EL CAFETÓ



[¿EX AMB ICS O ECS AMB CE?]

Escolteu el pòdcast

Totes les nacions tenen el seu tractament protocolari. És una convenció acceptada per tothom. Aquella que manté la dignitat i el respecte de les màximes institucions del país.

A Catalunya, les dues màximes representacions polítiques del país són la presidència de la Generalitat de Catalunya i la presidència del Parlament de Catalunya.

La tradició lingüística i protocolària fa que tots aquells personatges que han exercit la presidència d'aquests dos organismes mantinguin el tractament de "president" o "presidenta" amb caràcter vitalici.

L'ensurt de la salut del president Jordi Pujol ha posat en guàrdia tots els mitjans de comunicació. I el complex de falta d'autoestima ha portat a escoltar o llegir en molts mitjans l'irregular tractament d'expresident Jordi Pujol. Una retallada del tractament que ja va passar també, i encara passa, amb el president Puigdemont, sobretot arran que els partits nacionalistes i ultranacionalistes espanyols acusaven els mitjans de partidistes.

L'atenció mediàtica sobre la salut del president Pujol ha coincidit amb la mort de la reina Isabel II i el desplegament de sèrie televisiva que ha envaît totes les cadenes internacionals i també la catalana, esclar.

¿A algú se li acudiria parlar de l'exreina Isabel o l'exrei Jaume I? És evident que no. ¿Per què, doncs, es parla de l'expresident Pujol o l'expresident Puigdemont quan tampoc no es diria, i no es diu mai, l'expresident Companys o l'expresident Macià?

Una altra cosa és que es parli del càrrec i la institució. És lògic que aleshores diguem l'expresident de la Generalitat de Catalunya o l'expresident o l'expresidenta del Parlament de Catalunya, però a l'hora de parlar del president Barrera, del president Rigol, del president Benach, de la presidenta Forcadell, de la presidenta Borràs, del president Mas, del president Montilla, del president Torra o del president Maragall l'ex, amb ics, no hi fa res. A no ser, esclar, que se'ls vulgui aplicar un ecs, de menyspreu, amb ce.

Si no ho fan les facultats de periodisme o els responsables directius que manen en els mitjans, que almenys els llibres d'estil hi facin més que nosaltres.

Veu: Andreu Sotorra

Música: El Cant de la Senyera

Interpretació: Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, Josep Vila Casañas i Orfeó Català.

Lletra: Joan Maragall i Gorina

Composició: Lluís Millet i Pagès

Àlbum: Llum Nova: Els Cants de la Senyera, 2008

[13-09-2022]



| El cafetó | Índex Llengüets | Bon cop de Mac! | En fila índia | Índex Publicacions | Home Page |