• Imprimir
• Enviar
• Agregar

Crítica dansa

Imatges modulades

Bàrbara Raubert Nonell

Vitrines III

De Lapsus. Director: Alexis Eupierree.

La Caldera, 10 de juliol. Grec 08

Un modulador de vibracions a les mans de Krishoo Monthieux és l'instrument que va distorsionant i recalcant els moments clau del darrer espectacle de la companyia Lapsus, un collage de situacions i personatges anomenat Vitrines.

Els intèrprets encarregats de revelar el contingut d'aquestes caixes transparents són l'enèrgica Cecilia Colacrai, l'elegant Gustavo Lesgart i la delicada Clara Tena, convertits ells mateixos en maniquins d'aquests espais de consum i desig als quals el coreògraf Alexis Eupierre apel·la.

Es tracta, doncs, d'una recreació d'emocions al voltant de la compulsió material i del transvestisme quotidià al qual ens veiem abocats per osmosi cultural, paràmetres que fan possible encabir en un sol espectacle quasi de tot juxtaposant figures sense més encadenament que el d'un àlbum de fotos regirades. Així és com les imatges que es projecten en el fons de l'escenari, imatges preses in situ dels ballarins i reproduïdes amb petits efectes de mirall i altres solucions formals que no aporten més significat al conjunt.

Aquesta sensació d'efectes sobrepassats és present en bona part de l'espectacle, cosa que resta plaer al luxe de veure el músic creant en directe els efectes sonors: ara amb l'amplificació del so de fregar-se les mans o rebregar un diari, ara amb el delay d'una tos, ara amb el modulador de vibracions que exigeix uns moviments de director d'orquestra fantasma dignes de veure. Potser la clau està en la lletra de la cançó del grup tecno Fischerspooner que obre i tanca la peça: hyper-media-ocrity, o, dit d'una altra manera, un al·legat contra la sobresaturació d'imatges mortes que ens envolten, com les vitrines comercials al carrer Gran de Gràcia.