recerques SUTRA Director d'escena: Sidi Larbi Cherkaoui ---tria espectacle--- Sutra-- (Sidi Larbi Cherkaoui)Un manicomi a Goa-- (Emilià Carilla)Dido & Aeneas-- (Christopher Moulds)Benefactors-- (Manel Dueso)De los afectos-- (Juan Carlos García)Ensam-- (Teresa Vilardell)De los afectosEl ángel exterminador-- (Joan Ollé)N&N-- (Antonio Calvo)Todos hablan-- (Carolina Zaccagnini)Dos de dos-- (Joan Castells)While going to a condition + Accumulated LayoutMy Favourite Things + The Rite of SpringSu seguro servidor, Orson Welles-- (Esteve Riambau)Compañía Nacional de Danza 2-- (Nacho Duato)Troilus and Cressida-- (Declan Donnellan)Nunca estuviste tan adorable-- (Javier Daulte)The Brothers Size-- (Bijan Sheibani)Andròmaca-- (Jean-Christophe Saïs) ---tria l'ordre dels espectacles--- Per ordre de data Per ordre d'espectacle Sé agua, amigo Comparado con el hieratismo de los monjes shaolin, de gesto más compacto y sorprendente, más preparado para el choque rápido que para la absorción del golpe o su disolución, Sidi Larbi Cherkaoui es tan capaz del gesto tierno como del humor o el virtuosismo extremo. Sutra juega primero con el contraste del occidental con el grupo shaolin, para llegar luego a una gozosa fusión final de celebración. La pieza es de una sencillez extrema. En el escenario, las cajas rectangulares de madera que mueve cada intérprete toman mil y una formas - a veces parecen ataúdes, otras se convierten en una columna, una muralla...- y la música de Szymon Brzóska, interpretada en directo por él y otros cuatro músicos, trasmite en general un cierto aire melancólico. Cherkaoui, que confiesa su admiración por Bruce Lee como punto de partida de Sutra,aquí es agua, ciertamente. Si no puedes con ellos, úneteles. Vale para el agua del anuncio ( "sé agua, amigo") y para los mil ejercicios de flexibilidad y estiramientos, ejem, a los que nos somete la cotidianidad. Joaquim Noguero La Vanguardia 19/07/2008 Los monjes shaolin conquistan Barcelona La fascinación que desde niño siente Sidi Larbi Cherkaoui por Bruce Lee llevó al bailarín y coreógrafo belga de origen marroquí al Templo Shaolin, en el corazón de China, donde seleccionó a 18 monjes guerreros expertos en artes marciales y al benjamín del grupo, Dong Dong, para crear una bella, ancestral y a la vez contemporánea coreografía, Sutra, que se ha convertido en uno de los espectáculos de más éxito del festival Grec de Barcelona. El espectáculo, que no ha decepcionado ni un ápice al público como demostraron los calurosos aplausos del estreno, sumerge al espectador en un hipnotizante poema visual en el que late la muerte, el arte de la disciplina y el fascinante y moderno gesto de Sidi Larbi. Sutra se desarrolla en un escenario diáfano, donde el color blanco predomina. Un total de 18 cajones o ataúdes sin tapa son la escenografía por donde los monjes guerreros se esconden, trepan y se enfrentan, mientras que en un rincón del escenario el pequeño Dong Dong y Larbi juegan con una maqueta que representa lo que ocurre en el escenario. Intentar atrapar cada detalle, la sutileza, versatilidad y sencillez de cada gesto de baile contemporáneo o del movimiento de lucha de los guerreros es arduo trabajo para la retina del espectador. Sidi Larbi ha creado una coreografía en la que laten tradición y contemporaneidad. Los saltos mortales y los códigos de las artes marciales se combinan con ese gesto cargado de belleza, ideas y modernidad que emana del talento de Larbi. Carmen del Val El País 18/07/2008 Ràfegues d'energia mil.lenària al Grec El creador belgomarroquí Sidi Larbi Cherkaoui i els joves monjos shaolin responen a l'expectativa creada des de fa mesos pels mitjans de comunicació que auguraven que Sutra seria una de les guindes del festival d'estiu. I no s'han equivocat: ens trobem davant un espectacle singular que fascina. La capacitat creativa de Cherkaoui ja es coneixia a Barcelona a través de les seves obres Foi, un cop directe a l'estómac, i Zero degrees, un recital de pura essència que