Seccions teatre Noticiari teatre Crítiques teatre Crítiques dansa Crítiques teatre en família Articles opinió Entrevistes Reportatges Mapa teatre català al món Traduccions teatre Arxiu Lliure Arxiu històric Romea Arxiu Festival Grec Arxiu TVE (1975-1994) Escena Digital. Museu Arts Escèniques IdT Time Out Barcelona Zirkolika. Revista circ Putxinel·li. Revista titelles Teatre Musical Cat La Finestra Digital Revista Entreacte Adetca agenda Seccions cinema Noticiari cinema Cinema en català Filmin blog Cahiers du cinéma Filmoteca de Catalunya Fotogramas Cartellera VO (1) Cartellera VO (2) La Butaca. Estrenes cinema Time Out Barcelona La Finestra Digital Fons històric «free» Seccions música Noticiari música Cartellera Enderrock Time Out Barcelona Enderrock Catàleg Musicat.cat iCat.FM MySpace.com Musicovery.com La Finestra Digital
 Rànquing i classificació temàtica de la revista digital «Recomana.cat».
 
 Associació Cultural
 Totes les ofertes per als associats del Club de Cultura. 
|
 |
Any XXVI - Núm. 8110 El dia a dia del teatre Les notícies de «Clip de Teatre» d'última hora publicades al canal de Twitter. [cliqueu aquí]
Pòdcasts de les crítiques de «Clip de Teatre» a les plataformes SPOTIFY [cliqueu aquí], IVOOX [cliqueu aquí], GOOGLE PODCASTS [cliqueu aquí] i APPLEPODCASTS [cliqueu aquí] i ANDREU SOTORRA PÒDCASTS [cliqueu aquí]
Hemeroteca Les crítiques de «Clip de Teatre» de les últimes temporades indexades alfabèticament, cronològicament i per sales. [cliqueu aquí]
En família Hemeroteca de les crítiques de la programació familiar i cartellera actualitzada puntualment. [cliqueu aquí]
Galeria fotogràfica Projecció d'escenes dels espectacles de la temporada actual [cliqueu aquí] i de les anteriors [cliqueu aquí]
 Crítiques recents de cartellera «Um julgamento». A partir d’«Un enemic del poble», d’Henrik Ibsen. Un projecte de Christiane Jatahy, Wagner Moura. Concepte: Christiane Jatahy. Text: Christiane Jatahy, Wagner Moura, Lucas Paraizo. Interpretació: Julia Bernat, Danilo Grangheia, Wagner Moura. A la pel·lícula: Jonas Bloch, Marjorie Estiano, Salvador Moura. Participació en línia: Tatiana Henrique. Nens a la pel·lícula: Antônio Falcão, José Moura, Henry Soares Paes Leme. Intèrpret convidada: Sílvia Ferrando Luquin. Disseny d'escenografia, il·luminació i col·laboració artística: Thomas Walgrave. Vídeo: Julio Parente. Vestuari: Marina Franco. Director de fotografia i càmera: Paulo Camacho Disseny de so i mescla: Pedro Vituri Producció i coordinació de gires: Henrique Mariano. Administració: Lison Bellanger, Charlotte Pesle Beal (produccions EPOC). Produït per Axis Productions. Coproducció Festival Internacional d'Edimburg (Escòcia), Festival d'Avignon (França), Holland Festival (Amsterdam, Països Baixos), Centro Cultural de Belém (Lisboa, Portugal), DeSingel (Anvers, Bèlgica). Amb el suport del UCLA Center for the Art of Performance (Los Angeles, EUA), Institut Guimarães Rosa – IGR – Ministeri d'Afers Exteriors (Brasília, Brasil). Vertice Company – Axis Productions compta amb el suport de la Direcció Regional d'Afers Culturals d'Île-de-France i del Ministeri de Cultura francès. Estrena mundial el 2 d’octubre del 2025 – Espaço Trapiche, Salvador, Bahia. Direcció: Christiane Jatahy. Festival Grec 2026. