FESTIVAL GREC 2011. Espais: Biblioteca de Catalunya, Brossa Espai Escènic, CaixaForum, Fundació Tàpies, Institut del Teatre, La Caldera, La Villarroel, La Virreina, Macba, Mercat de les Flors, Museu Picasso, Sala Atrium, Sala Beckett, Teatre Coliseum, Teatre Grec, Teatre Lliure Montjuïc, Teatre Lliure Gràcia, Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Poliorama, Teatre Romea i Teatre Tívoli. Barcelona, 17 de juny al 31 de juliol del 2011.
Balanç del Grec 2011 (Article d'Andreu Sotorra).
[Crítiques 2011 ordenades cronològicament per data d'estrena]
«Tragèdia». Creació i dramatúrgia d'Àlex Rigola. Coreografia d'Àlex Rigola i Ferran Carvajal. Intèrprets: Alícia Pérez, Joan Carreras, Ferran Carvajal, Patrícia Bargalló, Alba Pujol, Raquel Gualtero, Inma Asensio, Anna Hierro, Elia López, Fàtima Campos, Juanjo Ruano, David Espinosa, Claudio Rojas, Manuel Rodríguez, Xevi Dorca, Sergi Faustino, Anna Rubirola i Cristina Miralles. Espai escènic: Max Glaenzel. Figurinisme: Berta Riera i Bàrbara Glaenzel. Caracterització: Eva Fernández. Il·luminació: Maria Domènech. Moviment: Ferran Carvajal. Direcció: Àlex Rigola. Coproducció Grec 2011, Bitò Produccions i Àlex Rigola. Teatre Grec, Barcelona. Cloenda del Festival d'Estiu 2011. 30 i 31 de juliol. [veure crítiques]
«From B to B». Creació i interpretació: Thomas Hauert i Àngels Margarit. Il·luminació: Jan Van Gijsel. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 22 al 24 de juliol. [veure crítiques]
«La caída de los dioses», de Tomaz Pandur. Traducció de Pablo Viar. Dramatúrgia de Livija Pandur. Intèrprets: Belén Rueda, Pablo Rivero, Alberto Jiménez, Manuel de Blas, Santi Marín, Francisco Boira, Olivia Molina, Fernando Cayo, Emilio Gavira i Ramón Grau. Escenografia: Numen (Sven Jonke). Il·luminació: Juan Gómez Cornejo. Vestuari: Angelina Atlagic. Videoescena: Álvaro Luna. Coordinació musical: Antonio Moreno. Ajudant de direcció: Damià Plensa. Direcció: Tomaz Pandur. Teatre Grec. Del 19 al 21 de juliol. [veure crítiques]
«Esperant Godot» de Samuel Beckett. Traducció de Ferran Toutain. Intèrprets: Joan Anguera, Ivan Benet, Pepo Blasco, Enric Majó i Carles Ollé. Escenografia: Eugenio Szwarcer. Il·luminació: Spycher. Vestuari: Míriam Compte. Caracterització: Núria Llunell. Moviment actoral: Damián Muñoz. So: Damien Bazin. Direcció: Joan Ollé. Corproducció La Troca. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 15 al 18 de juliol. [veure crítiques]
«El centaure i l'animal». Concepció i posada en escena de Bartabas. Coreografia: Ko Muroboshi i Bartabas. Intèrprets: Bartabas i Ko Murobishi. Veu en off: Mario Gas. Música: Jean Schwarz. Escenografia: Bartabas. Il·luminació: Françoise Michel. Els cavalls: Horizonte, Soutine, Pollock i Le Tintoret. Vestuari: Yannick Laisné i Alain de Raucourt. Maquillatge: Annie Marandin. Tècnic de so: Janyves Coïc. Cuidadora dels cavalls: Barbara Depretz. Textos de Lautréaamont extrets d'Els cants de Maldoror. Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 14 al 17 de juliol. [veure crítiques]
«La nostra classe», de Tadeusz Slobodzianek. Traducció de Joan Sellent. Intèrprets: David Bagés, Rosa Boladeras, Jordi Brunet, Ferran Carvajal, Roger Casamajor, Lluïsa Castell, Gabriela Flores, Albert Pérez, Xavier Ripoll i Albert Triola. Espai escènic: Paco Azorín. Il·luminació: Miguel Muñoz. Vestuari: Lluna Albert. Coreografia: Ferran Carvajal. Música original i espai sonor: Sila. Direcció: Carme Portaceli. Producció Factoria Escènica Internacional (FEI). Teatre Lliure de Gràcia, Barcelona. Del 12 al 24 de juliol. [veure crítiques]
«La edad de oro» Coreografia i ball: Israel Galván. Cant: Arcángel. Guitarra: Alfredo Lagos. Teatre Grec, 10 juliol 2011.
[veure crítiques]
«Call me 'Maria'». Creació d'Adrián Schvarzstein. Direcció d'Adrián Schvarzstein i Sergi Estebanell. Direcció musical: Adrià Gual. Intèrprets: Sergi Estebanell, Adrián Schvarzstein, Irene Estradé, Matías Macri, Eva Szwarcer, Dídac Cano i Jeremias Faganel. Banda de rock-and-roll en directe: Marc Tena, Adrià Gual / Paul Loewe, Daniel Nunes i Salvador Falguera. So i il·luminació: Jordi Pérez. Composició musical: Believe it or not. Coreografies: Xavi Estrada. Concepte d'il·luminació: Ruben Taltavull amb Jordi Pérez. Escenografia: Diego Polognioli. Vestuari: Paulette San Martín. Ajudant Vestuari: Helena Izquierdo. Producció de Xirriquiteula Teatre. Coproducció Grec 2011 i Festival LaStrada. Sala Ovidi Montllor, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 9 al 16 de juliol. [veure crítiques]
«Un tranvía llamado deseo», de Tennessee Williams. Versió teatral de José Luis Miranda. Intèrprets: Vicky Peña, Roberto Álamo, Ariadna Gil, Àlex Casanovas, Anabel Moreno, Alberto Iglesias, Pietro Olivera, Ignacio Jiménez, Jaro Onsurbe, Mariana Cordero i Linda Mirabal-Jean Claude (veu en off). Vestuari: Antonio Belart. Escenografia: Juan Sanz i Miguel Ángel Coso. Il·luminació: Juan Gómez-Cornejo. So: Àlex Polls. Projeccions: Álvaro Luna. Direcció: Mario Gas. Teatre Tívoli, Barcelona. Del 8 al 31 de juliol. [veure crítiques]
«Odori Gokoro». Direcció, coreografia i interpretació: Andrés Corchero. Artistes col·laboradors: Hisako Horikawa, Oguri i Sebastià Brossa. Il·luminació: Andrés Corchero i Llorenç Parra. Música i so: Joan Saura. Vestuari: Caterina Pérez. Mercat de les Flors, Barcelona. Del 8 al 13 de juliol. [veure crítiques]
«Julieta & Romeo», de William Shakespeare. Adaptació de Marc Martínez i Martí Torras. Traducció: Josep M. Jaumà. Intèrprets: Carlota Olcina, Marcel Borràs, Nao Albet, Bernat Quintana, Pol López, Carles Martínez, Amparo Fernández, Manel Barceló, Míriam Alamany, Iván Morales, Carles Gilabert i Xavi Sáez. Música de Lluís Cartes. Il·luminació: Quico Gutiérrez. Vestuari: Mariel Soria. Espai escènic: Ricard Prat i Marc Martínez. Projecte de Platea Social. Coproducció Grec 2011 i Vània Produccions en col·laboració amb el Teatro Español de Madrid. Direcció: Marc Martínez. Teatre Coliseum, Barcelona. Del 7 al 31 de juliol. [veure crítiques]
«Sobre el concepte de rostre, en el fill de Déu». Concepció i posada en escena: Romeo Castellucci. Música original: Scott Gibbons. Intèrprets: Gianni Plazzi, Sergio Scarlatella, Dario Boldrini, Silvia Costa i Silvano Voltolina. Col·laboració en el disseny i l'escenografia: Giacomo Strada. Tècnics de so: Matteo Braglia i Marco Canali. Tècnic de llums: Fabio Berselli. Utillatge: Silvia Costa. Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 7 al 9 de juliol. [veure crítiques]
«Macadam Macadam». Coreografia i posada en escena: Blanca Li. Música original: Antoine Hervé. Escenografia: Bernard Michel i Elsa Ejchenrand. Vestuari: Laurent Mercier. Il·luminació: Sylvie Debare. Teatre Grec, Barcelona. 7 de juliol. [veure crítiques]
«Días estupendos», d'Alfredo Sanzol. Intèrprets: Paco Déniz, Elena González, Juan Antonio Lumbreras, Natalia Hernández i Pablo Vázquez. Escenografia i vestuari: Alejandro Andújar. Il·luminació: Baltasar Patiño. So i música original: Fernando Velázquez. Producció: Centro Dramático Nacional, Lazona i Bitó Produccions. Direcció: Alfredo Sanzol. La Villarroel, Barcelona. Del 6 al 31 de juliol. [veure crítiques]
«Cercles / Fictions». Autor i director: Joël Pommerat. Intèrprets: Jacob Ahrend, Saadia Bentaïeb, Agnès Berthon, Gilbert Beugniot, Serge Larivière, Frédéric Laurent, Ruth Olaizola i Dominique Tack. Escenografia: Eric Soyer. Il·luminació: Eric Soyer i Jean-Gabriel Valot. Vestuari. Isabelle Defin. So: François Leymarie. Attrezzo: Alain Lebéon, Thomas Ramon i Patrick Smith. Recerca musical i composició: Antonin Leymarie i Grégoire Leymarie. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 4 al 6 de juliol. [veure crítiques]
