andreu sotorra




EL CAFETÓ


cafeto


[DUTXA D'AIGUA FREDA D'ESTIU]


Escolteu el podcast

Quan arriba l'estiu, no només tota cuca viu, sinó que tothom sembla que faci un punt i a part i ofereixi cuques vivents perquè la tardor, per si de cas arriba calenta, no ens agafi desprevinguts i sense un ventall a mà.

Per exemple, l'empresa Agbar, Aigües de Barcelona, m'anuncia un servei que l'acosta a una escola d'idiomes: els dilluns, atendrà en xinès mandarí; els dimarts, en urdú; els dimecres, en àrab; i els dijous i els divendres, en anglès. Amb aquests avantatges lingüístics, pel mateix preu que es paguen les taxes de residus, ¿qui té ganes d'apuntar-se a un curs d'idiomes d'estiu?

Una altra: una coneguda empresa funerària té el mal gust de convidar-me a participar en un sorteig de 200 xecs de 100 euros. Em dóna un any de coll i ja m'avisaran si sóc un dels afortunats. M'ho prenc com un detall, però espero que la seva representant, la senyora de la dalla, no em visiti abans d'hora.

Arriba l'estiu i els europeus més conservadors amb vocació d'ultres ens anuncien que les centrals nuclears i el carbó, ara sí, són energies verdes. ¿On queda aquell vell lema del sol que preguntava “¿Nuclears?” i s'autoresponia: “No, gràcies!”?

Més sorpreses: amb la tornada de l'invisible, però terrorífic teló d'acer, després del 1989, s'escampa la brama de la recuperació del servei militar obligatori. A Letònia, per exemple, entre altres països, ja hi han posat fil a l'agulla. La promoció bèl·lica contrasta amb la imminent jubilació de milers de metges, metgesses, infermeres i infermers sense que ningú no vetlli a temps pel seu relleu, ni voluntari ni obligatori, malgrat que la ressaca del coronavirus no afluixa.

Com un mal averany, els tirotejos, la plaga ancestral des dels temps dels vaquers dels Estats Units, s'escampen per països aparentment pacifistes, els nòrdics, per exemple. I com a súmmum, l'assassinat de l'expremier japonès Shinzo Abe a cara descoberta i en un míting a la llum del dia per una simple revenja que diuen que no té res de política.

Mentrestant, la periodista filipina Maria Ressa, guanyadora del Premi Nobel de la Pau, s'enfronta a una llarga condemna de presó per una presumpta difamació cibernètica. A Barcelona, a l'Hospital Teknon, mor l'expresident d'Angola, Tchizé Dos Santos, mà de ferro durant molts anys, just quan la seva filla havia demanat al cos dels mossos d'esquadra que el vigilessin perquè podia ser víctima d'un complot de l'actual govern angolès per assassinar-lo, mort que, si no l'aclareix Carles Porta, ¿qui l'aclarirà?

A Rússia, on a Vladímir Putin no se li pon mai el sol mentre juga a matar ucraïnesos, han condemnat un regidor de districte, Alexei Gorinov, a set anys de presó perquè, fidel a la seva trajectòria pacifista, s'havia atrevit a criticar la invasió criminal d'Ucraïna i la guerra, o no guerra segons el clan genocida de Putin.

I així, successivament. Cap d'aquestes notícies no són serps d'estiu. Per serps, i verinoses, les filtracions en fascicles dels enregistraments de qui encara anomenen jeràrquicament “comissari Villarejo” i es queden tan amples.

I com a notícia que sembla importada de la postguerra del segle passat, el nou govern alemany, postMerkel, ha avisat els seus ciutadans que, quan arribi el fred, abaixin la calefacció de gas ni que els petin les dents i, ni que corrin el risc de fer catipén, que es dutxin menys i que, si es dutxen, ho facin amb ruixades curtes, per estalviar energia.

Veu: Andreu Sotorra
Música: La ducha de pato
Intèrpretació: Pocoyó
Composició: Daniel Heredero
Àlbum: La banda de Pocoyó

[11-07-2022]



| El cafetó | Índex Llengüets | Bon cop de Mac! | En fila índia | Índex Publicacions | Home Page |