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 30 al 31 de juliol 2026. Probablement molts espectadors d'aquesta nova, i també cal dir-ho, enèsima mirada al clàssic de Henrik Ibsen, «Un enemic del poble» (1882-1883), s'han sentit atrets no només per l'obra —que malauradament, després de gairebé 150 anys de la seva estrena, no ha perdut ni sembla que hagi de perdre actualitat— sinó també pel protagonista, l'actor brasiler Wagner Moura (nom real: Wagner Maniçoba de Moura, nascut a Salvador, Brasil, 1976). Per a uns, la cara del personatge Pablo Escobar a la sèrie «Narcos» (Netflix), per a uns altres, el protagonista de la pel·lícula «L'agent secret» (2025), un thriller polític de gairebé tres hores ambientat l'any 1977 durant la dictadura militar brasilera pel qual Wagner Moura ha estat premiat a Canes i nominat als Globus d'Or i els Oscars. Sempre és gratificant que un intèrpret reconegut a la pantalla internacional se la jugui en directe a l'escenari. I en aquest cas, Wagner Moura se la juga amb fortuna en el paper del doctor Thomas Stockmann, el conegut “enemic del poble”, i participant en un exercici de teatre interactiu, que és un gènere que s'està fent habitual en segons quins espectacles teatrals i que sembla que també agraeixen certs espectadors amb ganes de dir la seva, al marge del que els diu l'autoria de l'obra. [text íntegre de la crítica]
«La nit del músic alt (Un tipus de gènere ambigu)». Dramatúrgia: Carles Pedragosa Torres. Cantants/Intèrprets: Antoni Comas, Robert González, Bealia Guerra, Paula Malia, Clàudia Schneider, Jordi Vidal, Cor ARSinNOVA. Espai escènic: Joan Galí Sanarau. Vestuari: Joana Martí Delgado. Il·luminació: David Bofarull Armengol. Projeccions: Marc Permanyer Conde. Producció executiva: Helena Font Barbero i Lluís Victory Cirer. Direcció tècnica: Albert Glas. Regidors companyia: Olalla Calvo i Rai Segura Raspall. Ajudantia d’escenografia i vestuari: Camille Latron i Llorens. Fotografia: César Font. Agraïments: Elisabet Barroso Dominguez, Núria Roé Vellvé, Ragnhild Hjelmborg, Marta Canals Romero, Olivia Basora, Carme Milan, Gina Aspa. Una coproducció del Grec 2025 i 2026 Festival de Barcelona, la Banda Municipal de Barcelona i Indi Gest. Director titular Banda Municipal Barcelona: José R. Pascual-Vilaplana. Clarinets: Natalia Zanón (solista), Eduard Betes, Àngel Errea, Joan Estellés, Juan Bautista Faubel, Victoria Gonzálvez, Germán Guillén, Montserrat Margalef, Joan Tormo, Alexandre Escrivà, Jorge Iznardo, Maria Rubio, Laia Santamaria, Clara Vilanova, Javier Vilaplana (requint), Martí Guasteví (clarinet alt), José Vicente Montesinos (clarinet baix). Saxòfons: Maurici Esteller (soprano), Dani Molina (alt solista), Marta Romero (alt), Armand Franco (tenor), José Jaime Rivera (tenor), Joan Soler (baríton), Joan Soler (baix). Flautes: Manel Reyes (solista), Alejandro Ortuño, Paula Martínez (flautí). Oboès: David Perpiñán / Jordi Bonilla, Carla Suárez (corn anglès). Fagots: Daniel Ortuño (solista), Xavier Cervera. Trompes: Claudia Cobos (solista), Abdó Sancho (solista), German Izquierdo, Carlos Lizondo, Miguel Zapata. Trompetes i fiscorns: Javier Rodríguez (solista), Maurici Albàs, Santiago Gozálbez, José Joaquín Salvador, Vicent Ivorra, Susana Marco, David Urrutia. Trombons: Emilio Almenar (solista), Andrea Escrig (solista), Francesc Ivars, Francisco Palacios (baix). Bombardins: Rubén Zuriaga (solista), David Pantín. Tubes: Francisco Javier Molina (solista), Toni Chelvi. Contrabaixos: Enric Boixadós, Toni Cubedo. Timbals: Ferran Carceller (solista). Percussió: Mateu Caballé, Ferran Armengol, Alejandro Llorens, Naia Membrillera, Miquel Vich. Arpa: Laura Boschetti. Piano: Jordi Farran. Director tècnic: Joan Xicola. Coordinadora executiva: Susanna Gamisel. Encarregada: Montserrat Margalef. Arxiver: Àlex Fernández. Serveix auxiliars: Airun Serveis Culturals. Resta