ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[EL MEU PAÍS ÉS TAN... MASSAGRAN!]

L'antropofàgia sempre ha estat un esport gastronòmic nacional. La varietat de la carta dels menús i dels xefs que els han cuinat és llarga. No cal esmentar-los perquè estan en la memòria de tothom. Polítics, càrrecs culturals o institucionals han estat llençats a l'olla gegantina que ja dibuixava primer Joan Junceda i després Josep Maria Madorell en aquelles «Aventures extraordinàries d'en Massagran», de Josep Maria Folch i Torres, quan el bon jan de Massagran topa amb uns antropòfags africans amb no gaire gana a qui anomena els «karpantes».

Tenim un país ple de «karpantes». I tenim un país no «Massa gran» sinó «Massa petit». El club dels antropòfags neix, creix, mor i torna a néixer, créixer i morir a cada generació i en cadascun dels sectors més visibles del país: el polític, el cultural, l'institucional...

L'últim cas d'antropòfàgia —i no de caïnisme com diuen alguns perquè no se'ls pot considerar precisament germans que s'estimin gaire— el tenim amb el cas de la segona autoritat del país, amb l'esperpèntica suspensió de la presidenta del Parlament de Catalunya segellada pels mateixos que formen part del moll de l'os anomenat “independentista” i no desacomplexadament “republicà”.

L'aventurer Massagran i la seva topada amb els «karpantes» ja es veu que va deixar petja en tota una generació de lectors joves de finals del segle passat que, ara adults, són els que encenen les teies de l'olla de l'antropofàgia.

Hi ha una dita que, a aquestes alçades, amb els prejudicis lingüístics que corren, es consideraria racista i que diu: «De fora vindran que de casa ens trauran». L'antropofàgia política, cultural i institucional que ens ha tocat patir fa que la dita es pugui capgirar dient: «De casa endins vindran que a fora ens trauran».

Als «karpantes» de secà del segle XXI fa temps que se'ls fa la boca aigua mentre voltegen i dansen en ritual amb el seu «kumba kumba» antropòfag al costat del foc. I tot perquè, no com deia aquell, el meu país sigui «Massa petit» sinó perquè el meu país és «Massa gran».

Veu: Andreu Sotorra

Música: País petit

Intèrpret: Lluís Llach

Composició: Lluís Llach

Àlbum: Verges 50, 1980