andreu sotorra




EL CAFETÓ


cafeto


[QUE SANTA LLÚCIA DE SIRACUSA ELS CONSERVI LA VISTA... LITERÀRIA!]


Escolteu el pòdcast

Ha passat Santa Llúcia, la patrona de les modistes —i dels modistos, per extensió—, per allò que “nostru sinyó” els conservi la vista per poder enfilar l'agulla com cal. I també ha passat l'anomenada Nit de les Lletres Catalanes amb un format televisiu que no té res a veure amb el que havia estat anys enrere quan faltaven taules per reunir els fidels associats d'Òmnium Cultural una nit a l'any en un sopar, ni que fos a costa de penjar els abrics de pell —de pell de Sibèria de debò— al guarda-roba del poliesportiu de la ciutat escollida per a l'esdeveniment.

Però no és d'això del que voldria “cafetar”. Deixem al marge el lamentable guió de la gala de la Nit de les Lletres Catalanes celebrada a l'escenari del Teatre Nacional de Catalunya. Un guió desafortunat i en l'estil de “Chity Park” per exigència de la presumpta servitud televisiva. Cal abaixar el llistó, no fos cas que els espectadors de TV3 es pensessin que els estan oferint un programa “cultural”.

Li va tocar fer de mestre de cerimònies a un bon actor com Roger Coma, sí, el de la telenovel·la «Com si fos ahir» i el que es va passar algunes nits buscant hereus de fortunes intestades. Roger Coma va haver d'estar també al servei de les mateixes exigències de broma rància de fa més de cinquanta anys marcades pel guió. I ell no en té cap culpa, per descomptat. La culpa del registre escollit la tenen els organitzadors dels quals només cal esperar que en una pròxima edició no se'ls acudeixi contractar el veterà pallasso Fofito perquè els cridi allò de «¿Cómo están usteeedes...?» i els congregats responguin, parlant de literatura catalana… «Maaal!».

Però ja he dit que no era d'això que volia “cafetar” sinó de la guanyadora del Premi Sant Jordi, la periodista de TV3 i escriptora de dues novel·les anteriors, Gemma Ruiz que, puny alçat —que tremoli Frederica Montseny!— va reivindicar el paper de les escriptores tot denunciant que, en gairebé vint anys, des del 2003, després de l'escriptora Carme Riera, cap altra dona havia guanyat el Premi Sant Jordi.

És una denúncia necessària però que demana matisos. Se suposa que els premis literaris a obres inèdites, sovint presentades sota pseudònim, s'atorguen precisament a això, a obres originals inèdites: novel·les, contes, poesia... I cal suposar que no s'atorguen pensant en quotes de joves o de vells, de dones o d'homes, d'escriptors novells o d'escriptors consagrats o de pilots d'avió o patrons de vaixell.

Si fos així, voldria dir que la credibilitat —ja prou tocada— dels jurats dels premis literaris i les editorials que hi ha al darrere està en perill. ¿La flamant guanyadora del Sant Jordi, l'escriptora Gemma Ruiz, vol dir, amb les seves paraules, que en vint anys vint jurats diferents han discriminat originals inèdits només ensumant que darrere hi havia la mà d'una escriptora?

Alguna cosa no va bé, certament, si en un moment que la literatura catalana té, sobretot, cara i nom de dona, per la llarga nòmina actual d'escriptores prou valorades, a l'hora dels premis, aquesta evidència creadora no es veu compensada.

Però d'aquí a pensar que el jurats no han premiat dones amb un Sant Jordi durant vint anys perquè les obres presentades eren de dones sona a una desencertada tergiversació del mateix premi carregant-ne les culpes a la malmesa literatura catalana que fa mans i mànigues per fer-se un nom al món i, sobretot, per no perdre'l a casa.

És ben sabut que l'emperador Dioclecià va perseguir la cristiana Llúcia de Siracusa el 304 dC fins a convertir-la en màrtir. Va manar treure-li els ulls i la va fer decapitar. Però els miracles ja se sap que no tenen explicació científica. Com el de Llúcia de Siracusa que, sense ulls, diuen que hi va continuar veient. I per això, el segle VI, l'Església la va fer santa i patrona dels cecs i dels qui treballen amb la vista com els sastres i les sastresses.

Però ara ha quedat clar que es van oblidar de fer-la també patrona dels jurats dels Premis Sant Jordi que, durant vint anys, han fet els ulls clucs a les novel·les escrites per dones. Fins que una escriptora i periodista com Gemma Ruiz els ha demostrat que parlar, com fa ella en la seva novel·la guanyadora, de «Les nostres mares» és tota una declaració d'intencions ni que el jurat hagi detectat que darrere hi havia la mà d'una dona escriptora.

Veu: Andreu Sotorra
Música: Romanç de Santa Llúcia
Intèrpret: Emili Vendrell
Composició: Eduard Toldrà i Josep Maria de Sagarra
Àlbum: Cançons del nostre país, Emili Vendrell, 1995

[16-12-2022]



| El cafetó | Índex Llengüets | Bon cop de Mac! | En fila índia | Índex Publicacions | Home Page |