recerques A CIEGAS Villarroel Teatre Director d'escena: Jesús Campos García ---tria espectacle--- La mujer del perro cojo-- (Roberto Romei)Conte d'hivern-- (Ferran Madico)Gènesi 3.0-- (Carlos Wagner)A ciegas-- (Jesús Campos García)Clar de llunes-- (Pep Bou)King-- (Carlota Subirós)Mies-- (Toni Mira)Moon Water4.48 Psicosis-- (Luciano Cáceres)Il ventaglio-- (Luca Ronconi)2666-- (Àlex Rigola)Sacred MonstersBoris Vian Constructor d'Imperis-- (Xavier Albertí)Style galant-- (Hermann Bonnín)Party line-- (Andrea Segura)La Glòria del mercatWolfenstein-- (Jordi Casanovas)Vida y milagrosÈric i l’Exèrcit del Fènix-- (Pere Planella)Passat el riu-- (Oriol Broggi)L'olor sota la pell-- (Juan Carlos Martel Bayod)Un lloc conegut-- (Carme Portaceli)He de ser castigat per no haver estimat mai ningú ---tria l'ordre dels espectacles--- Per ordre de data Per ordre d'espectacle Amb Mario Vedoya, Luis Hostalot, Rocío Calvo Jugant a les fosques El Festival Grec presenta un espectacle estrenat a Madrid fa 10 anys, sense que un acabi d'entendre les raons de la seva actual programació, ara i en el marc d'un festival de les característiques del Grec de Barcelona. A ciegas, de Jesús Campos García, posa de cap per avall el Villarroel, situant actors i espectadors en un mateix nivell escènic. L'obra es representa en la foscor total i la direcció, a càrrec del mateix autor, planteja la representació com un joc teatral. Tot arrenca d'un equívoc. És evident que el principal --i jo diria que l'únic-- atractiu d'aquesta funció està en el fet que es representi a les fosques, de manera que el públic està obligat a despertar la resta dels seus sentits corporals, especialment l'oïda i l'olfacte. En més d'un moment l'espectador té la sensació d'estar perdut, encara que no sent mai que està vivint una situació personal de risc. En definitiva, és el mateix espectador el que construirà la seva realitat a partir de la situació en què està immers. Els protagonistes de l'obra, que transcorre a l'interior d'una casa en temps de guerra, es mouen per la renovada platea del teatre, i el públic no preveu en cap moment d'on ve l'actor. Possiblement aquest és un atractiu d'A ciegas. Ho dic perquè l'obra, que va de la comicitat més abrupta al discurs moral més rigorós, no proposa cap discurs significatiu. En tot cas, Campos busca una reflexió sobre la nostra ceguesa amb relació al que passa al nostre voltant. Mario Vedoya, Luis Hostalot i Rocío Calvo són els intèrprets de l'obra (ja ho van ser en la seva estrena a Madrid), que em va semblar més atractiva per les formes que pel contingut. Juguen i inciten els espectadors a fer-ho també. L'escena final, ja amb la il.luminació correcta, és una bona troballa. Sospito que la resta s'oblida molt aviat. Gonzalo Pérez de Olaguer El Periódico 05/07/2007 Sens dubte, innecessari No calia. L'invent de muntar un espectacle a les fosques, de fer alguna cosa diferent, és molt bo si té sentit. Per contra, si no en té, ho tira tot per terra. Quan un director deixa un espectador a les fosques és per donar misteri a l'escena, però sobretot perquè el públic se senti indefens, caminant en un terreny insegur. Amb aquest recurs efectista s'aconsegueix una aproximació verge per parlar d'algun tema, habitualment, emocional. La peça, estrenada amb tant d'èxit al Festival de Otoño de Madrid del 1997, que s'hi va estar tres mesos quan només hi havia prevista una setmana i que ara es reprèn als 10 anys d'aquella posada en escena, utilitza la foscor per permetre un equívoc. L'engany al públic es pot fer perfectament amb tots els llums encesos (Javier Daulte o Jordi Casanovas en són uns bons exemples). El to salta de l'astracanada a un elevat discurs filosòfic. És interessant el que es diu, però es fa difícil seguir-ho davant de la immensitat d'informació. La foscor ajuda a imaginar la situació. Però sí que, per això, hi ha d'haver acció i no només el passejar inofensiu d'un individu. Llàstima. Jordi Bordes El Punt 29/06/2007