recerques IT DANSA Mercat de les Flors ---tria espectacle--- El perseguidor-- (Lurdes Barba)IT DansaLa famiglia dell’antiquario-- (Lluís Pasqual)Tres vint-i-set-- (Carles Mallol)Imperium-- (Jürgen Müller)En cualquier otra parte-- (Àlex Mañas)Santo y seña-- (Eva Yerbabuena)Gaivota. Tema per a un conte breu-- (Enrique Diaz)Europe is Living a Celebration-- (Àlex Serrano)Eva Perón-- (Marcial Di Fonzo Bo)Viatge a Califòrnia-- (Moisès Maicas)Fairy-- (Carme Portaceli)El maletí o la importància de ser algú-- (Josep Maria Mestres)Leonce i Lena-- (Pep Pla)Krapp: última gravacióLe Mani Forti-- (Marc Martínez)El circ de Sara-- (Piero Steiner)El salt de Nijinski-- (Maria Rovira)Conte d'hivern-- (Ferran Madico)Caldera Express ’07-- (Alexis Eupierre)La mujer del perro cojo-- (Roberto Romei)Gènesi 3.0-- (Carlos Wagner) ---tria l'ordre dels espectacles--- Per ordre de data Per ordre d'espectacle Amb Sílvia Albanese, Anna Altés, Imma Asensio, Gaetano Badalamenti, Eulàlia Bergadà, Dan-Erik Dahlin, Ares d’Angelo, Robert Gómez, Núria Guiu, Anna Hierro, Jori Kerremans, Annamari Keskinen, Hyung-Bo Kim, Yuval Lev, Arnaud Macquet, Estela Merlos, Lorena Nogal, Guido Sarli Quan els pensaments es despullen La jove companyia IT Dansa està assolint uns nivells de qualitat que no tenen res a envejar a la resta de grups professionals. Els divuit ballarins que la integren, tot i estar en aquell terreny incert entre el final dels estudis i la vida laboral, mostren una tècnica i un estil irreprotxables. La nova promoció es pot lluir aquests dies, a més, estrenant dues coreografies creades expressament per al grup de dos artistes emergents: Rafael Bonachela i el suec Àlex Ekman. A l'estrena, dijous, va obrir la vetllada Whim. Fractured fairytale, d'Ekman, una peça coral desacomplexada i amb molt d'humor. Els ballarins, vestits amb bates blanques, representen un joc entre la col·lectivitat homogeneïtzadora i la individualització a partir del gest. Una de les escenes més divertides situa tots els intèrprets un al costat de l'altre, al davant de tot de l'escenari. En sentir el seu nom, pronunciat per una veu anònima, el ballarí anomenat fa un gest ràpid i exclusiu. Això, a tota velocitat, i amb diferents noms, crea un quadre d'allò més sorprenent i original. Amb un to més agressiu i punyent, la coreografia de Bonachela, Naked thoughts, va aconseguir impactar el públic. El jove català resident a Londres despulla els pensaments a base de moviments aerodinàmics que recorden les acrobàcies més agosarades. Per parelles (i de vegades del mateix sexe), els vuit intèrprets s'afronten, es repel·leixen, s'eviten i s'embolcallen en tot de gestos, ara fluïts, ara maquinals. D'un alt nivell d'exigència tècnica, els ballarins van apurar la seva bona forma física per confeccionar figures impossibles i equilibrades. Bonachela també té humor.«No se ría, señor presidente», resa un dels poemes que acompanyava la dansa. Tot plegat, molt apocalíptic i absorbent. Una de les peces del repertori de la companyia, Fièvre, del noruec Jo Stromgren, va servir per tancar la nit. Després de veure els treballs d'Ekman i Bonachela, aquesta coreografia estrenada el 1998 a París resultava un xic polsegosa, amb passes que semblaven extretes de West side story. Tot i això, els ballarins van saber posar-hi tota l'energia de la seva joventut i treure'n el suc. Molts aplaudiments al final d'aquest espectacle programat fins diumenge, que val la pena no deixar perdre. Valéria Gaillard El Punt 28/07/2007