ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[CATALÀ A LA CLANDESTINITAT I COLOMS QUE PARRUPEN]

Un estiu més han passat, per a milers d'estudiants, les proves de la selectivitat per accedir a la universitat. Un estiu més, s'han fet especulacions sobre el temari. Però en aquest estiu, s'hi ha afegit un nou element: l'ús de la llengua. Els examinands —com els anomenaven respectuosament a inicis del segle passat— han hagut d'emplenar un formulari anònim especificant en quina llengua preferien fer les proves: en català, en espanyol o en aranès.

Així, d'amagat, amb secretisme, amb el braç i la mà tapant el formulari perquè no ho vegi ningú, els futurs universitaris han vist que demanar en veu alta "en català", "en espanyol" o "en aranès" podia ser un acte il·legal, segons una altra de les absurditats amb què obsequia els seus ciutadans el Tribunal Superior de Justícia espanyol a Catalunya. Com si fossin temps de clandestinat, doncs, demanar un examen o una classe en català —a la Universitat— més val fer-ho en veu baixa, no fos cas.

Com cada estiu, les proves de llengua i literatura obren el foc i estan en boca de molts dels mitjans de comunicació que hi suquen pa. Un estiu més, ha aparegut «Nada» de Carmen Laforet i «La plaça del Diamant», de Mercè Rodoreda. És a dir, dues novel·les com aquell qui diu, acabades de sortir del forn, una del 1945 i l'altra del 1962. Els examinands més calents encara eren a l'aigüera en aquells anys.

Però el més curiós de la tradicional tria universitària són les preguntes a respondre. ¿Quants anys fa que els professors que elaboren els temaris remenen la Laforet i la Rodoreda? Per exemple, si l'Antoni, l'adroguer de «La plaça del Diamant», ven veces per als coloms... o si el pis on viuen la Colometa i el Quimet és de lloguer...

No cal dir que altres preguntes sobre el famós «oxímoron» en espanyol o si un local estaria «aclimatado« o «climatizado», o si s'ha utilitzat un «asíndeton» o una «anadiplosis» en una figura retòrica fa pensar en què és el que s'espera dels futurs universitaris.

A algú que aspira a ser metge o metgessa, advocat o advocadessa, mestre o mestressa, enginyer o enginyera... ¿realment és important que sàpiga si l'Antoni l'adroguer ven veces per als coloms de la Colometa o si ella i el Quimet vivien de lloguer?

L'avorriment d'una llengua o d'una literatura comença per aquí. I em sap greu pels que viuen de les veces. L'avorriment i el rebuig a una literatura o una llengua comença quan la lectura o l'anàlisi que se'n fa sembla més aviat el guió d'un concurs com l'«Atrapa'm si pots».

Als futurs universitaris, se'ls hauria de demanar que siguin capaços de tenir una competència oral en la llengua que sigui, català, espanyol o aranès; que entenguin el que llegeixen i que sàpiguen argumentar el que proposen; que siguin capaços de tenir un criteri propi i lliure sobre el que passa al seu voltant del món: què opinen d'una invasió bèl·lica com la de Rússia contra Ucraïna, per exemple; què pensen de la xarlataneria al voltant del canvi climàtic i la inoperància a posar-hi remei de debò; què opinen de la vocació política per estar al servei de la ciutadania i del que en realitat fan...

La universitat, que el primer curs acull adolescents en formació, ha d'empènyer en els cursos següents joves cap a la maduresa adulta no només personal sinó també professional i intel·lectual. Tractar la llengua i la literatura com un matèria en perill d'extinció és un dels errors crònics de l'ensenyament universitari del segle XXI, calcat a l'ensenyament de mitjan segle passat.

Per cert, tornant a les veces de l'adroguer de la Colometa, ¿i els coloms en quina llengua parrupen...? ¿En català, en espanyol o en aranès...?

Veu: Andreu Sotorra

Música: Fox de l'envelat

Interpretació: Ramon Muntaner

Composició: Jaume Cunilles

Àlbum: La plaça del Diamant, 2013