«Desaparecer». Adaptació sobre textos d'Edgar Allan Poe. Traducció de Julio Cortázar. Dramatúrgia: Calixto Bieito. Intèrprets: Juan Echanove i Maika Makovski. Música original: Maika Maikovski. Escenografia: Aida Guardia. Il·luminació: Calixto Bieito i Txema Orriols. Vestuari: Marian Corominas. Espai sonor: Jordi Ballbé. Caracterització: Toni Santos. Ajudant de direcció: Raimon Molins. Direcció: Calixto Bieito. Grec 2011. Teatre Romea, Barcelona. De l'1 al 31 de juliol. [veure crítiques]
«Petra, la mujer araña y el putón de la abeja Maya». Sol Picó Companyia de Dansa. Basat en textos propis dels intèrprets, “Las amargas lágrimas de Petra Von Kant” de R.W. Fassbinder, i de “Algunas reflexiones de andar por casa, descalzo” de Rafael Metlikovez. Dramatúrgia: Sol Picó i Carles Alfaro. Direcció i coreografia: Sol Picó. Actrius: Maru Valdivielso i Vanessa Segura García. Ballarins: Xaro Campo, Verónica Cendoya, Virginia García, Carlos Fernández Fuentes i Valenti Rocamora i Torà. Ajudant de Coreografia: Maribel Martínez Roldan. Assessorament d'interpretació: Carles Alfaro. Escenografia: Joan Manrique. Disseny d'il·luminació: Sylvia Kuchinow. Direcció i composició musical: Adele Madau. Vestuari: Valeria Civil i Sol Picó. Sastreria: Sandra del Cerro. Construcció escenografia: Joan Manrique, Román Rubert i Ramon Tarès. Postproducció de so: Alessandro Olla. So: Stéphane Carteaux. Teatre Lliure de Gràcia. Barcelona. Del 30 de juny al 3 de juliol. [veure crítiques]
«Octopus». Posada en escena i coreografia de Philippe Decouflé. Música original i interpretació en directe: Labyala Nosfell i Pierre Le Bourgeois. Intèrprets: Vlavien Bernezet, Alexandre Castres, Meritxell Checa Esteban, Ashley Chen. Clémence Galliard, Sean Patrick Mombruno, Alexandra Naudet i Alice Roland. Il·luminació i regidoria: Patrice Bésombes i Begoña García Navas. Vídeo: Philippe Decouflé, Laurent Radanovic, Olivier Simola i Christophe Waksmann. Vestuari: Jean Malo. Perruqueria: Charlie Le Mindu. Escenografia: Pierre-Jean Verbraeken. Escenografia: Léon Bony i Pascal Redon. So: Edouard Bonan i Jean-Pierre Spirli. Il·luminació: Denis Gobin. Artista convidat: Christophe Salengro. Textos: Christophe Salengro i Gherasim Luca ('Hermétiquément Ouverte'). Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, del 30 de juny al 3 de juliol. [veure crítiques]
«I am the wind», de Jon Fosse. Direcció: Patrice Chéreau. Intèrprets: Tom Brooke i Jack Laskey. Escenografia: Richard Peduzzi. Il·luminació: Dominique Bruguiére. Vestuari: Caroline de Vivaise. Concepció sonora: Éric Neveux. Teatre Lliure Montjuïc. Barcelona. Del 30 de juny al 3 de juliol. [veure crítiques]
«Jaz», de Koffi Kwaulé. Traducció de Mireia Trias i Raimon Molins. Intèrprets: Txell Manuoses i Mireia Trias. Música en directe: Atrium Ensemble. Il·luminació: Raimon Rius. Direcció musical: Roger Junyent. Direcció: Raimon Molins. Coproducció Larna Teatre i Atrium Produccions. Amb la col·laboració de l'Institut Francès de Barcelona. Sala Atrium, Barcelona. Del 29 de juny al 24 de juliol. [veure crítiques]
«Todos eran mis hijos», d'Arthur Miller. Adaptació i direcció: Claudio Tolcachir. Traducció al castellà de Mónica Zavala. Intèrprets: Carlos Hipólito, Gloria Muñoz, Fran Perea, Manuela Velasco, Jorge Bosch, Nicolás Vega, Amanda Recacha, Alberto Castrillo-Ferrer i Ainhoa Santamaria. Il·luminació: Juan Gómez Cornejo. Escenografia i vestuari: Elia Sanz. Música: Federico Grinbank. Teatre Poliorama, Barcelona. Del 29 de juny al 31 de juliol. [veure crítiques]
«Bye Bye». Il·lusionista: Hausson. Partenaire: Vanessa Torres. Direcció: Hermann Bonnín. Il·luminació: Pep Barcons. Escenografia i attrezzo: Manolo Trullàs. Material màgic: Magicus. Creació audiovisual: Adolf Alcañiz. Brossa Espai Escènic, Barcelona. Del 29 de juny al 24 de juliol. [veure crítiques]
«Contra la democràcia», d'Esteve Soler. Direcció: Carles Fermández Giua. Intèrprets: Dani Arrebola, Pep Jové, Josep Julien i Laia Martí. Escenografia: Eugenio Szwarcer. Il·luminació: Luis Martí. Sala Beckett, Barcelona. Del 29 de juny al 24 de juliol. [veure crítiques]
«Sans objet», d'Aurélien Bory. Intèrprets: Olivier Alenda i Olivier Boyer, Concepció, escenografia i posada en escena d'Aurélien Bory. Operador i programador del robot: Tristan Baudoin. Música original: Joan Cambon. Disseny d'il·luminació: Arno Veyrat. Col·laboració artística: Pierre Rigal. Enginyer de so: Joël Abriac. Ajudanta del director i disseny de vestuari: Sylvie Marcucci. Escenografia i construcció dels decorats: Pierre Dequivre. Attrezzo de pantalla: Frédéric Stoll. Pintura escènica: Isadora de Ratuld. Màscares: Guillermo Fernández. Producció de la Compagnie 111 - Aurélien Bory. Coproduït pel TNT - Théâtre National de Toulouse Midi-Pyrénées, el Théâtre Vidy-
Lausanne E.T.E, el Théâtre de la Ville (París), La Coursive - Scène Nationale La Rochelle, Agora - Scène Conventionnée de Boulazac, Le Parvis - Scène Nationale Tarbes-Pyrénées. Sala Ovidi Montllor, Mercat de les Flors, Barcelona. 29 i 30 de juny. [veure crítiques]
«Continu». Coreografies de Sacha Waltz. Dramatúrgia de Jochen Sandig. Direcció de Sacha Waltz. Vestuari: Bernd Skodzig. Escenografia. Thomas Schenk, Sacha Waltz i Pia Maier. Il·luminació: Martin Hauk. Música: Jannis Xenakis, Edgar Varése, Claude Vivier i Sebastian Bolesch. Intèrprets: Liza Alpízar Aguilar, Ayaka Azechi, Jirí Bartovanec, Justin Billy, Davide Camplani, Maria Marta Colusi, Luc Dunberry, Juan Kruz Diaz de Garaio, Esnaola, Edivaldo Ernesto, Delphine Gaborit, Mamajeang Kim, Florencia Lamarca, Sergiu Matis, Todd McQuade, Thomas Michaux, Sasa Queliz, Virgis Puodziunas, Zaratiana Randrianantenaina, Orlando Rodriguez, Mata Sakka, Yael Schnell, Xuan Shi, Shang-Chi Sun i Niannian Zhou. Espectacle de dansa. Mercat de les Flors, Barcelona, 28 i 29 de juny. [veure crítiques]
«Un mage en été», d'Olivier Cadot. Posada en escena de Ludovic Lagarde. Dramatúrgia de Marion Soufflet. Intèrpret: Laurent Poitrenaux. Escenografia: Antoine Vasseur. Coreografia i moviment: Stéfany Ganachaud. Il·luminació: Sébastien Michaud. Vestuari: Fanny Brouste. Concepció de la imatge: Cédric Scandella. Realització informàtica musical: Ircam / Grégory Beller. Realització sonora: David Bichindaritz. Vídeo: Jonathan Michel. Codi creatiu: Brice Martin Griser. Producció de la Comédie de Reims - Centre Dramatique National. Coproducció Festival d'Avinyó. Espectacle en francès sobretitulat en català. Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 25 i 26 de juny.
[veure crítiques]
«Luces de Bohemia», de Ramón María del Valle-Inclán. Direcció d'Oriol Broggi. Intèrprets: Lluís Soler, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Manel Dueso, Camilo García, Marissa Josa, Jordi Martínez i Jacob Torres. Espai escènic: Oriol Broggi i Sebastià Brossa. Il·luminació: Pep Barcons. Vestuari: Berta Ribera. Corproducció La Perla 29. Espectacle en castellà. Biblioteca de Catalunya, Barcelona, del 22 juny al 24 de juliol.
[veure crítiques]
«La tossuderia», de Rafael Apregelburd. Posada en escena de Marcial di Fonzo Bo i Elise Vigier. Intèrprets: Judith Chelma, Jonathan Cohen, Marcial di Fonzo Bo, Sol Espeche, Pierre Maillet, Félix Pons, Clément Sibony i Elise Vigier. Dramatúrgia: Guillermo Pisani. Escenografia i il·luminació: Yves Bernard. Vestuari: Pierre Canitrot. Música: Étienne Bonhomme. Théâtre des Lucioles (Rennes). Coproducció Festival d'Avinyó 2011. Espectacle en francès, català i castellà, sobretitular en català. Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 19 i 20 de juny. [veure crítiques]
«Voices» Adaptació de Calixto Bieito i Marc Rosich. Intèrprets: Flemming Enevold, Tammi Öst, Kaya Brüel, Morten Eisner, Ane Trolle i Blaes Bukki. Amb la participació del Cor Vivaldi. Textos i música de Primo Levi, Fritz Zorn, PJ Harvey, Anderson & Ulvaeus, Johann Sebastian Bach, Blaes Bukki i Anne Trolle. Escenografia: Rebecca Ringst. Vestuari: Ingo Krügler. Direcció: Calixto Bieito. Coproducció del Betty Nansen Teatret de Copenhaguen (Dinamarca) i Festival Internacional de Bergen (Noruega). Espectacle en danès sobretitulat en català. Teatre Romea, Barcelona, 19 i 20 juny 2011.