de l'equip de L'Auditori: Regidoria BMB: Albert Martínez, Ramon Tolrà. So: Toni Vila, Alejandro Parra i Oriol Baulenes. Coordinació RF: Manolo Cervera. Producció: Ernest Crusats. Cor ARSinOVA. Directora: Maria Mauri Fàbregas. Intèrprets: Berta Morató Vinyes, Adrià Pagès Moliner, Emma Clarke Karlová, Ferran Marquina Martínez, Pol Blancafort Baulenas, Daniel Flix Porret, Marta Garrote Ordeig, Núria Ballestar Dot, Joana Martinez-Mora Manel, Laura Farré Garcia, Steen Knudsen Esquerda, Magdalena Völk, Pere Carulla Sanmartí, Gerard Morató Vinyes, Helena Figueras Benet, Nina Hoelscher, Niels Knudsen, Enric Aragonès, Miquel Bertran. Direcció de moviment escènic: Bealia Guerra. Direcció escènica: Jordi Oriol Canals, Carles Pedragosa Torres. Banda Municipal de Barcelona i Indi Gest. Festival Grec 2025 i 2026. Teatre Grec Montjuïc, Barcelona, 25 juliol 2025. Reposició i revisió: Teatre Grec Montjuïc, Barcelona, 28 juliol 2026. Les troballes arqueològiques són perilloses. Només cal donar un cop d'ull a les obres aturades o ajornades a tot Barcelona perquè els equips d'investigadors puguin remenar la terra per trobar-hi les restes dels avantpassats. Es pot veure amb les futures noves dependències de la justícia espanyola establerta a Catalunya, entre el Passeig Lluís Companys i el carrer Pujades —que, sigui dit de passada, no se sap quina falta fan— i que hauran d'esperar encara dos anys més abans que no se sàpiga què hi ha sota una gran necròpolis dels afores de la ciutat antiga, sepultada pels borbons, on fins i tot diuen que hi podrien reposar les restes de la jove màrtir Santa Eulàlia. I es pot veure també amb l'etern remodelatge del parc infantil entre la plaça de La Gardunya i el carrer del Carme, damunt de la Biblioteca de Catalunya, on les rases també amaguen algun misteri ancestral, i avisen que va per llarg. I no cal dir, els constants retards de segons quins trams del caòtic remodelatge de pedra grisa de les Rambles que porten de corcoll el negoci dels floristes i el dels manters. Al perímetre de la ciutat vella, ja se sap, aixeques una pedra i trobes un parent llunyaníssim que et saluda. És el mateix que passa ara al recinte del Teatre Grec, a Montjuïc, o en nom medieval, “la muntanya o mont dels jueus” perquè és allí on diuen que fa més de mil anys que hi va haver una necròpolis jueva. [text íntegre de la crítica]
«FACTORY (Somni d'una nit d'estiu)». Traducció: Salvador Oliva. Adaptació: Àlex Rigola. Intèrprets: Muntsa Alcañiz, Elisabeth Casanovas, Nil Cardoner, Biel Duran, Oriol Genís, Roger Julià, David Menéndez “Boye”, Xesca Piñon, Jordi Rico, Toni Sevilla, Jordi Oriol, Lluís Villanueva. Espai escènic i vestuari: Patrícia Albizu i Alejandra Lorenzo. Disseny llums: Àlex Rigola i Raimon Rius. Producció executiva: Mireia Pol. Assistència direcció: Rita Ollé. Ajudanta direcció: Paula Blanco. Direcció: Àlex Rigola. Producció de Heartbreak Hotel, Titus Andrònic S.L. i Festival Grec. Amb el suport del Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. Festival Grec 2026. Heartbreak Hotel, Barcelona. Del 24 de juny al 31 juliol 2026. Tot de color paper de plata. Icones del consum iniciàtic de mitjan segle passat com les famoses llaunes de sopa Campbell's, l'antiga beguda Coca-Cola, i la cadena de detergents Mister Brillo. Dissenys mai recanviats per algun grafista informàticament il·luminat. Tot són marques, Campbell's, Coca-cola, Brillo, que van tenir un inventor per atzar i que han perdurat en el temps. La Heartbreak Hotel sí que ha recanviat la típica cambra negra per la lluminositat del