• Imprimir
• Enviar
• Agregar

Crítica* circ

El viatge i el mar

Jordi Jané

La protagonista d'El circ de Sara té la mateixa dèria que la protagonista del film de John Huston Paseo por el amor y la muerte: "L'únic que volia jo era veure el mar", ens confessarà en un moment del seu accidentat periple. L'espectacle s'articula com una metàfora del viatjar constant de la gent de circ, un viatge sovint iniciàtic en què cada nou dia t'obliga a recomençar a partir de cada nova dificultat imprevista. La Sara ha perdut el marit, que se'n va anar darrere un lleó, però reïx a conjuminar un nou espectacle amb els dos fills i alguns artistes passavolants. Hi ha un constant joc oníric entre la Sara actual (Sarina Röhr) i la Sara jove (Mònica Riba), joc que esdevé picada d'ullet a Fellini tant quan la nova companyia presenta el seu espectacle com al gran finale de la funció, en què imatge i música ens evoquen tant Nino Rota com lo zio Federico.

Adrià Cordoncillo ha hagut d'introduir algun canvi al número de perxa xinesa que en l'estrena a Nou Barris presentava amb la seva companya Ondine Awen Korn (embarassada, l'ha substituïda Mònica Riba). La Riba executa també un número de teles, de moment de manera més mecànica que artística. Les daneses Philine Dahlmann i Elske Van Gelder fan diverses intervencions acrobàtiques (a destacar el divertiment Les siameses de Xangai), mentre Kike i Luciano (Zahir Circo) broden la roda de Leonardo, les cascades a la taula i l'entrada El mirall trencat. La Sala Oval del MNAC no és un espai gaire idoni per fer circ. Les dificultats tècniques han tornat a fer suar tinta artistes i tècnics per oferir l'espectacle amb un mínim de condicions. Les grades són notablement incòmodes. Potser el Grec hauria d'estudiar un emplaçament més favorable per programar la producció anual del Circ d'Hivern de Nou Barris.

*

El circ de Sara. ATENEU POPULAR DE 9 BARRIS. MNAC, 7 DE JULIOL. GREC 07