[veure crítiques]
«Tots els noms» Creació i interpretació de María Muñoz. Direcció artística i espai escènic: María Muñoz i Pep Ramis. Text: Mal Pelo, Carlos Thiebaut i John Berger. Música: John Edwards, Steve Noble i Nuno Rebelo. Il·luminació: August Viladomat. So: Àlex Polls. Objectes escènics: Ben Heinzel-Licheark i Magalí Rousseau. Vestuari: Carme Puigdevall i Plantés. Realització vídeo: Xavier Pérez. Teatre Lliure de Gràcia, Barcelona, 18 al 20 de juny 2011.
[veure crítiques]
«Une flûte enchantée» Adaptació lliure de Peter Brook, Franck Krawczyk i Marie-Hélène Estienne. Cantants: Leila Benhamza, Patrick Bolleire, Jean-Christophe Born, Antonio Figueroa, Virgile Frannais, Betsabée Haas, Agnieszka Slawinska. Actors: Abdou Ouologuem i William Nadylam. Piano: Matan Porat. Realització vestuari: Hélène Patarot. Il·luminació: Philippe Vialatte. Director d'escena: Peter Brook. Mercat de les Flors, Barcelona, 18 al 20 de juny 2011.
[veure crítiques]
«La muntanya al teu voltant» Coreografia i direcció de Cesc Gelabert. Espai escènic de Perejaume. Música original de Borja Ramos i Carles Santos. Altres músiques: Francesc Cassú, Tomàs Gil i Membrado, i Pep Ventura. Interpretació musical: Banda Municipal de Barcelona. Direcció de la banda: Salvador Brotons. Arranjaments musicals: Francesc Cassú, José Ramón Gutiérrez i Xavier Piquer. Vestuari: Lydia Azzopardi. Il·luminació: Sam Lee. Ballarins: Dani Corrales, Samuel Delvaux, Cesc Gelabert, Virginia Gimeno, Tura Gómez, Jonatan de Luis Mazagatos, Ingrid Magriñá, Salvador Masclans, Núria Navarra, Lorena Nogal, Alberto Pineda i Charles Washington. Amb la participació de 14 membres de colles sardanistes. Assistents del coreògraf: Toni Jodar i Sarah Taylor. Teatre Grec, Barcelona, 17 i 18 de juny 2011.
[veure crítiques]
FESTIVAL GREC 2010. Espais: Biblioteca de Catalunya, CaixaForum, CCCB, Club Capitol, Convent de Sant Agustí, El Polvorí, Fundació Joan Miró, Institut del Teatre, L'Auditori, La Caldera, La Villarroel, Macba, Mercat de les Flors, Museu Picasso, Plaça del Rei, Sala Beckett, Sala Ovidi Montllor, Teatre Grec, Teatre Lliure, Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Poliorama, Teatre Romea. Barcelona, 13 de juny a l'1 d'agost del 2010.
Balanç del Grec2010 Article d'opinió de la sèrie 'En fila índia', a càrrec d'Andreu Sotorra.
«Primer amor», de Samuel Beckett. Versió José Sanchis Sinisterra. Traducció d'Anna Soler. Concepte i interpretació: Pere Arquillué. Creació: Àlex Ollé i Miquel Górriz. Sobre una idea original de Moisés Maicas i Pere Arquillué. Coproducció Grec 2010, Bitó Produccions, Chekhov International Theatre Festival de Moscou, Velvet Events i Grostel Grup Empresarial. Amb la col·laboració del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (CAET). Sinopsi: ¿Riure o plorar davant la monstruosa descripció del primer (i únic) amor del protagonista d’aquesta peça? I és que Beckett ens col·loca en aquesta obra, escrita l’any 1946, davant d’una història d’humor tràgic. Pere Arquillué encarna un ésser torturat, un home expulsat de casa seva en morir el seu pare, que potser s’estima per un moment la prostituta que el sedueix però que, si es lliura a l’amor, és només per poder-se’l treure aviat del cap. La Villarroel, Barcelona, 17 juliol 2010.
[veure crítiques]
«Amb els peus a la Lluna». Guió de Manuel Maestro i Paco Azorín. Música d'Antoni Parera Fons. Soprano: María Bayo. Vestuari: Anna Güell. Il·luminació: Ximo Diaz. Audiovisuals: Eugenio Szwarcer. Escenografia de Paco Azorín. Direcció de Paco Azorín. Coproducció Grec 2010, Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, Asociación Bilbaina de Amigos de la Ópera i Teatro de la Maestranza de Sevilla. Sinopsi: L’espectacle aposta per la màgia i la poesia de l’òpera per parlar d’aquell moment únic a partir d’un nen
que reconstrueix amb les seves joguines el viatge de l’Apol·lo XI, i també de les reaccions dels seus parents que, com les de la mateixa humanitat, aniran des del recel fins a la passió científica, passant per l’escepticisme. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 16 juliol 2010.
[veure crítiques]
«Almuerzo en casa de los Wittgenstein (Ritter, Dene, Voss)», de Thomas Bernhard. Traducció de Miguel Sáenz. Intèrprets: Àngels Bassas, Carmen Machi i Mingo Ràfols. Escenografia: Antoni Duran. Vestuari: Nina Pavlowsky. Direcció: Josep Maria Mestres. Sinopsi: Ludwig, o Voss, és un filòsof que acaba de sortir d'un conegut manicomi. En arribar a casa, el domicili d'una família curta i decadent, les seves germanes, Ritter i Dene, actrius retirades, li organitzen un dinar de benvinguda. Veritats desconegudes i sorprenents apareixen de la trobada entre aquests personatges, atrapats en les convencions d'una família benestant. Es considera que l'obra està inspirada en el filòsof Ludwig Wittgenstein i la relació que mantenia amb les seves germanes. Teatre Romea, Barcelona, 10 juliol 2010.
[veure crítiques]
«Bereshit. La història més bella del cosmos». Creació, dramatúrgia i interpretació de Pep Bou i Jorge Wagensberg. Il·luminació: Jep Verges i Pep Bou. Selecció musical: Rai Fransoy. Vestuari: Rui Alves. Vídeo: Mon Feijoo. Direcció: Pep Bou. Sinopsi: Amb paraules i amb bombolles, entre un artista i un científic... Així, mitjançant el que ells mateixos defineixen com un recorregut oralbombollístic, l’actor Pep Bou i el divulgador científic Jorge Wagensberg expliquen la història de l’univers. Utilitzen la simetria i l’harmonia de les esferes per mostrar-nos, poèticament i científica, d’on venim i també per preguntar-se cap a on anem. Pel camí, s'aprenen quines són les lleis de la natura i es descobreix en quin moment van aparèixer la vida i la intel·ligència. Teatre Ovidi Montllor, Barcelona, 14 juliol 2010.
[veure crítiques]
«Butô/ Dead 1 (Ko & Edge Co.) Quick Silver». Creació de Ko Murobushi. Intèrprets: Daiji Meguro, Yukio Suzuki i Teita Iwabuchi. Il·luminació: Krisha Piplits. Sinopsi: Tres cosses s'alcen tremolosos, només per tornar a caure a terra després d'un fugaç renaixement. Influït per les imatges de les víctimes d'Hiroshima i Nagasaki, Tatsumi Hijikata, pare del butô, va definir aquest estil amb la imatge d'un cadàver que s'aixeca desesperadament. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 13 juliol 2010.
[veure crítiques]
«La trastienda del Polvorí». Dramatúrgia d'Enrique Vargas. Coordinació artística: Patrizia Menichelli. Disseny imaginaris: Alekos, Nelson Jara, Betina Birkjaer y Arianna Marano. Direcció d'actors: Enrique Vargas, Patrizia Menichelli i Giovanna Pezzullo. Il·luminació: Francisco Javier García. Vestuari i màscares: Patrizia Mechinelli. Direcció musical: Alberto Sarcina. Música original i músics: Alberto Sarcina, Sebastiano Spinella, Francisco Javier García, Stephane Laidet, Gabriel Hernández, Alekos, Aurora Arenare. Actors-investigadors: Patrizia Menichelli, Gabriella Salvaterra, Nelson Jara, Gabriel Hernández, Francisco Javier García, Alekos, Stephane Laidet, Ludovica Zoina, Sebastiano Spinella, Arianna Marano, Aurora Arenare, Marga Socias, Eva Perez, Giovanna Pezullo, Roberto David García, Claudia Alemany, Eva Szwarcer. Sinopsi: La seu del Teatro de los Sentidos, el Polvorí de Montjuïc, obre les seves portes a grups d'espectadors reduïts de 50 en 50. Música, nius, gàbies, roba estesa, miralls... El Polvorí de Montjuïc, Barcelona, 8 juliol 2010.
