ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[LA FRANQUESA D'UNA BONA “ZONA FRANCA” TELEVISIVA]

La por que feia l'estrena del “late night” —en diuen així— conduït per Joel Diaz, comunicador provinent del popular APM de TV3, s'ha esvaït. L'humorista de Santa Coloma de Gramenet, on va néixer fa 41 anys, exalumne de tres universitats catalanes, la UOC, la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, no necessita una setmana de rodatge per demostrar que l'expectativa de «Zona Franca» s'ha superat amb escreix.

I tot gràcies al miracle d'un bon equip de guionistes i un bon guió i a l'actitud espontània d'un presentador que salta a l'altre costat de la càmera i que, en clau de monòleg inicial, es posa de seguida a la butxaca dels espectadors i també del públic en directe, majoritàriament jove per l'hora de la nit.

Bona aposta amb auguris de futur. No hi ha millor humor que l'humor que ironitza sobre la pròpia misèria que ens envolta. Una cortineta d'entrada, protagonitzada pels principals informatius de ficció de TV3, avançant-se a les crítiques i als embats de la xarxa, anunciant el fracàs horrorós de «Zona Franca» i la caiguda en picat del prestigi del presentador no té preu: des del TN fins a l'InfoK, tothom hi diu la seva i el deixa a l'alçada del betum.

I en el moment de l'arrencada, el presentador en capella i mal de ventre —en un dels excusats de Sant Joan Despí— amb el rotlle del paper higiènic esgotat i... oh! sacrilegi!, amb un full arrencat del Llibre d'Estil de TV3 enquadernat amb cuc d'espiral passat per un lloc que m'estalvio d'anomenar. Tota una declaració de principis.

La resta del programa —una horeta de dilluns a dijous a partir de la mitjanit— no deixa de beure de les fonts dels típics “late night” —encara cueja aquí la influència més recent d'Andreu Buenafuente—, però Joel Díaz no fa de Buenafuente sinó de Joel Díaz.

I aquesta és la clau. S'afinaran els col·laboradors, s'afinarà el joc de broma i es repoliran les entrevistes. La banda —per cert, no hauria de ser una excepció, però diguem-ho, totalment femenina!—, la banda, deia, continuarà sent protagonista i sobretot valorada per l'equip i l'audiència. I el contacte amb el públic —penis de goma i micròfon en mà— un màster caricaturitzat del que han estat les classes d'educació sexual a primària o secundària de molts dels joves del públic. I, de cloenda, un conte per anar a dormir. Sublim.

Hi ha «Zona Franca» per temps i, afortunadament, la plaga de l'“entreteniment” amb què TV3 sembla que vol posar a prova l'audiència de tota la vida —qui no esclafa ous al cap aboca galledes de farina—, aquesta vegada hi surt guanyant del tot gràcies a la franquesa d'una bona zona franca televisiva.

Veu: Andreu Sotorra

Música: Sonatas and Interludes for Prepared Piano: Sonata n. 5

Intèrpret: Boris Berman

Composició: John Cage

Àlbum: Cage: Sonatas and Interludes, 1999