerat més important d'Europa i potser del món al costat dels de Venècia o Canes, que tenen un altre perfil.
El mateix vespre i l'endemà, en la ressaca de la Berlinale, els mitjans de comunicació catalans sobreeixien, com l'ocasió es mereix, amb la notícia. En canvi, els mitjans de comunicació espanyols feien cabrioles per dissimular, si no empetitir, el triomf del cinema català i reduir-lo a un breu o, en tot cas, apropiar-se'n amb superioritat espanyolista.
Davant d'això, posem-hi un raig d'efectes especials: no es mereixen cap resposta estèril perquè és picar en ferro fred. Es mereixen el mateix tracte, però al revés: més cultura en català que en aquest cas vol dir més cinema en català. Tal faràs, tal trobaràs... Alcarràs!
Veu: Andreu Sotorra
Música: Préssecs
Intèrpret: Franc Albir
Àlbum: Tres, 2013
Veu: Gemma Abrié
Poema: Cal·lídia i els préssecs
Autor: Josep Carner
Composició musical: Vicenç Martín
Interpretació: Gemma Abrié i Vicenç Martín Dream Big Band
Àlbum: Els fruits saborosos, 2014
[17-02-2022]
| El cafetó | Índex Llengüets | Bon cop de Mac! | En fila índia | Índex Publicacions | Home Page |