[veure crítiques]
«Dies Irae; en el Rèquiem de Mozart», de Marta Carrasco. Intèrprets: Alberto Velasco, Montse Rodríguez, Carmen Angulo, Anna Coll, Joan Valldeperas, M. José Cordonet, Adolfo Simón, Noemí Padró, Raquel Sánchez, Frantza Arraiza, Asu Rivero, Manuelle Marra i Robert González. Escenografia: Marta Carrasco, Pau Fernández i Robert González. Muntatge musical: José Antonio Gutiérrez. Vestuari i maquillatge: Pau Fernández i Rui Álvarez. Direcció: Marta Carrasco. Sinopsi: Marta Carrasco ha manllevat la música del 'Rèquiem' de Mozart com a punt de partida i d’inspiració, i juntament amb altres músiques en fa un ús dramàtic per anar més enllà de la pura missa de difunts: crea una mena de cerimònia profana habitada per personatges delirants on es revisa de manera crítica el paper d’un tipus d’Església, la del poder, i la seva actitud envers les dones. A 'Dies Irae; en el Rèquiem de Mozart', la ira no és divina, sinó humana, una ira contra la injustícia que recorre de dalt a baix un muntatge irreverent, ple de contrastos i d’un intens dramatisme. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 8 juliol 2010.
[veure crítiques]
«La Venus de Willendorf», de Iago Pericot. Intèrprets: Àlex Navarro, Xavier Estrada, David Cuspinera, Oscar Kapoya, Charo Campo, Lola López, Maribel Martínez, Karle Beristain i Sandrine Rouet. Coreografia: Jordi Cortès. Moviment: Andrezej Leparski. Espai escènic: Iago Pericot i Paco Azorín. Il·luminació: Paco Azorín. Vestuari: Iago Pericot. Direcció: Iago Pericot. Sinopsi: L’agressió gratuïta d’uns joves a una dona indigent de fa un temps a Barcelona ha estat l’excusa periodística que ha decidit Iago Pericot a dedicar un espectacle de teatre-dansa a la violència de gènere, racial, psicològica... Per reflexionar sobre el degoteig d’agressivitat que omple els diaris i les televisions, Pericot tria un personatge imparcial: la Venus prehistòrica que dóna títol al seu espectacle i que s’ho mira tot gairebé indiferent, aliena a les angúnies del present. Al seu voltant, vuit intèrprets evolucionen al ritme de 'La passió segons Sant Mateu', de Johann Sebastian Bach, un episodi musical que, potser perquè també relata fets violents, encaixa amb la proposta de l’espectacle. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 7 juliol 2010.
[veure crítiques]
«Fora de joc», de Sergi Belbel. Intèrprets: Anna Azcona, Toni Sevilla, Francesc Lucchetti, Queralt Casasayas i Paul Berrondo. Escenografia: Enric Planas. Vestuari: Albert Pascual. Il·luminació: Quico Planas. So: Sergi Virgili. Direcció: Cristina Clemente. Sinopsi: Història d’una família i d’un immigrant que cuida l’avi. A causa de la crisi, tots veuran trastocades les seves aspiracions de futur. Però la crisi no deixa de ser un pretext per explorar les relacions entre els personatges, les seves mancances, els seus anhels. I, tot plegat, amb una mica d’humor àcid i algunes engrunes de fantasia. A l’obra també es parla de futbol com un bàlsam on la societat s’aferra per oblidar els problemes quotidians. L’economia va fatal, la societat i la política passen per moments delicats. Club Capitol, Barcelona, 2 juliol 2010.
[veure crítiques]
«Ki». Concepte: Cesc Gelabert i Frederic Amat. Coreografía: Cesc Gelabert. Espai escènic: Frederic Amat. Intèrprets: Cesc Celabert, Tomohiko Tsujimoto i Katsura Kan. Direcció: Frederic Amat i Cesc Gelabert. Assessorament musical: Kanjuro Fujima. Músics: Tomoé Umeya, Seika Shimamura, Taiju Mochizuki, Chiharu Housei, Isoichiro Yoshimura, Miki Hagioka i Shino Hagioka. Il·luminació: Sam Lee. Vestuari: César Olivar. Barrets: Nina Pawlowsky. Música electroacústica: Andrés Lewin-Richter. Sinopsi: Amb motiu del centenari del teatre de kabuki Yachiyoza, la ciutat de Yamaga ha convidat el Grec a coproduir un muntatge, una ocasió perfecta per a una experiència de mestissatge que ha posat en contacte el creador plàstic Frederic Amat i el ballarí i coreògraf Cesc Gelabert amb l’intèrpret de butô Katsura Kan i el ballarí de dansa contemporània Tomohiko Tsujimoto. Set intèrprets i els seus instruments tradicionals posen música a un espectacle que proposa una estructura de cercles concèntrics en la qual, com les ones provocades per una pedra en un estany, una imatge evoca la següent. Una aventura escènica plena de poesia per «escoltar» el moviment i «veure» el so. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 2 juliol 2010.
[veure crítiques]
«Wild Cursive». Coreografia i escenografia de Lin-Hwai-Min. Música de Jim Shum i Liang Shun-mei. Paper i tinta: Chung Rhy Special Paper, Union Chemical Laboratories of Industrial Technology Research Institute. Vestuari: Samuel Wang. Il·luminació: Chang Tsan-tao. Cloud Gate Dance Theatre of Taiwan. Sinopsi: L’any 2007, amb Moon Water, aquesta companyia va visitar primera vegada el Grec Festival de Barcelona. I l’acollida va ser tan bona que enguany torna amb un nou treball, Wild Cursive. El títol fa referència al Kuang Chao, la «cursiva salvatge» que, en xinès, és l’estil cal·ligràfic més lliure, el que permet als caràcters alliberar-se de la forma per crear les imatges més belles i assolir així una qualitat gairebé espiritual. La tinta i el paper d’arròs són els principals elements escenogràfics d’aquest espectacle, on els moviments dels ballarins semblen imitar els d’experts cal·lígrafs entregats a l’art de l’escriptura o, potser, el moviment líquid de la tinta en tacar el paper. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 1 juliol 2010.
[veure crítiques]
«Coses que dèiem avui», de Neil LaBute. Traducció de Cristina Genebat. Dramatúrgia de Julio Manrique i Cristina Genebat. Intèrprets: Mireia Aixalà, Pablo Derqui, Cristina Genebat, Oriol Guinart, Norbert Martínez, Xavier Ricart i Andrew Tarbet. Escenografia: Lluc Castells. Il·luminació: Jaume Ventura. So: Dani Aznar. Direcció: Julio Manrique. Sinopsi: Romance —l’origen teatral d’aquest text juntament amb Helter Skelter i The Furies— va néixer durant l’Obrador d’Estiu de la Sala Beckett del 2009, quan el dramaturg Neil LaBute va concebre la primera d’aquestes peces breus per ser interpretada pels actors que assistien al seu taller. De la reelaboració dramàtica dels textos per tal de donar-hi una unitat en l’espai i el temps ha nascut 'Coses que dèiem avui'. Al darrere d'aquest títol amb ressons de The Beatles s’amaguen tres històries en les quals tres parelles viuran situacions íntimes, delicades o decididament violentes en un bonic i sofisticat restaurant, a la vista de tothom. Sala Beckett, Barcelona, 29 juny 2010.
[veure crítiques]
«La lección», d'Eugène Ionesco. Traducció de Juan V. Martínez Luciano. Intèrprets: Manel Barceló, Itiziar Miranda i Maica Barroso. Direcció: Joan Maria Gual. Il·luminació: Luis Perdiguero. Vestuari: Ana Rodrigo. Escenografia: Silvia de Marta. Muntatge musical: José Antonio Gutiérrez. Producció Teatro Español de Madrid. Sinopsi: La segona obra que va escriure Ionesco després de 'La cantant calba' torna a explorar el món de l’absurd, tot i que respectant les unitats clàssiques d’espai, temps i acció. Una alegre joveneta visita un professor per ampliar els seus estudis però, a mesura que
avança l’acció, ella perdrà la seva vitalitat mentre el professor va imposant el seu domini en un intent de sotmetre una ment rebel i reprimir-la utilitzant, com diu el director del muntatge, «la raó de la força contra la força de la raó». I tot això succeirà sota la mirada escrutadora d’una serventa que és l’autèntic poder ocult i que utilitza el professor com a braç executor de la seva voluntat. Teatre Romea, Barcelona, 29 juny 2010.
[veure crítiques]
«Delicades», d'Alfredo Sanzol. Traducció de Sergi Belbel. Intèrprets: Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico i Àgata Roca. Escenografia i vestuari: Alejandro Andújar. Il·luminació: Albert Faura. So: Roc Mateu. Caracterització: Tito Morros i Karol Tornaria. Sinopsi: Tenia set anys i era al poble de la meva àvia. Vaig baixar a la cuina molt d’hora. La tieta Guada es rentava. Com que jo era un nen ella anava a la seva. La mà, sota la camisa blanca de dormir, no parava de moure’s. Després de l’aigua es va fer una frega amb alcohol, i tot seguit es va untar de dalt a baix amb Nivea. Es va pentinar la cabellera llarga i plena de cabells blancs; es va fer un monyo i em va donar l’esmorzar. Una boira espessa lluitava contra el sol. Em va dir: «Tu et dutxes massa sovint». Va agafar una galleda, la va omplir i va sortir a regar els rosers. Des de la finestra vaig veure com acaronava una rosa. Em vaig posar gelós. Aquesta peça està dedicada a la meva àvia i les seves germanes. És una manera de retornar-los el seu afecte. És una manera de mirar de comprendre allò que sabem que mai no entendrem. (Alfredo Sanzol). Teatre Poliorama, Barcelona, 29 juny 2010.
