Amb David Annen, Firdous Bamji, Paul Bhattacharjee, Hiren Chate, Divya Kasturi, Saskia Reeves, Chetna Pandya, Shane Shambhu
Classe magistral de matemàtiques
La
matrícula d'honor ja l'hi van donar al seu país a l'atorgar-li el premi
Olivier 2008 al millor espectacle i dijous, en la seva estrena al
Teatre Lliure, va repetir puntuació entre ovacions. A disappearing
number és una demostració més de la infinita imaginació de Simon
McBurney, el cervell de Complicite. Una successió d'històries,
fragmentades en el temps i l'espai, amb el factor comú de la passió
matemàtica i la mort.
McBurney explica que no té gaire facilitat
per a les mates. Potser perquè, com la majoria de nosaltres, no va
tenir una professora tan apassionada i divertida com la Ruth de la
funció (excel.lent Saskia Reeves, com la resta del repartiment). Però
és clar que al simpàtic creador, amb pinta de científic excèntric, les
neurones li van a mil. "Les matemàtiques són a tot arreu", diu i
demostra el director i actor. També són en la concepció d'aquest
muntatge de precisió arit- mètica.
Hi ha una multiplicitat
d'històries que no resten comprensió al conjunt. Es toquen moltes àrees
i tangents (interculturalitat, companyies telefòniques...), a través
d'una treballada successió de flashbacks i narracions paral.leles,
recolzada en un imaginatiu ús dels elements escènics. La història
central és la de l'amistat entre matemàtics més "romàntica" de tots els
temps. Va succeir a principis del segle XX entre G. H. Hardy, un famós
professor britànic de Cambridge (universitat en què també va estudiar
McBurney), i l'humil i prodigiós indi Srinivasa Ramanujan. En la seva
narració s'entrecreua, en un salt fictici al segle XXI, la relació
entre la jove matemàtica Ruth i un home de negocis d'origen indi.
IMPACTE VISUAL La
suma de tots els elements --vídeos en una doble pantalla que ens
traslladen a Madràs, música amb un intèrpret de taules índies,
dansa...-- dóna com a resultat una posada en escena fascinant, de
vegades cinematogràfica. A la bellesa de fragments com la nevada de
números o la mort de Ramanujan, s'hi uneix l'humor ("¿en què es
diferencia una embarassada d'un terrorista? Que amb el terrorista es
pot negociar"), el joc amb el públic (un truc aritmètic), la
vertiginosa intersecció d'accions i canvi de rol dels actors... Tot
plegat, pur teatre. Perquè l'única cosa real que hi havia eren les
equacions que molt pocs devien entendre. Però tant era, no feia falta
ser un Pitàgores per disfrutar-ho. Això sí, de cara al pròxim Grec, si
continua la importació de joies foranes, s'haurà de fer una bona
repassada als idiomes. Amb els subtítols desapareixen números,
paraules, imatges... Una gran pèrdua.
Imma Fernàndez El Periódico 20/07/2008
Maravillosas matemáticas
En
1995 nos asombró con The three lives of Lucie Cabrol (sala Ovidi
Montllor) y en 1996 con The street of Crocodiles (Grec´96, Mercat de
les Flors). Ambas creaciones de Theatre de Complicité se hicieron con
el Premi a la Millor Obra Estrangera que otorgaba la crítica local. En
el 2001, el mismo grupo británico, de nombre afrancesado, volvió a
sorprendernos con Mnemonic (Mercat), espectáculo ideado a partir del
hallazgo en los Alpes de un hombre del neolítico atrapado en un bloque
de hielo.
Y ahora mismo, Complicite a secas, y sin acento,
deslumbra a los afortunados espectadores del Lliure que se han
beneficiado - hoy, última función- de A disappearing number (Un número
que desaparece). La historia está inspirada en A mathematician´s
apology de G. H. Hardy y en el encuentro de este con Srinivasa
Ramanujan (1887-1920), un indio de origen humilde, que, sin ninguna
formación académica, se erigió en genio universal de las matemáticas
del siglo XX.
