EL CAFETÓ
[«Se subhasta un llapis de memòria»]
No fa gaire, un manuscrit de l'escriptora anglesa Jane Austen (Steventon, Hampshire, Anglaterra, 16 de desembre de 1775 — Winchester, Hampshire, Anglaterra, 18 de juliol de 1817) es va subhastar a la casa Sotheby's de Londres per 1,13 milions d'euros, quan només es pensaven treure entre 230.000 i 350.000 euros. El manuscrit és una novel·la inacabada amb títol incorporat, The Watsons, que estava en mans d'un col·leccionista privat i que ara ha passat a formar part del fons d'una institució que no ha volgut fer públic el seu nom. La novel·la era l'última de l'autora que estava encara en alguna col·lecció privada. Es creu que va ser escrita el 1804 i no es va publicar en vida de l'autora d'altres obres com Emma o Orgull i prejudici. Va ser una neboda d'Austen, Catherine Hubback, la que la va completar i publicar amb el títol The Younger Sister a mitjan segle XIX. El manuscrit subhastat es considera important perquè segons els experts és més aviat un esborrany on apareixen notes afegides per l'escriptora en cadascuna de les pàgines. The Watsons narra la vida d'una família de quatre germanes filles d'un clergue, como era el cas de la mateixa Jane Austen. La protagonista és una jove que torna a viure amb el seu pare després d'haver estat criada a casa d'una tia de bona posició. L'obra té 68 pàgines i 11 capítols. Doncs, bé, aquestes 68 pàgines del manuscrit s'han valorat, com deia, en 1,13 milions d'euros. Subhastes com aquestes fan pensar que són de les últimes de les quals es sentirà parlar. La majoria de manuscrits importants d'escriptors de tot el món, si no han estat perduts, han estat cedits ja a universitats, biblioteques o col·leccions especials, tant pel seu fetitxisme com pel que puguin aportar als estudiosos. Però, a partir d'un moment, ¿qui donarà fe d'autenticitat d'un document Word, d'un PDF o, encara més, d'un cedé, si l'artefacte existeix, o d'un disc dur o d'un llapis de memòria, per no dir d'una còpia fantasma al "núvol"? ¿Quin col·leccionista de fetitxes serà tan ingenu de pagar una fortuna per un d'aquests petits utensilis digitals que poden haver estat falsificats fàcilment malgrat que el venedor faci creure que han aparegut entre els calaixos d'un escriptor o escriptora que sempre havia escrit al seu ordinador portàtil? Per això, les notícies de subhastes milionàries —almenys pel que fa a la memòria dels escriptors— comencen a ser relíquies del passat. Em faria gràcia assistir a la primera que Sotheby's faci del llapis de memòria d'un bestseller universal... ¿Qui en dóna més...? A la una! ¿Qui en dóna més...? A les dues! ¿Qui en dóna més...? A les tres! Adjudicat al senyor o la senyora del fons... i que l'USB li signi la garantia.
[28-10-2011]
| El cafetó | Índex Llengüets | Bon cop de Mac! | En fila índia | Índex Publicacions | Home Page |