ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[LA CIUTADELLA I EL «GOLPE DE ESTADO»]

La degradació parlamentària moderna és tan evident que els presidents o presidentes dels mateixos Parlaments es veuen amb la impotència de caure en el clixé del mestre d'escola fent callar les criatures, demanant que no parlin mentre parlen els altres o que no diguin paraulotes.

El Parlament de Catalunya no està lliure de pecat. Hi és evident, d'un temps ençà, el retrocés de l'ús de la llengua catalana en seu parlamentària. Una paradoxa, en boca dels il·lustres diputats i les il·lustres diputades, quan per una banda es toca el violí amb un sumptuós Pacte Nacional per la Llengua i per l'altra, el català deixa de ser respectuosament oficial i protocol·lari en pròpia seu fruit d'una llei de l'embut per acontentar tothom.

També és evident que l'arribada al Parlament de la Ciutadella de mercenaris de la ultradreta ha esperonat els nacionalespanyolistes que ja hi eren de sempre, però dissimulaven la seva missió patriòtica amb l'ús benèvol del català potser per allò que sovint havien sentit dir: «Puix parla català, Déu li do glòria».

Aquesta degradació parlamentària, però, té els seus límits. Una de les expressions que se senten sovint, tant en plens del Parlament com en Comissions parlamentàries, és que la bancada ultra i nacionalespanyolista titlla, entre altres mentides flagrants, els fets del 2017, el famós «1-O», com a «golpe de estado»: «Los que protagonizaron el golpe de estado...», «Los que promovieron el golpe de estado...» al costat d'adjectius adreçats a polítics que, o bé ja no n'exerceixen perquè estan inhabilitats per l'anomenada justícia espanyola de per vida o perquè estan exiliats, titllant-los de «colpistas» o «delincuentes».

La presidència del Parlament i els presidents o les presidentes de les Comissions parlamentàries s'empassen aquestes qualificacions com si fossin legítimes. S'empassen la faula que l'«1-O» es va produir a Catalunya un «golpe de estado». I s'empassen la saliva i es posen taps a les orells per no haver de cridar a l'ordre els parlamentaris que les profereixen.

És així com es degrada una institució parlamentària. L'únic consol: que tant els Plens com les Comissions parlamentàries, emesos ìntegres per internet, són espais molt poc seguits per la població en general, que altra feina té, i es queda només en un pim pam pum entre col·legues d'escó que maten l'aranya amb els impostos dels ciutadans.

Pobres dels il·lustres parlamentaris si, com alguns prediquen, aquell 2017, a la Ciutadella, haguessin vist entrar un tricorni bramant pistola en mà allò d'«¡Al suelo todo el mundo!». A falta de «golpes de estado» casolans, seria bo que presidents i presidentes parlamentaris, quan senten les esmentades qualificacions, ordenessin a tots els assistents als Plens o les Comissions: «¡Al suelo todo el mundo!» Això sí, sense pistola i, sobretot, sense tricorni.

Veu: Andreu Sotorra

Música: Catalunya, comtat gran

Intèrpret: Rafael Subirachs

Composició: Tradicional

Àlbum: Bac de Roda, 1977