Detrás de todas estas maravillas dramáticas está
Simon Mc-Burney (Cambridge, 1957), actor, director de teatro y cine y
dueño de una mente que es un hervidero de imaginación y curiosidad que
no para. La otra noche, después de una larga ovación e insistentes
bravos, McBurney se dignó saludar al respetable: lo hizo cómicamente,
como para cerrar de una vez la sesión, y poniendo mucho énfasis en
señalar a los técnicos, anónimos y ocultos, como muy merecedores de
compartir el éxito. Y era justo, claro: A disappearing number cuenta
con una maquinaria compleja y precisa - telones, practicables, mamparas
basculantes, juegos de luz y contraluz, proyecciones de distintos
formatos...- para la cual el auxilio informático no lo es todo. Hay
mucho músculo, mucha artesanía, mucho ingenio en el manejo de una
tramoya sofisticada que, como en el teatro de Bob Wilson, de Robert
Lepage, de Heiner Goebbels, constituye la nervadura del espectáculo: la
base para una reinvención de la dramaturgia donde las unidades de
tiempo y lugar se quiebran sin estropicio ninguno en ejercicios de
malabares, sutiles sugestiones. Como soplos...
El trabajo
invisible que requiere cada representación de A disappearing number es,
en efecto, tan importante como el de unos intérpretes que McBurney ha
dotado de una fortaleza psicológica coherente y verosímil. Granítica.
¿Cree el lector que una desgarbada profesora de matemáticas que sólo
sabe llenar la pizarra de inextricables fórmulas numéricas puede ser un
personaje mínimamente interesante o atractivo? Y bien: ahí está
McBurney para que el milagro se opere en el genio de Saskia Reeves,
actriz cuya escena primera nos cautivaría por horas pese a tenernos en
la inopia: su gestualidad, la expresión facial, su tono de voz
conforman una sinfonía interpretativa cautivadora. Como la de David
Annen, actor metido en la piel de Godfrey Harold Hardy (1877-1947),
colega de Ramanujan, y otra figura real de la obra que impresiona por
la sobriedad y la ensimismada abstracción del científico. O como la del
guía Bhattacharjee, soberbio en la distensión del relato...
Junto
a una formidable exhibición técnica y actoral, hay en el espectáculo un
cuidado equilibrio entre la emoción y la racionalidad. También entre un
presente inerte y el pasado que unió India con Gran Bretaña, con la
marea de nostalgias y desarraigos que se agita en toda herencia
colonial. El director permite la conmoción interior pero velozmente
conjura todo sentimentalismo. Dos años después de la primera Gran
Guerra, Ramanujan muere. Y ante la muerte próxima que prevé para sí, la
profesora le dice al marido: "Contigo puedo imaginar un lugar donde ser
sulfato de calcio resulte suficiente". La puntilla del jocoso y
desalmado McBurney.
Joan-Anton Benach La Vanguardia 20/07/2008
La bellesa del nombre
Un
espectacle que comença amb una àrdua classe de matemàtiques i un
gavadal de fórmules que s'escriuen a la pissarra semblaria destinat a
la fatiga. Tot al contrari, t'atrapa en l'espiral de la numerologia i
amb una misteriosa fascinació arrossega el públic sense parpellejar pel
vòrtex de l'abstracció matemàtica. Simon McBurney ha construït
l'espectacle a partir del matemàtic indi Srinivasa Ramanujan
(1887-1920), un jove autodidacte que va enlluernar els científics
anglesos del seu temps amb genialitats numèriques i un peculiar sistema
de representació simbòlica. Va ser cridat a Cambridge, on es va
agreujar la tuberculosi que patia, i va morir als 32 anys, deixant
valuosos treballs que encara avui són objecte d'admiració. El muntatge
entrellaça la peripècia vital de Ramanujan amb la d'una matemàtica que
estableix singulars connexions entre present, passat i futur a través
de seqüències numèriques i infinites sèries divergents.
Només
començar, hi ha un cop de puny a la percepció de l'espectador i es posa
de manifest que, davant de la naturalesa fictícia dels personatges i de
l'escenografia, l'únic real són les matemàtiques i els algoritmes que
es formulen a escena. Les parets s'escorren, la pissarra es converteix
en pantalla on es projecten imatges en moviment d'on els intèrprets
entren i surten en una constant transformació. Tot l'àmbit de
l'escenari esdevé un univers de números, on l'emoció neix del fet de
trencar la lògica. Números que es reciten com un rap de cristall i es
repeteixen com un mantra budista en ecos continuats. Els actors es
mouen per la intricada trama amb una naturalitat sorprenent i exalten
la profunda bellesa de la fragilitat, l'excitant art de la xifra i el
vertigen d'una inabastable infinitat d'infinits.