[veure crítiques]
«Bolívar, fragmentos de un sueño», d'Omar Porras, William Ospina i Teatro Malandro. Posada en escena i adaptació: Omar Porras. Intèrprets: Omar Porras, Carlos Gutiérrez, Juanita Delgado, Zoraida Rojas, Erick Bongcam, Elio Seliano Patiño, Yelson Carrillo, Luis Carlos Celis, Andrés Rodríguez i Luis Eduardo Garzón. Direcció i creació musical: Erick Bongcam. Sinopsi: Coincidint amb el 200 aniversari de les guerres d’independència llatinoamericanes, dos creadors colombians, l’escriptor William Ospina i el director i investigador teatral Omar Porras, parteixen de la llegenda i el mite del pare de l’emancipació per elaborar una proposta dramàtica que confronta el somni bolivarià amb la realitat del seu llegat. El resultat és un espectacle d’alt voltatge poètic amb un fort component musical inspirat en la tradició colombiana, que és tant una exploració de nous llenguatges teatrals com un intent, en paraules del director, de «donar la paraula al personatge de pedra i bronze». 'Bolívar, fragmentos de un sueño' neix de la complicitat entre Porras, artista amb una llarga trajectòria en la posada en escena de muntatges teatrals i òperes a Europa i el Japó i fundador del Teatro Malandro de Ginebra, i William Ospina, una de les veus més notables de les lletres hispanoamericanes actuals, guanyador del Premi Rómulo Gallegos 2009. Després de representar-se a França i passar pel Grec, l’espectacle farà una llarga gira per Colòmbia aquest estiu, abans de retornar a Europa. Teatre Grec, Barcelona, 28 juny 2010.
[veure crítiques]
«Gaff Aff», «Öper Öpis», «Chouf Ouchof» de Zimmermann & De Perrot. Diversos intèrprets. Sinopsi: Un circ postmodern per a tots els públics que mostra juntes les seves millors creacions. Música, arts visuals, habilitats acrobàtiques i dansa es confonen en les propostes dels dos artistes Zimmermann i De Perrot, dos suïssos que, amb un llenguatge propi nascut de la combinació de sons i moviments, han creat un circ postmodern que entusiasma totes les edats. Una fusió de disciplines amb humor i poesia. Teatre Grec, Barcelona, 26 juny 2010.
[veure crítiques]
«Nô», de Yukio Mishima. Traducció de Ferran Toutain i Koichi Sugihara. Intèrprets: Montserrat Carulla, Enric Majó, Victòria Pagès, Dafnis Balduz, Marta Marco i Joan Anguera. Coreografies: Andrés Corchero. Escenografia i vídeo: Eugenio Szwarcer. Il·luminació: Lionel Spycher. Vestuari: Míriam Compte. So: Damien Bazin. Música: Quim Ollé i Jordi Rallo. Direcció: Joan Ollé. Sinopsi: Yukio Mishima —escriptor, actor, director de cinema, model fotogràfic, comandant d’un exèrcit al servei de l’emperador...— molt més de la seva mort que de la seva vida, a la qual va posar fi als 45 anys, ara en fa quaranta, mitjançant l’extemporani ritual suïcida del seppuku. Les seves últimes paraules van ser «Em sembla que no m’han entès». Si ara ens endinsem en el seu teatre nô modern (antiquíssims arguments, paraules d’avui) és per mirar d’entendre’l una mica més. (Joan Ollé). Mercat de les Flors, Barcelona, 27 juny 2010.
[veure crítiques]
«La gavina», d'Anton Txèkhov. Versió de Martin Crimp. Traducció: Cristina Genebat. Direcció: David Selvas. Intèrprets: Rosa Renom, Biel Duran, Manel Sans, Alba Sanmartí, Norbert Ibero, Tilda Espluga, Josep Julien, María Rodríguez, Andreu Benito, Jacob Torres. Escenografia: Max Glaenzel, Estel Cristià. Vestuari: Maria Armengol. Il·luminació: Albert Faura. So i imatge: Mar Orfila. Coproducció Centre Arts Escèniques de Reus (CAER) i Bitò Produccions. Direcció: David Selvas. Sinopsi: 'La gavina' va ser escrita fa més de cent anys i és com si parlés de coses de fa poc més de cent dies. El seu esperit segueix ressonant en moltes obres dels grans escriptors, dramaturgs, cineastes i artistes dels nostres temps. Denota la necessitat de trepitjar territoris inexplorats però també el perill de perdre’s en la cerca. Amb aquest premissa Txèkhov crea uns personatges que lluiten per assemblar-se a la imatge que tenen d’ells mateixos. Una imatge que es clava als ulls i fa pensar els espectadors en allò que cadascú espera d’ell mateix. Un viatge arriscat però amb la recompensa d’entendre una mica més el somni personal. ¿O el malson?. La Villarroel, Barcelona, 25 juny 2010.
[veure crítiques]
«Eurydice», de Sarah Ruhl. Intèrprets: Ony Uhiara (Eurídice), Geff Francis (=are d’Eurídice), Osi Okerafor (Orfeu), Marsha Henry (Pedra gran), Becci Gemmell (Pedra petita), Ben Addis (Pedra cridanera) i Rhys Rusbatch (Home dolent interessant / Senyor de l’inframón). Escenografia: Patrick Burnier. Disseny d’il·luminació: Mike Gunning. Música i so: Manuel Pinheiro. Coreografia: Aline David. Director: Bijan Sheibani. Coproducció ATC Drum Theatre Plymouth i Young Vic. Sinopsi: El director britànic d'origen iranià, Bijan Sheibani, director de la jove companyia ATC, la mateixa que va protagonitzar al Grec 2008 l’espectacle 'The Brothers Size', torna al festival amb una renovadora visió d’Orfeu i Eurídice, una obra de la dramaturga nord-americana Sarah Ruhl que sembla una hibridació entre el conegut mite grec i la història d’'Alícia al país de les meravelles'. Eurídice, enamorada d’Orfeu, rep les cartes amb consells per al casori que li envia, des del món dels difunts, el seu pare mort. En obrir una d’aquestes cartes, Eurídice cau per una llarguíssima escala i va parar a l’hades. ¿Com ho farà per tornar? Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 24 juny 2010.
[veure crítiques]
«Hot pepper, air conditioner and the Farewell speech». Creació de Toshiki Okada i Chelfitsch Theater Company. Intèrprets: Taichi Yamagata, Mari Ando, Saho Ito, Kei Namba, Riki Takeda i Fumie Yokoo. Direcció: Toshiki Okada. Sinopsi: L’Erika és una treballadora temporal. L’empresa li acaba d’anunciar la fi imminent del seu contracte. L’efecte que causa l’acomiadament en els seus col·legues i el seu propi discurs de comiat configuren un drama contemporani en tres parts servit per Toshiki Okada i la seva innovadora companyia. Però... ¿això és dansa o és teatre? Encara que la seva proposta s’emmarqui en la categoria del teatre de text [espectacle en japonès sobretitulat en català], els seus espectacles tenen una estètica pròpia i particular que deriva d’uns moviments precisos que exageren fins a l’extrem els gestos quotidians. D’aquesta manera, s’arriba a un tractament del cos dels actors que té molts punts en comú amb el món de la dansa. Mercat de les Flors. Barcelona, 22 juny 2010.
[veure crítiques]
«Questi fantasmi», d'Eduardo de Filippo. Traducció de Pau Miró i Enrico Ianniello. Intèrperts: Xavier Boada, Marta Domingo, Enrico Iannello, Tony Laudadio, Pau Miró i Pilar Pla. Direcció: Oriol Broggi. Coproducció La Perla 29. Col·laboració dels Teatre Uniti de Nàpols. Sinopsi: Pasquale i Maria entre a viure en un vell edifici on no hauran de pagar lloguer, només suportar la companyia dels suposats fantasmes que l’habiten. Aquests fantasmes seran l’excusa perfecta perquè el porter de la finca robi tranquil·lament i perquè l’amant de Maria entri i surti al seu aire. Aquesta comèdia dóna a actors napolitans i catalans l’oportunitat de treballar plegats i compartir les seves respectives tradicions teatrals, les seves diferents gestualitats i entonacions... Especacle en castellà, napolità i català. Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 21 juny 2010. [veure crítiques]
«L'Odissea», d'Homer. A partir de la traducció de Carles Riba. Dramatúrgia: Marc Rosich. Intèrpret: Lluís Soler. Direcció: Antonio Calvo. Composició i interpretació musical: Eduard Iniesta. Escenografia: Jorge Salcedo. So: Sr. Lobo. Il·luminació: Lluís Martí. Sinopsi: Ulisses, rei d'Ítaca, torna a la seva pàtria i, després d'un llarg viatge per la Mediterrània i d'un seguit d'aventures mítiques, recupera la seva fidel esposa. Però Penèlope és assetjada per una cort de pretendents dels quals, com a últim episodi del seu llarg viatge, el nostre heroi s'haurà de venjar. Teatre Grec, Barcelona, 20 juny 2010.
[veure crítiques]
«La càmera lúcida». Creació de Shiro Takatani. Intèrprets: Misako Yabuuchi, Yuko Hirai, Olivier Balzarini i Hidekazu Maeda. So: Takuya Minami. Assessorament: Hiromasa Tomari. Il·luminació: Seiko Ouchi. Tècnic de vídeo: Ichiro Awazu. Sinopsi: Espectacle en japonès, sobretitulat en català. A la primera obra que ha creat i dirigit en solitari, Shiro Takatani ret homenatge a Roland Barthes i el seu assaig sobre la fotografia 'La chambre claire' (1980). I ho fa amb un espectacle ple d’imatges minimalistes, elegants i subtils, formades per elements que evolucionen per l’escenari amb un rigor gairebé coreogràfic i que condueixen cap a un clímax estètic. La proposta convida a adreçar una mirada a l'interior de cadascú per fer una interpretació personal del que es veu. Takatani és director artístic del col·lectiu Dumb Type i també ha treballat en solitari en projectes com ara la direcció visual de LIFE. L'espectacle es defineix també com una òpera multimèdia de Ryuichi Sakamoto. Amb la col·laboració del Festival de Danse et des Arts Multiples de Marseille. Teatre Lliure de Montjuïc. Barcelona, 18 juny 2010.
