recerques GAIVOTA. TEMA PER A UN CONTE BREU Teatre Lliure Director d'escena: Enrique Diaz ---tria espectacle--- En cualquier otra parte-- (Àlex Mañas)Santo y seña-- (Eva Yerbabuena)Gaivota. Tema per a un conte breu-- (Enrique Diaz)Imperium-- (Jürgen Müller)Europe is Living a Celebration-- (Àlex Serrano)Eva Perón-- (Marcial Di Fonzo Bo)Viatge a Califòrnia-- (Moisès Maicas)Fairy-- (Carme Portaceli)El maletí o la importància de ser algú-- (Josep Maria Mestres)Leonce i Lena-- (Pep Pla)Krapp: última gravacióLe Mani Forti-- (Marc Martínez)El circ de Sara-- (Piero Steiner)El salt de Nijinski-- (Maria Rovira)Conte d'hivern-- (Ferran Madico)Caldera Express ’07-- (Alexis Eupierre)La mujer del perro cojo-- (Roberto Romei)Gènesi 3.0-- (Carlos Wagner)A ciegas-- (Jesús Campos García)Clar de llunes-- (Pep Bou)King-- (Carlota Subirós)Mies-- (Toni Mira) ---tria l'ordre dels espectacles--- Per ordre de data Per ordre d'espectacle Amb Bel Garcia, Bel Teixeira, Emílio de Mello, Enrique Diaz, Felipe Rocha, Gilberto Gawronski, Mariana Lima Tot sobre 'La gavina' Quan un muntatge s'autodefineix com a espectacle de pur metallenguatge, un calfred recorre el clatell de l'espectador. Quan el vehicle és La gavina de Txékhov, la mandíbula es tensa. Aleshores els set intèrprets autors surten al blanc quadrilàter, ocupen les seves cadires, esperen una mica i comencen a construir l'espai amb objectes. Mentrestant, les primeres línies del text comencen a sentir-se. Desconcert. No és Txékhov. No és l'inici esperat, però entre les paraules noves s'infiltra la narració de la seva obra. Primer el paisatge i després -en una transició imperceptible- els personatges. L'experiment metateatral de la companyia brasilera d'Enrique Díaz és tot el contrari d'un pedant experiment dramàtic. Gaivota. Tema per a un conte breu és un espectacle que mira el públic als ulls, que apel·la a la seva sensibilitat sense confusions induïdes. Fins i tot els símbols queden inserits amb naturalitat enmig del viarany literari conegut de La gavina. Jugar a pensar i fer teatre amb entregada convicció i contagiosa complicitat. Quatre torretes seran un bosc, una taca de cafè al terra, un tèrbol llac; una regadora, la pluja de la tardor, i n'hi haurà prou amb un insignificant canvi de vestuari perquè els personatges migrin d'un intèrpret a un altre. Bressolats en aquesta brillant reflexió sobre l'art de crear, Txékhov flueix. Un material sensible que passa de mà en mà com un objecte preciós perquè cadascun dels excel·lents actors li doni una nova brillantor, en un maridatge gairebé perfecte entre la dramatúrgia heretada i la improvisació. Juan Carlos Olivares Avui 24/07/2007