|
recerques |
|
|
|
MY FAVOURITE THINGS + THE RITE OF SPRING |
|
|
|
|
|
Amb Roy Assaf, Emanuel Gat, Mia Alon, Noa Gimelshtein, Lise Tiller |
|
|
|
|
Un ballarí que farà parlar molt
L'endemà de la roda de premsa del Grec, els titulars dels diaris coincidien que la programació d'aquest any del festival apostava per noms poc coneguts, però no per aquesta raó de menys qualitat.
Afortunadament, quan s'arrisca i el resultat és positiu, la satisfacció la comparteixen el programador, l'artista i el públic. Això és el que ha passat amb el ballarí i coreògraf israelià Emmanuel Gat, que es va presentar divendres amb un programa de dues peces al Mercat de les Flors. Una presentació que no va poder ser més formal: es va estrenar amb un solo que va permetre constatar la seva qualitat abans de descobrir que té una indubtable imaginació com a creador.
Descalç, amb una samarreta blanca i uns pantalons negres, a My favourite things, el ballarí es va desplaçar per un camí de llum que travessava l'escenari en horitzontal. En aquest marc, Gat es va moure al ritme del jazz que emetia l'extraordinari saxo de John Coltrane. Des de l'inici, es va fer evident la qualitat dels seus moviments i les evolucions dels seus llargs braços, una part del cos que va tenir un especial protagonisme en les seves dues creacions.
Emmanuel Gat va establir una comunicació especial amb la música i amb l'espectador. I ho va fer mitjançant un moviment continuat i fluid, respirat i ben pautat, que es pressent que forma part d'un bon treball d'improvisació.
OBRA CORAL The rite of spring és una obra coral a càrrec del mateix coreògraf i de quatre ballarins. S'hi aprecia que un context senzill pot comportar bones dosis d'imaginació, factor que es va fer evident quan el coreògraf va amanir la música de Stravinsky amb passos de salsa ballats en parella o trio.
L'escenari, dissenyat com una simple caixa negra, va acollir com a únic element decoratiu una alfombra vermella, de què es va ressaltar el color gràcies a uns focus. A sobre d'aquest tapís, els cinc ballarins van trenar un moviment que es va escampar cap enfora per conquistar els racons tènues de l'escenari.
Un constant anar i venir, fer i desfer, van segellar el moviment d'un coreògraf que farà parlar molt.
Montse G. Otzet
El Periodico 07/07/2008
|
|
|
|
|
|
|
|
|