[veure crítiques]
«Prometeu», d'Èsquil / Heiner Müller. Traducció: Feliu Formosa. Dramatúrgia: Pablo Ley i Carme Portacelli. Intèrprets: David Bagés, Lluïsa Castell, Carme Elias, Gabriela Flores, Llorenç Gonzàlez, Pepa López i Albert Pérez. Músics: Dani Nel·lo, Jordi Prats, Anton Jarl i Miquel Àngel Cordero. Sinopsi: Zeus, el tirà que acaba d’arribar al poder, vol treure la vida als humans i tornar-los a convertir en una mena d’animals. Però Prometeu roba el foc per donar-lo als mortals, els ensenya les lletres, els números, l’ús del foc per a la indústria, l’ús de les plantes per curar malalties... S’ha aixecat contra el poder per convertir els humans en éssers conscients i cultes. Per això serà castigat a patir eternament, aïllat del món, com a mostra del que succeeix amb algú que es rebel·la contra el que hi ha més amunt. Heiner Müller fa una traducció tan absolutament fidel del Prometeu grec d’Èsquil que converteix el mite en un compendi de contradiccions, de pors, de supèrbia... de tots els sentiments que turmenten els humans. La nostra dramatúrgia planteja la història com un conflicte «de dalt» que tindrà unes conseqüències «a baix», és a dir, al món dels humans, d’aquests humans que, gràcies a Prometeu, disposen del foc, les lletres, la medicina... en definitiva, la consciència. ¿Valia la pena haver donat el foc a aquests humans o potser hauria estat millor retornar-los a la condició d’éssers salvatges? Però, si avui aparegués un Prometeu, els humans faríem el mateix que van fer els déus: condemnar-lo al silenci. Amfiteatre Grec Montjuïc. Barcelona, 13 juny 2010.
[veure crítiques]
FESTIVAL GREC 2009. Espais: Biblioteca de Catalunya, CaixaForum, CCCB, Fabra i Coats, Fundació Joan Miró, L'Auditori, La Caldera, La Capella, Macba, Mercat de les Flors, Mirador del Grec, Museu Picasso, Plaça del Rei, Sala Beckett, Sala Muntaner, Teatre Borràs, Teatre Grec, Teatre Lliure, Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Romea. Barcelona, 20 de juny al 2 d'agost del 2009.
Balanç del Grec'09 Article d'opinió de la sèrie 'En fila índia', a càrrec d'Andreu Sotorra.
«Don Carlos», de Friedrich von Schiller. Títol original: 'Don Carlos, Infant von Spanien'. Traducció al castellà d'Adan Kovacsis. Dramatúrgia: Calixto Bieito i Marc Rosich. Escenografia: Rebecca Ringst. Vestuari: Ingo Krügler. Il·luminació: Nicole Berry i Miguel Ángel Arribas. Intèrprets: Begoña Alberdi, Àngels Bassas, Rafa Castejón, Josep Ferrer, Carlos Hipólito, Jordi Andújar, Violeta Pérez i Mingo Ràfols. Direcció musical: Begoña Alberdi. Direcció escènica: Calixto Bieito. Coproducció del Teatre Romea, XV Internationalen Schillertage (XV Jornades Internacionals Schiller), Centro Dramático Nacional i Grec'09. Sinopsi: Un xoc entre els dos grans corrents morals i ideològics que s'enfronten al món des dels temps més remots, el de la llibertat individual contra la intolerància. Una història que parteix de la llegenda al voltant de la mort del príncep Carles i els seus amors amb Isabel de Valois, l'esposa del seu pare, per descriure l'enfrontament entre la Inquisició, guardiana de la moral, i aquells que defensaven la tolerància i la llibertat de consciència. Teatre Grec, 31 juliol 2009.
«Ilíada». Basada en l'obra d'Homer i en versió d'Alessandro Baricco. Dramatúrgia: Tom Bentley-Fisher i Elisabet Ràfols. Intèrprets: Mercè Anglès, Mercè Arànega, Anna Güell, Mar Ulldemolins i Àngels Sànchez. Esài escènic i vestuari: Montse Amenós. Espai sonor: Bàrbara Granados. Il·luminació: Sylvia Kuchinow. Direcció: Tom Bentley-Fisher. Companyia Q-ARS Teatre. Coproducció del CAET, CAER i Grec09. Sinopsi: Les dones desenvolupen la seva gran capacitat d'empatia per comprendre les raons de l'altre. Dones que viuen a tots dos costats de les parts en conflicte i que volen examinar la guerra amb claredat, fugint de la seva condició d'aquees o troianes. Dones que intenten trobar-ne els motius i, un cop superat el paper de víctimes, pretenen generar solucions. Una guerra antiga, repetida al llarg del temps. La guerra de Troia va ser una batalla entre herois: Aquil·les, Hèctor, Odisseu... En aquesta 'Ilíada' parlen, però, les dones, potser perquè a través d'elles es pot arribar a la clau d'aquesta gran batalla. Biblioteca de Catalunya, 29 juliol 2009.
«Edipo, una trilogía», de Sòfocles. Traducció del francès d'Eduardo Mendoza. Traducció i adaptació del grec de Daniel Loayza. Escenografia i vestuari: Jean Pierre Vergier. Il·luminació: Georges Lavaudant. Intèrprets: Eusebio Poncela, Pedro Casablanc, Miguel Palenzuela, Rosa Novell, Lluís Hostalot, Laia Marull, Fernando Sansegundo, Críspulo Cabezas. Banda sonora: José Antonio Gutiérrez. Vídeo: Eugenio Szwarcer. Coproducció Teatro Español de Madrid. Direcció: Georges Lavaudant. Sinopsi: Un nou Èdip en una versió que refon els textos d'Èdip Rei, Èdip a Colonos' i 'Antígona'. Una història que continua sent moderna com a projecció d'una gran cruïlla de camins totalment contradictoris. Es considera que la història de l'antic rei de Tebes és el llindar a partir del qual s'obre la modernitat d'Occident. Teatre Grec, 23 juliol 2009.
«Julia Smells like teen spirit», de Jordi Casanovas. Intèrprets: Mia Esteve, Rubèn Ametllé i Patrícia Bargalló. Il·luminació: David Bofarull. Espai sonor: Damien Bazin. Direcció: Jordi Casanovas.Coproducció FlyHard Productions. Sinopsi: La Júlia és una estrella del rock. La Júlia no ha volgut ser mai una estrella del rock. La Júlia vol destruir totes les estrelles del rock. Tan poca gent entén què pensa ara la Júlia que probablement el primer que li mostri estima rebrà la recompensa del seu amor. Tan poca gent entén què pensa ara la Júlia que segurament tots diran que s'ha tornat boja. Muntatge inspirat en 'La senyoreta Júlia', d'August Strindberg i en la vida, o potser la mort, de Kurt Cobain, líder de la banda Nirvana. Un text al voltant del valor de l'èxit, la fama i el reconeixement social que joves i no tan joves sembla que necessitin actualment per considerar que la seva vida és plena. Espai Lliure, Teatre Lliure, 16 juliol 2009.
«Les dones i Shakespeare» Companyia Trànsit Dansa Maria Rovira. Idea original, coreografia i direcció de Maria Rovira. Dramatúrgia, direcció d'intèrprets i direcció musical: Javier Gamazo. Intèrprets: Yanelis Brooks, Isabel Tapias, Maria Garriga, Sol Vázquez. Música: Javier Gamazo, Joan Antoni Pich, Diana Krall, Laura Hoffman, Django Reinhardt & Stephane Grappelli, Meredith Monk, Lluís Cartes, Martín Matalín, Marc Álvarez. Il·luminació: Xavi Valls. Vestuari: Marina Pineda, Elena Font i Georgina Belda. Sinopsi: El gest, l'actitud i el moviment prenen volada en aquest espectacle intimista que vol expressar la riquesa dels caràcters dels personatges femenins de les obres de William Shakespeare. Sala Muntaner, 15 juliol 2009.
«Lei. Cinque storie per Casanova» Autors: Carla Menaldo, Paola Capriolo, Benedetta Cibrario, Mariolina Venezia i Maria Luisa Spaziani. Projecte i direcció: Luca De Fusco. Intèrprets: Giovanna Di Rauso, Gaia Aprea, Sara Bertelà, Marta Richeldi i Anita Bartolucci. Vestuari. Marta Crisolini Malatesta. Música: Antonio Di Pofi. Teatro Stabile del Veneto. Espais del Museu Picasso del carrer Montcada, 15 juliol 2009.
«Eonnagata». Concepció i interpretació de Sylvie Guillem, Robert Lepage i Russell Maliphant. Il·luminació: Michael Hulls. Vestuari: Alexander MCQueen. So: Jean-Sébastien Côté. Producció Ex Machina: Michel Bernatchez. Sadler's Wells London. Sinopsi: La ballarina Sylvie Guillem, el director teatral Robert Lepage i el coreògraf Russell Maliphant convergeixen en un treball que els porta a nous territoris artístics, més enllà de les seves disciplines habituals. A 'Eonnagata', les tres estrelles han sumat visions per trobar-se en un punt de partida, la història del cavaller D'Éon, reconegut espia de Lluís XV que va utilitzar per primera vegada el transvestisme per ocultar la seva identitat. S'hi barreja el teatre kabuki japonès i l'onnagata en què els actors masculins representen papers femenins. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, 15 juliol 2009.
