ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[EL PETÓ DE LA PORTA DE L'INFERN]

Aquests dies tèrbols per a la política, s'ha popularitzat una imatge dels perspicaços fotoperiodistes —honorables descendents dels primers paparazzi— que van caçar el president i la vicepresidenta del govern espanyol de coalició en una postura petonera que, treta de context i sense l'auditori al seu voltant, és de les que fan història.

Que Pedro i Yolanda —els dos protagonistes— es petonegin de satisfacció quan aproven una llei forma part del protocol no establert i recuperat després de dos anys de restriccions o, més aviat, de repressions afectives. Que ho faci el número 1 d'un partit amb la número 1 d'un altre partit que, malgrat la coalició, són adversaris, ja posa més en dubte l'efecte afectiu de l'esmentat petó.

Però la imatge porta a una altra reflexió: ¿El president Pedro s'hauria petonejat amb el cap d'un dels seus aliats, posem per cas, el diputat Rufián, si gràcies als dos haguessin aprovat una o una altra llei? La resposta la sap tothom: no.

Vet aquí que ara que, a una banda i a una altra de l'Ebre, estan en ple auge el departament d'Igualtat i Feminismes i el ministeri d'Igualtat, dos dels pioners i impulsors de la nova política —la més progressista de la història— cauen en la trampa ancestral dels seus avantpassats: el petoneig sí que, convencionament, té a veure amb el gènere.

No sé si a finals del segle XIX, l'escultor Auguste Rodin en sabia alguna cosa de tot això de la igualtat i el feminisme. Coneixent poc o molt la seva atzarosa vida sentimental, jo diria que no. L'autor de la coneguda escultura, titulada per boca orella popular «El petó», va immortalitzar per a la posteritat en Paolo i la Francesca, dos personatges extrets del quadre de la «Divina Comèdia» de Dante Alighieri que, quan va ser sorpresos in fraganti, petonejant-se, pel marit banyut de la Francesca, els van condemnar a rondar eternament per les tenebres de l'infern.

Auguste Rodin els havia inclòs en el seu primer esbós de la creació escultòrica de «La Porta de l'Infern». Tornant a la imatge actual de Pedro i Yolanda, només cal esperar que, tenint en compte que la política és cruel, com va passar amb Paolo i Francesca de la «Divina Comèdia», no acabin com dues figures de marbre en qualsevol museu de la història.

I el que seria pitjor, que algun conservador ultradretà amb cua i banyes de Pere Botero no els condemni a vagar com aquells dos de la «Divina Comèdia» per les tenebres de l'infern.

Veu: Andreu Sotorra

Música: Fes-me petons

Interpretació: Manel

Composició: Arnau Vallvé, Guillem Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla (Grup Manel)

Àlbum: Atletes, baixin de l'escenari, 2013