el mateix Cherkaoui va interpretar amb Akram Khan fa un any. Sutra, que com a concepte fa referència a la idea de la propietat del territori, sigui física o emocional, resulta un muntatge suggerent en què les arts de defensa xineses transmuten en una bellíssima coreografia a càrrec de 18 joves monjos que Cherkaoui ha seleccionat i ensinistrat durant mesos al temple de Shaolin, una franquícia que fa 15 anys que exporta i produeix espectacles per tot el món. Sota les directrius de Cherkaoui, els cops secs de karate i de kung-fu es transformen en harmoniosos fragments coreogràfics, on el nexe entre Orient i Occident queda segellat per una bellesa insòlita. El coreògraf ha sabut conduir els moviments vertiginosos dels monjos cap a un terreny contemporani, conjugant les seves cabrioles amb unes evolucions en què el gest s'acobla al ritme d'una respiració pausada i sincronitzada. POESIA I IMAGINACIÓ Sutra és una lliçó de poesia i imaginació en què la senzillesa es converteix en l'estendard d'un muntatge diàfan i auster. La creació visual i el disseny que ha ideat Antony Gormley és fonamental. La concepció d'unes grans caixes rectangulars de fusta clara és brillant, i una hàbil manipulació per part dels monjos potencia unes imatges de bellíssima i impactant plàstica. Aquestes escultures escèniques tant es poden entreveure com un seguit de taüts, un sinuós laberint, uns angulars gratacels o també com una muralla que oprimeix les llibertats. Lloable és la música de Simón Brzóska que el compositor i quatre músics interpreten en directe. La partitura, a càrrec de piano, violó, violoncel i percussió, potencia l'ambient escènic i accentua les ràfegues d'energia que transiten per l'escenari. Sidi Larbi Cherkaoui apareix en escena fent de contrapès al grup de monjos. El seu rol és el d'un espectador actiu que comparteix un joc de Lego, d'una manera semblant com les grans caixes de fusta, amb un nen, Dong Dong. Entre tots dos s'estableix una complicitat simpàtica i entranyable, un altre encert d'un espectacle que amb la seva imatge ens acompanyarà durant un bon temps. Montse G. Otzet El Periódico 18/07/2008 L'interior de la caixa Sutra és una màgica combinació de metàfores senzilles sobre el cos i l'ànima que el coreògraf Sidi Larbi Cherkaoui ha confeccionat amb els monjos budistes de Shaolin. Es tracta d'una entrevista que sorgeix d'ell mateix, de la seva doble procedència belga i marroquina, i a partir de la qual s'ha aproximat a paratges encara més llunyans, com l'Índia d'Akhram Khan, sempre amb respecte i saviesa, i ara amb aquests mestres del kung-fu. A Sutra hi ha un exercici d'introspecció i de projecció d'aquestes indagacions mentals. Veiem una persona que imagina i, al seu costat, el pensament materialitzat que pren vida. Són dues escales de creació: en un racó, el coreògraf i el seu jove amic juguen amb fustetes; ocupant la resta de l'espai, les mateixes caixes, vint vegades més grans, resolen les acotacions fetes des del joc. Aquest element escenogràfic ideat per l'escultor Antony Gormley que els monjos arrosseguen per poder-s'hi amagar, enfilar o encaixar, és una paràbola del cos com a contenidor, de la rigidesa que empresona, del taüt occidental que la filosofia oriental ve a revivificar. Amb aquest aparell escènic senzill però contundent es presenten contrastos de yin i yang que basculen entre la individualitat i el grup, el sortir o l'entrar, l'Orient amb Occident, el cos i la caixa, l'esperit que anima l'un i que li falta a l'altre. L'acompanyament musical de Szymon Brzóska reforça l'abstracció dels moviments amb una nota de misteri i profunditat. El treball del cos està orientat a la meditació, a la fusió amb l'entorn. Cherkaoui reflexiona, planteja dubtes per encaixar les figures en un espai buit. Mostra moltes possibilitats, però la rigidesa cau pel seu pes, i només la flexibilitat té força per adequar-se en qualsevol espai i moment, com la canya de bambú. Saviesa kung-fu. Bàrbara Raubert Nonell La Vanguardia 18/07/2008