«La menzogna», de Pippo Delbono. Escena: Claude Santerre. Intèrprets: Dolly Albertin, Ginaluca Ballarè, Raffaela Banchelli, Bobò, Antonella De Sarno, Pippo Delbono, Lucia Della Ferrera, Ilaria Distante, Claudio Gasparatto, gustavo Giacosa, Simone Goggiano, Mario Intruglio, Nelson Lariccia, Julia Morawietz, Gianni Parenti, Mr. Puma, Pepe Robledo i Grazia Spinella. Il·luminació: Robert John Restsghini. Vestuari: Antonella Cannarozzi. So: Angelo Colonna. Direcció: Pipo Delbono. Sinopsi: El director, recent premi a la Nova Realitat Teatral Europea, qüestiona la societat amb preguntes a dojo amb un teatre fet d'imatges, acció, música i danses, un collage fellinià que aprofundeix en l'existència humana. Mercat de les Flors, 13 juliol 2009.
«Château Margaux» i «La viejecita». Sarsueles de Manuel Fernández Caballero. Intèrprets: Borja Quiza, Sonia de Munch, Emilio Sánchez, José Manuel Díaz, Valeriano Lanchas, Lander Iglesias i Millán Salcedo. Escenografia: Paco Azorín. Vestuari: Isidre Prunés. Mestra repetidora: Georgina Barrios. Coproducció Teatro Arriaga de Bilbao. Orquestra Bilbao Philarmonia. Cor Rossini. Direcció musical: Miguel Ortega. Direcció escènica: Lluís Pasqual. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure, 12 juliol 2009.
«Filatura» Teatro de los Sentidos. Dramatúrgi i direcció: Enrique Vargas. Assistent de direcció: Patrizia Menichelli. Direcció tècnica: Gabriel Hernández. Actors-investigadors: Patrizia Menichelli, Nelson Jara, Gabriel Hernández, Pancho García, Alekos, Stephane Laidet, Betina Birjaer, Sebastiano Spinella, Cristian Londoño, Arianna Morano, Alberto Sarcina, Luigi Biondi, Aurora Arenare, Marga Socías, Eva Pérez, Claudio Frost, Giovanna Pezullo, Ludovica Zoina, Gabriella Salvaterra, Miguel Ángel Montilla, Marta Pérez i Valentina Vargas. Coproducció Festival Metropolis de Copenhaguen. Sinopsi: L'antiga fàbrica Fabra i Coats, nou centre de creació, s'incorpora com a espai del Grec'09 amb un espectacle inclassificable que investiga en aquells fils invisibles que fan possible una ciutat com a centre d'experiència. Fabra i Coats, 9 juliol 2009.
«Present vulnerable». Companyia Raravis. Coreografia i direcció: Andrés Corchero i Rosa Muñoz. Textos i poemes de Feliu Formosa. Creadors-intèrprets: Diego Anido, Constanza Brncic, Andrés Corchero, Jordi Mas, Rosa Muñoz i Xavier Ripoll. Espai sonor: Joan Saura. Escenografia: Sebas Brosa. Il·luminació: Llorenç Parra i Andrés Corchero. Vestuari: Caterina Pérez. Coproducció TNC i Grec'09. Sinopsi: La companyia fusiona cos i poesia en un espectacle inspirat en l'obra poètica de Feliu Formosa, 'Cançoner' i 'El present vulnerable'. El muntatge plastifica els sentiments del poeta per la mort de la seva dona. Un relat contradictori entre la vida i la mort, sempre ple d'esperança. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, 9 juliol 2009.
Ifigènia, de Jordi Coca. Intèrprets: Joana Clusellas, Jordi Pujol i Carles Arquimbau. Veus en off: Carme Calloll i Viqui Sanz. Figures i vestuari: Jordi Bulbena i Joana Clusellas. Espai escènic: Ernest Altès. Il·luminació: Marc Martín. Banda sonora: Jordi Agut. Coproducció Marduix i Grec'09. Sinopsi: El tràgic grec Eurípides ha deixat dues Ifigènies. Ifigènia a Aulida és la més profundament política: tracta de l'engany que Agamèmnon orquestra al voltant d'unes suposades noces d'Aquil·les amb Ifigènia. En realitat el gran rei de Micenes és culpable d'haver occit un cérvol sagrat a les terres de la deessa Àrtemis, i de supèrbia en dir que ell és el millor caçador. Àrtemis, que és verge, freda i venjativa, atura els vents i reclama el sacrifici d'Ifigènia. El gran estol de naus espera amb impaciència el vent per començar la guerra. I Agamèmnon dubta, no sap què fer. Crida la seva filla amb l'excusa de casar-la, però tem que el destí de la noia sigui diferent... Aquestes tensions propicien la contradicció entre política i interessos personals. I Agamèmnon opta per la manipulació a través de la mentida. És, doncs, un tema etern. Un tema de sempre, i d'avui també. Teatre Lliure, Espai Lliure, 9 juliol 2009.
«Purgatorio», de Romeo Castellucci. Trilogia inspirada lliurement en la 'Divina Comèdia', de Dante Alighieri. Direcció, escenografia, il·luminació i vestuari: Romeo Castellucci. Música original: Scott Gibbons. Coreografia: Cindy Van Acker i Romeo Castellucci. Col·laboració en l'escenografia: Giacomo Strada. Escultures, mecanismes i pròtesis: Istvan Zimmerman i Giovanna Amoroso. Imatges del cel: Zarpruder filmarkersgroup. Intèrprets: Irene Radmanovic, Pier Paolo Zimmermann, Sergio Scartella, Juri Roverato, Davide Savorani, Luca Dal Pia. Sinopsi: La proposta escènica d'aquesta trilogia és moderna, plàstica, amb intenció clara d'afectar els sentits del públic, ja que, com afirma el director italià, «tot allò que pugui arribar al cor de l'espectador forma part de l'escriptura dramàtica». Així, amb aquesta nova versió, la mort perpètua de l'Infern guanya en complexitat, la condemna del Purgatori recorda les rutines de la vida real i el territori del Paradís esdevé un espai de trobada amb un mateix, una instal·lació de trànsit, una finestra dirigida a l'inabastable. Teatre Lliure, Sala Fabià Puigserver, 5 juliol 2009.
«Sogno di una notte di mezza estate», de William Shakespeare. Traducció a l'italià d'Agostino Lombardo i Nadia Fusini. Intèrprets: Raffaele Esposito, Elena Ghiaurov, Sergio Leone, Silvia Pernarella, Francesco Colella, Pierluigi Corallo, Melania Giglio, Riccardo Bini, Francesca Ciocchetti, Giovanni Crippa, Fausto Russo Alesi, Giovanni Ludeno, Gianluigi Fogacci, Alessandro Genovesi, Marco Grossi, Clio Cipolletta, Gabriele Falsetta, Andrea Germani, Andrea Luini i Stella Piccioni. Escenografia: Margherita Palli. Il·luminació: A.J.Weissbard. Vestuari: Antonio Marras. Música: Paolo Terni. Piccolo Teatro di Milano. Sinopsi: La companyia presenta una de les grans comèdies de Shakespeare amb un grup de joves actors i actrius en una posada en escena singular. Teatre Nacional de Catalunya, Sala Gran, 4 juliol 2009.
«Stokölm. The new Look Back in Anger», de John Osborne. Adaptació de Miguel Casamayor i Marc Martínez. Intèrprets: Andrés Herrera, Rosa Boladeras, Cristina Gàmiz i Juan Carlos Vellido. Il·luminació: David Bofarull. So: Damien Bazin. Escenografia: Marc Martínez. Vestuari i attrezzo: Nidia Tusal. Direcció: Marc Martínez. Sinopsi: Un jove, després de dedicar més d'un quart de segle a la seva educació, es guanya la vida amb una feina que no té res a veure amb el que ha estudiat, viu amb la seva nòvia i amb un amic que els ajuda a pagar el lloguer i per tot això i pel món que li ha tocat viure crec que la vida és un fàstic, sobreot els diumenges a la tarda. Obra dels anys cinquanta que sembla d'avui mateix. Teatre Borràs, 2 juliol 2009.
«Tango a la Bergman» Concepte d'Arthur Rosenfeld, Ana Teixidó i Thomas Falk. Col·laboració artística: Thomas Falk i Wobine Bosch. Intèrprets: Arthur Rosenfeld i Ana Teixidó. Vestuari: Françoise Magrangeas. Efectes visuals: Huub Laurens. Il·luminació: Pink Steenwoorden. Companyia Meekers Uitgesproken Dans, de Rotterdam. Sinopsi: Els dos artistes convidats desenvolupen un laboratori de dues setmanes a La Caldera. Els seus duets tracten la coexistència dins de la parella i troben metàfores noves per descriure les situacions a les quals les parelles sovint es veuen arrossegades. La Caldera, 2 juliol 2009.
«Girafes», de Pau Miró. Intèrprets: Anna Alarcón, Albert Ausellé, Carles Flavià i Òscar Muñoz. Composició musical: Oriol Miró. Moviment: Mercè Boronat. Espai vestuari: Pi Piquer. Il·luminació: Luis Martí. So: Lucas Vallejos. Direcció: Pau Miró. Coproducció La Fantàstica. Sinopsi: Pau Miró tanca amb aquesta obra la seva trilogia sobre les relacions de família. 'Búfals', un conte urbà, va ser la primera; 'Lleons', la segona, un drama absorbent; i 'Girafes', l'optimisme perquè la família afronti el futur. Un espectacle amb bestiari autòcton, ambientat al Raval de Barcelona, amb una bugaderia de fons, i presentat en clau de comèdia. Teatre Lliure. Espai Lliure. 2 juliol 2009.
