andreu sotorra




EL CAFETÓ


cafeto


[TRANQUIL, JORDI, TRANQUIL, ÉS LA GUÀRDIA CIVIL!]


Escolteu el podcast

Una associació del cos de la guàrdia civil espanyola a Catalunya ha estat la primera organització —entre altres de civils i polítiques anomenades constitucionalistes— que, cames ajudeu-me, ha fet cap al Tribunal Superior de Justícia espanyol a Catalunya per exigir als senyors jutges que el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya faci complir el 25% de classes en espanyol a tots els centres educatius de Catalunya.

A més, el mateix col·lectiu ha aprofitat l'avinentesa per afegir una reclamació laboral: que el seu govern —és a dir, l'espanyol— els indemnitzi amb 450 euros per cada pèrdua que tenen de falta d'ensenyament en espanyol i pel fracàs escolar que pateixen i pel mal moral que els ocasiona el fet que els fills i filles de la benemèrita no puguin rebre l'ensenyament en espanyol a Catalunya perquè —com tothom sap i és profecia— a les escoles i els instituts de Catalunya es persegueixen els infants que parlen en espanyol i fins i tot se'ls posen pedres a la motxilla.

És comprensible que els pares i les mares que viuen laboralment del sou del cos de la benemèrita i que els traslladen fora de casa seva, ja sigui per servir a la pàtria o per atonyinar ciutadans que voten, no ho fan per voluntat pròpia sinó per obligació i que el més segur és que molts d'ells aspirin a tornar a la seva terra com més aviat millor, no com van fer els seus avantpassats que també portaven tricorni i que es van integrar amb les poblacions o les comarques on se'ls va destinar fins i tot jugant al tuti amb els pobletans al cafè del poble. I, per descomptat, tampoc com aquells guàrdies civils seus avantpassats del 1936 que, en un gest insòlit, en comptes d'apuntar-se al cop d'estat dels generals, van donar suport a la República i el president Companys.

Els pares i les mares dels fills de la benemèrita al·leguen que els seus plançons pateixen el fracàs escolar, sense cap prova ni cap estadística que ho corrobori, simplement perquè sempre és millor llençar la pedra i amagar la mà.

Els pares i les mares dels fills de la benemèrita afirmen que el català, per a ells, és un problema. I ho diuen desconeixent o no volent conèixer que a Catalunya hi ha infants escolaritzats que provenen familiarment de més de 300 llengües diferents i que, tot i així, gràcies a una immersió lingüística, a hores d'ara a la corda fluixa, són capaços d'entendre la llengua oficial i vehicular del país que és el català, la llengua cooficial que és l'espanyol, un bona part d'anglès i la seva llengua familiar.

No hi ha cap col·lectiu representant d'aquestes més de 300 llengües que conviuen a Catalunya que hagi demanat una indemnizació pel mal moral que això els representa. I, contràriament a aquell fosc i esperpèntic episodi del 1981, ara ningú no ha trucat a la Generalitat per dir al primer conserge de torn que es posi al telèfon: «Tranquil, Jordi, tranquil, és la guàrdia civil!».


Veu: Andreu Sotorra
Música: Dansa del sabre
Interpretació: La Trinca
Composició: Antoni Cruz, Josep Maria Mainat i Miquel Àngel Pascual (La Trinca)
Àlbum: Trinca, tots els èxits, 1999


[28-03-2022]



| El cafetó | Índex Llengüets | Bon cop de Mac! | En fila índia | Índex Publicacions | Home Page |