andreu sotorra




EL CAFETÓ


cafeto


[ENCARA QUE ES VESTEIXI DE SEDA, LA MONA MONA ES QUEDA]


Escolteu el pòdcast

Heus aquí com un títol que parteix d'una dita popular ancestral i d'autor desconegut es pot convertir en un títol titllat de racista si s'aparella amb segons quina imatge. Per exemple, aquesta combinació del comentari del «Cafetó» i la imatge de la mona en figura humana de xocolata exposada a l'aparador de la pastisseria Sàbat, de Sant Cugat del Vallès, una venerable pastisseria amb més de 70 anys d'història —es va fundar el 1951— i que ha obligat l'actual pastisser de la generació, Jaume Sàbat, a retirar la seva mona artística perquè el col·lectiu Hora Bruixa, que s'autodefineix com a feminista i revolucionari, valent-se de la plataforma Twitter, va denunciar a les xarxes: «Hem vist com, amb motiu del dia de Pasqua, la pastisseria Sàbat ha posat al seu aparador una figura de xocolata que representa una dona negra sostenint dues safates. Creiem que, en ple 2023 i després de totes les campanyes que s’han fet per denunciar el racisme intrínsec que hi ha darrere de relacionar la xocolata amb les persones negres (Conguitos, Cola-cao, etc.), està fora de lloc seguir perpetuant aquesta imatge plena de tòpics.»

I continua exposat en el seu fil el col·lectiu Hora Bruixa: «La figura mostra una dona despullada, només tapada amb un davantal, amb uns llavis vermells totalment desproporcionats que mantenen la caricaturització històrica sobre les persones negres i que només contribueix en la seva estigmatització i que, a més a més, sosté dues safates, imatge que evoca directament a l’esclavisme.» Finalment, les d'Hora Bruixa rematen: «Rebutgem aquesta representació de les persones negres i demanem la retirada d’aquesta figura de l’aparador, no entenem en cap cas quina relació pot tenir amb la Pasqua.»

I tal dit, tal fet. Els pastissers de cal Sàbat, vist l'enrenou de la xarxa —a favor i en contra, tot s'ha de dir— es van veure obligats a retirar la seva mona humana perquè no acabessin fent Pasqua abans de Rams, és a dir, quedant-se amb les mones al congelador de l'obrador i el calaix eixut.

És curiós que una figura de xocolata artesana porti a pensar un col·lectiu que es considera feminista i revolucionari que en realitat representa una discriminació sobre el col·lectiu negre i encara menys sobre el reviscolat perjudici de l'esclavisme. La figura de xocolata negra de l'aparador de cal Sàbat era una figura abillada com vesteix un pastisser o una pastissera que treballi en un obrador, amb el davantal —passem per alt l'apreciació de “despullada” perquè en cap cas la figura es pot dir que pequi d'obscena—, el típic barret de tub —que Hora Bruixa no esmenta, per cert— i mostra, una a cada mà amb les safates, dues de les mones de Pasqua.

No sé qui discrimina més a qui. Que a les integrants d'Hora Bruixa els molesti que la figura sigui una pastissera negra, sembla que siguin elles les que rebutgin que una persona negra pugui exercir de pastissera. I que una pastissera mostri amb orgull dues de les mones que ha fet al seu obrador, hauria de ser motiu d'orgull artesà més que d'un presumpte tòpic modern d'esclavisme.

Crec que els pastissers de cal Sàbat han cedit massa de pressa a les pressions de la xarxa retirant la seva mona de l'aparador. Jo hauria reblat el clau elaborant automàticament una altra mona, però aquesta, amb una figura humana de xocolata blanca, amb una pastissera també abillada com la seva companya negra, davantal i barret alt, amb els dos braços estesos mostrant també a les safates dues de les mones de l'obrador.

I a veure si les d'Hora Bruixa gosarien demanar aleshores que també es retirés de l'aparador la mona de xocolata blanca per discriminació o esclavisme. La pastisseria, ofici noble, té el lloable do de fer-nos la vida més dolça. I no hauria de ser motiu de polèmica encegada de xarxa que la dolçor ens la proporcioni tant una pastissera negra com una de blanca. Només pensar en les dues classes de xocolata, se't fa la boca aigua.

monapasqua
A dalt, la figura de xocolata negra exposada a l'aparador de la pastisseria de Sant Cugat del Vallès
i, a sota, el logo amb el qual s'identifica el col·lectiu Hora Bruixa.


Veu: Andreu Sotorra
Música: La mona de Pasqua.
Interpretació: Javier Martín, Neus Baldrich i Som Mainada.
Composició: Carles Roures, Manel Roures i Neus Baldrich.
Àlbum: Calendari de cançons, Som Mainada, 2021.

[07-04-2023]



| El cafetó | Índex Llengüets | Bon cop de Mac! | En fila índia | Índex Publicacions | Home Page |