Aclaparats per l'actriu
Les estadístiques assenyalen que l'hora preferida pels suïcides és les 04 hores i 48 minuts de la matinada. Encara que també podria ser l'hora del desvetllament. A aquesta dada freda, o a la seva experiència personal amb innombrables nits d'insomni, es va aferrar Sarah Kane per posar títol a la seva obra pòstuma. Tenia 29 anys quan va decidir que havia arribat la seva hora. Va deixar al darrere un rastre dramàtic marcat per la crueltat i el dolor físic i mental.
4.48 Psicosi ha esdevingut en poc temps un text perseguit per actors i actrius. El silenci de l'autora (no hi ha designació de personatges, ni acotacions) en fa un material obert a la interpretació creadora. Luciano Cáceres ha optat per posar l'obra al servei d'una gran actriu argentina, Leonor Manso. Encara que els primers minuts del muntatge (caixa negra d'ombres, un rostre decapitat per la llum) semblen inspirats en el videoart (la distorsió com a banda sonora) i el director es fa visible en algun gest escènic i en la recreació d'un retrat de Francis Bacon, el protagonisme absolut recau en el talent de l'actriu.
Amb un gran control sobre el seu cos hieràtic -suspès en un seient elevat com una forca sense soga-, la intensitat de les paraules de l'autora es concentra sobre el rostre i la veu. El desplegament de facultats en aquest territori exigu és esglaiador, tant que l'espectador acaba arrossegat per la intensitat interpretativa de Manso. La quantitat de registres, de control de les claus emocionals, és tan abassegadora que l'obra de Kane es conforma, sense saber-ho, de ser un exquisit acompanyament de la força interpretativa de l'actriu.
Juan Carlos Olivares
Avui 03/07/2007
|
|
