ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[DELICTES A LA CARTA O EN STREAMING]

L'esperpent dels diferents estaments judicials espanyols sobre com sortir de safari per caçar el president Puigdemont és digne de la barba de Ramón María del Valle-Inclán.

Mentre el principal redactor de les euroordres es contradiu ell mateix i es treu de la màniga de la toga el delicte de malversació agreujant, els fiscals que van protagonitzar la popular sèrie «Yo me lo como, yo me lo guiso», en el judici del Segle d'Or de l'era moderna, volen que el cap del president Puigdemont s'obtingui no només per malversació agreujant sinó també per desordres públics agreujants.

I quan tot semblava que aquesta opció no seria atesa pel jutge del Tribunal Suprem espanyol, que s'ha fet un llustrós nom a Europa amb les seves contradictòries euroordres, mai ateses, per cert, s'hi afegeix l'anomenada advocacia de l'Estat que també vol la seva part del botí per malversació agreujant i desordres públics agreujants.

L'esperpent nostàlgic del medieval delicte de sedició no té límits. I fins i tot des de les poltrones acomplexades del govern nacionalista espanyol, teòricament d'esquerra socialista i progressista, insten el Tribunal Suprem perquè no els faci més la guitza, que les enquestes van cares, i no s'emporti el trofeu del safari fent que els jutges de toga vermella de Brussel·les cedeixin a l'euroordre acceptant la demanda per malversació, cosa que els faria quedar molt bé amb la bancada ultranacionalista espanyola però que els deixaria com un moc amb la bancada catalana d'esquerra que els dóna pa, sal i aigua i que, amb la dèria d'eixamplar la base ni que no se sàpiga per què, se li han vist les costures i l'embastat.

Fa la impressió que la desconcertada justícia espanyola s'hagi subscrit a una plataforma d'streaming i triï a la carta aquells delictes que li cauen més bé ni que els presumptes delinqüents —com ells anomenen els independentistes empresonats i ara indultats— no els hagin comès.

Vet aquí que la molt abrandada malversació agreujant que vol al·legar el jutge del Tribunal Suprem va ser desmentida en més d'una ocasió fins i tot pel ministre d'economia espanyol del 155 quan va dir que no s'havia gastat ni un euro per fer el referèndum de l'1-O. I vet aquí també que, posats a jutjar els impulsors dels desordres públics agreujants, caldria girar la vista cap a aquells que primer els van provocar, ja sigui amb ball de bastons a cops de porra per tot Catalunya sobre ciutadans fent cua davant d'una urna, amb pilotes de goma prohibides legalment a Catalunya o relliscant sobre un Fairy existent només en la imaginació d'aquells que veien també mirades d'odi en ciutadans de bona fe com si fossin dràcules famolencs de sang.

Els delictes a la carta es poden enregistrar en streaming o en directe. Tot depèn del grau de deformació grotesca pròpia de l'esperpent i, sobretot, del color de la plataforma des de la qual es miren.

Veu: Andreu Sotorra

Música: Les barricades.

Intèrpret: Jean-Pax Méfret.

Composició: Jean-Pax Méfret.

Àlbum: La compil, Vol. 3 - Nostalgérie, 2011.