«H3», de Bruno Beltrao. Companyia Grupo da Rua. Dramatúrgia: Rodrigo Bernardi. Música: Lucas Marcier i Rodrigo Marçal. Intèrprets: Bruno Duarte, Bruno Williams, Danilo d'Alma, Eduardo Hermanson, Filipi Morais, Kleberson Gonçalves, Kristiano Gonçalves, Luis Carlos Gadelha i Thiago Almeida. Escenografia: Gualter Pupo. Il·luminació: Renato Machado. Vestuari: Marcelo Sommer. Sinopsi: Del hip hop més irreverent, popular i de carrer, és d'on neix l'art de Bruno Beltrao, un dels grans de la dansa del Brasil actual. En el seu sisè espectacle, impregna cada moviment de vida pròpia, fruit d'un llenguatge coreogràfic singular, amb diferents conjunts de ballarins que es mouen al compàs dels sorolls del carrer. Mercat de les Flors, 2 juliol 2009.
«Inferno», de Romeo Castellucci. Trilogia inspirada lliurement en la 'Divina Comèdia', de Dante Alighieri. Direcció, escenografia, il·luminació i vestuari: Romeo Castellucci. Música original: Scott Gibbons. Coreografia: Cindy Van Acker i Romeo Castellucci. Col·laboració en l'escenografia: Giacomo Strada. Escultures, mecanismes i pròtesis: Istvan Zimmermann i Giovanna Amoroso. La gent: Alessandro Cafiso, Maria Luisa Cantarelli, Elia Corbara, Silvia Costa, Sara Dal Corso, Manola Maiani, Luca Nava, Gianni Plazzi, Stefano Questorio i Silvano Voltolina. I tots els figurants que de ciutat en ciutat s'afegeixen a «la gent». Ajudant de coreografia Tamara Bacci. Aquesta trilogia és una coproducció de Societas Raffaello Sanzio, Festival d'Avignon, Le Maillon - Théâtre de Strasbourg, Théâtre Auditorium de Poitiers - Scène Nationale, Opéra de Dijon, barbicanbite09 London, com a part de l'Spill Festival 2009, deSingel (Anvers), Kunstenfestivaldesarts, De Munt / La Monnaie (Brussel·les), Athens Festival, UCLA Live (Los Angeles), La Bâtie-Festival de Genève, Emilia Romagna Teatro Fondazione (Mòdena), Nam June Paik Art Center (Gyeonggi-do, Corea), Vilnius European Capital of Culture 09, Vilnius International Theatre Festival Sirenos, Cankarjev dom (Ljubljana) i F/T 09 Tokyo International Arts Festival. Sinopsi: La proposta escènica d'aquesta trilogia és moderna, plàstica, amb intenció clara d'afectar els sentits del públic, ja que, com afirma el director italià, «tot allò que pugui arribar al cor de l'espectador forma part de l'escriptura dramàtica». Així, amb aquesta nova versió, la mort perpètua de l'Infern guanya en complexitat, la condemna del Purgatori recorda les rutines de la vida real i el territori del Paradís esdevé un espai de trobada amb un mateix, una instal·lació de trànsit, una finestra dirigida a l'inabastable. Teatre Grec, 29 juny 2009.
«La ruta blava», de Josep M. de Sagarra. Idea de Josep Galindo i Pablo Ley. Dramatúrgia de Pablo Ley. Intèprets: Jordi Martínez, Manuel Dueso, Rosa Galindo, Quim Dalmau, Luc Olivier, Jordi Banacolocha, Óscar Kapoya i Iva Horvat. Realització muntatge audiovisual: Toni Roura. Imatges de vídeo: Isabel Requena. Espai escènic: Rifail Adjarpasic. Vestuari: Arianne Unfried. Il·luminació: Albert Faura. Coreografia: Iva Horvat. Direcció musical: Luc Olivier. Banda sonora: Jordi Ballbè. Sinopsi: Muntatge teatral acompanya d'un audiovisual que explora el viatge de Josep Maria de Sagarra el 1936 cap a la Polinèsia, fugint d'una Europa sacsejada pels feixismes a la recerca del seu propi paradís perdut. Teatre Romea, 28 juny 2009.
«Entity», Wayne McGregor. Company Random Dance. Concepte i direcció coreogràfica: Wayne McGregor. Coreografia: Wayne McGregor en col·laboració amb els ballarins: Neil Fleming Brown, Catarina Carvalho, Agnès López Rio, Paolo Mangiola, Ángel Martínez Hernández, Anh Ngoc Nguyen, Anna Nowak, Maxime Thomas, Antoine Vereecken i Jessica Wright. Fotografia: Ravi Deepres. Música: Joby Talbot i Jon Hopkins. Disseny de decorats i vestuaris: Patrick Burnier. Disseny d'il·luminació: Lucy Carter. Disseny de vídeo: Ravi Deepres. Sinopsi: Des de l'escenari, buit i despullat, els ballarins transporten els espectadors cap a una proposta artística electritzant que vol reflexionar de manera profunda sobre les relacions naturals i artificials que s'estableixen entre el cos i el cervell. Mercat de les Flors, 28 juny 2009.
«El quadern gris», de Josep Pla. Adaptació Carles Guillén i Joan Ollé. Intèrprets: Joan Anguera, Ivan Benet i Montserrat Carulla. Escenografia i disseny de vídeo: Eugenio Szwarcer. Vestuari: Míriam Compte. Il·luminació: Lionel Spycher. Espai sonor: Damien Bazin. Producció executiva: El Canal. Centre d'Arts Escèniques Salt / Girona. Direcció: Joan Ollé. Sinopsi: "Decideixo de començar aquest dietari. Hi escriuré —just per passar l'estona, a la bona de Déu— el que se m'anirà presentant". Així comença 'El quadern gris', el 8 de març del 1918. L'última ratlla l'escriurà el 15 de novembre de 1919. Tenia vint-i-un anys. Veu la llum el 1966, profundament reelaborat. I nosaltres ho llegim avui com si hagués estat escrit abans d'ahir. Espai Lliure, 26 juny 2009.
«La natura delle cose». Companyia de sVirgilio Sieni. Col·laboració en la dramatúrgia i direcció: Giorgio Agamben. Intèrprets: Ramona Cala, Massimiliano Barachini, Jacopo Jenna, Csaba Molnar i Daniele Ninarello. Música original: Grancesco Giomi. Veu: Nada Malanima. Il·luminació: Virgilio Sieni i Luisa Giusti. Escenografia: Edoardo Ridi. Sinopsi: Inspirat en el poema de Lucreci, 'De rerum natura', el coreògraf iralià presenta un espectacle que fa servir la dansa com a eina de recerca i el treball coreogràfic com a mitjà per reflexionar sobre l'actualitat. Mercat de les Flors, 25 juny 2009.
«Vagas noticias de Klamm», de José Sanchis Sinisterra. Intèrprets: Marta Poveda, Ferran Audí i Marc Garcia Coté. Escenografia: Quim Roy. Il·luminació: Alex Aviñoa. Espai sonor: Alex D. Capo. Vestuari: Montse Figueras. Construcció: Manel Alcántara, Ou, Flaco i El Teler. Atrezzo especial: Enric Naudi. Assistent de direcció en pràctiques de l'Institut del Teatre: Daniela De Vecchi. Direcció: José Sanchis Sinisterra. Sinopsi: A la Secció de Recursos Humans d'una gran empresa, Oligopolium SMQA (Societat Més Que Anònima), assistim a una paradoxal entrevista de feina en la qual res sembla ser el que se suposa que és. La jove sol·licitant a qui sap quin lloc de treball, ostenta un currículum no molt fiable, a part que les seves respostes no sempre són les adequades. El directiu que l'entrevista, per la seva banda, tampoc no es mostra molt congruent amb el seu paper. Per no parlar d'un tercer personatge, suposat secretari, les intervencions del qual van essent cada vegada més desconcertants i invasives. ¿I què dir del misteriós senyor Klamm que, tot i que absent de l'entrevista, sembla tenir en les seves mans el destí laboral dels tres personatges? Sala Beckett, 25 juny 2009.
«El jardí dels estels», de Marcello Chiarenza i Alessandro Serena. Direcció: Marcello Chiarenza. Direcció artística: Alessandro Serena. Música original: Carlo Cialdo Capelli. Criatures de l'Arcipelago Circo Teatro: Ochaka Aeneah Asikoye, Claudio Bizimana, Githaiga Joseph, Mfano Kazungu Kyrao, Abdallah Feisal, Muhamed, Mbugua Henry Nduati, Henry Charo Nyoka, Issack Maina, Ruhuho, Carla Nahadi Babelegoto i Emanuele Pasqualini. Aristes convidats: Fura, Dmitry Bulkin (Dima Shine), Charlotte Höfer (Aqua), Sandor Olah i Gyula Takàcs (Golden Power). Direcció escenotècnica: Pietro Chiarenza, Simone Bacchetta, Alberto Fontanella i Massimiliano Masciello. Direcció d'escena: Sandy Medini. Sinopsi: 'Criatures' és una representació d'Arcipelago Circo Teatro basada en les arts del teatre acrobàtic africà que neix inspirada en el 'Càntic de les criatures', de Sant Francesc d'Assís. Des de la seva estrena s'ha representat prop de 300 vegades a tot Europa, i ha recollit elogis i èxit de públic, amb més de 150.000 espectadors. 'El jardí dels estels' és un conjunt de quatre performances realitzades per un repartiment pensat particularment per al Grec. Teatre Grec, 20 juny 2009.
