andreu sotorra




EL CAFETÓ


cafeto


[«Que ve el corralito!»]


La crida al corralito és el pitjor que li pot passar a la malmesa economia global d'aquest nefast principi de segle XXI. La societat moderna és espantadissa de mena. Més espantadissa que la dels seus avantpassats que no necessitaven un poder adquisitiu tan elevat per fer front a la mínima exigència de la societat de consum d'aleshores. Quan el servei meteorològic, a l'hivern, avisa que vindran pedregades, aiguats, nevades, vents forts i que cal prendre precaucions i tancar-se a casa, la gent corre als supermercats a comprar provisions de reserva i omple la nevera fins dalt. Amb els diners, l'efecte crida "que ve el llop!" és el mateix. Com més se'n parli, d'una banca en fallida, d'un país a punt de ser intervingut no se sap ben bé per qui, d'una sortida temporal o definitiva de l'euro, d'una normativa que reguli la restricció a treure diners propis dels caixers automàtics, més la gent correrà a les finestretes i taulells de tots els bancs i caixes i començarà a buidar-ne les existències. I aleshores —i no pas quan les grans fortunes estan fent transaccions cap a bancs estrangers—, serà quan el corralito de debò haurà començat de ple provocat per la mateixa por. I de la mateixa manera que el menjar acumulat a la nevera, per por de les nevades i les tempestes, a la llarga s'acaba fent malbé o caduca, els diners portats a casa també es podriran per no deixar-los airejar i circular, si és que no caduquen per devaluació interna. Que hi hagi, doncs, corralito o no només depèn de l'actitud col·lectiva dels qui es creguin l'efecte crida de la por o no. De moment, des de fa uns mesos, els dies u de cada més, les agències bancàries i de les caixes a primera hora estan plenes a vessar i amb cues, tant davant els caixers automàtics com davant els taulells: tothom vol veure i tocar els diners dels ingressos del mes per assegurar-se que existeixen. I, de passada, un cop vistos i tocats, ja que hi estan posats, emportar-se'ls cap a casa on, si no estan tan segurs, com a mínim, sí que els poden reüllar de tant en tant. Com si fossin un gos o un gatet de companyia, bitllets de companyia per dormir tranquils.

[05-06-2012]



| El cafetó | Índex Llengüets | Bon cop de Mac! | En fila índia | Índex Publicacions | Home Page |