paper d'alumini gegant. I és que es tracta de barrejar la fantasia shakespeariana de «Somni d'una nit d'estiu» i la vida esbojarrada i pionera de la bohèmia artística més trencadora de l'estudi artístic novaiorquès d'Andy Warhol, The Factory —o «La Fàbrica», per als amics, un nom comercial que han adoptat després moltes altres iniciatives inspirades en l'esperit inconformista i alternatiu— i que Andy Warhol va instal·lar primer al carrer 47 Est de Manhattan, entre el 1963 i el 1968, i després en una sisena planta de l'edifici del carrer Union Square Oest. Entre serigrafies i litografies de Warhol, filmacions de pel·lícules, accions col·lectives, performances de consum, estrelles del porno, droga, sexe i rock and roll —per això hi pul·lula també la banda de La Velvet Underground de Lou Reed— es va anar creant la llegenda. I les llegendes, ja se sap, com més efímeres, millor. No és tan important el que van fer sinó el que diuen que van fer. [text íntegre de la crítica]
«Seppuku. El funeral de Mishima o el placer de morir». Direcció, text, escenografia i vestuari: Angélica Liddell (inclou textos de “Patriotisme” i “El mariner que va perdre la gràcia del mar”, de Yukio Mishima, i una adaptació de la peça clàssica de teatre NOH Hagoromo. “La túnica de plomes”, del segle XIV). Interpretació: Alberto Alonso Martínez, Angélica Liddell, Masanori Kikuzawa, Ichiro Sugae, Gumersindo Puche, Kazan Tachimoto. Il·luminació: Javier Alegría. Direcció tècnica: Maxi Gilbert. Operador de llums i coordinador tècnic en gira: Francisco Jesús Galán. So: Antonio Navarro. Maquinista: Fernando Díaz. Regidoria: Elena Galindo. Construcció de l’escenografia: Alfonso Reverón Díaz. Logística: Micaela Ferrer. Producció: Gumersindo Puche. Assistència de producció: Jaime del Fresno. Agraïments especials: Instituto Cervantes de Tokio, Tsuano Yamai (actor de teatre Noh de l’escola Konparu). Una coproducció del Grec 2026 Festival Barcelona, Festival Temporada Alta, Théâtre National de Strasbourg, Wiener Festwochen | Free Republic of Vienna, Odéon–Théâtre de l’Europe. Amb el suport de la Comunidad de Madrid. Espectacle recomana a partir de 18 anys.Agraïment especial a totes les persones que han col·laborat aportant peces de roba dels seus éssers estimats. Festival Temporada Alta, Teatre de Salt, Girona, 22 i 23 novembre 2025. Reposició: Festival Grec 2026. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 24 al 26 de juliol 2026. Nits tòrrides. De matinada, camí de Montjuïc, que fa pujada si s'hi va a peu, ressona a la memòria la lletra d'una cançó escolta, aquella de tradició suïssa, «Els pics gegants», que deia més o menys això: «De bon matí, quan els estels es ponen, hem de sortir per guanyar el pic gegant...», i més endavant encara rematava: «Avant, avant, que trenca l'alba, si anem pujant, s'abaixa el cim.» Doncs això és gairebé el que passa amb les propostes enverinades que la dramaturga i creadora escènica empordanesa Catalina Angélica González Cano, de reconegut nom artístic internacional, Angélica Liddell (Figueres, Alt Empordà, 1966) prepara per als seus fans. La Liddell —no és nom de supermercat ni que ho sembli— va llevar els espectadors del llit en plena prematinada per assistir al seu espectacle «Seppuku. El funeral de Mishima o el placer de morir», per engegar una macroperformance al seu gust i estil més funerari a tres quarts de cinc, quan els estels encara no s'han post i potser sí que, com l'homenatjat personatge japonès Yukio Mishima (1925-1970), també tindrien ganes de suïcidar-se. [text íntegre de la crítica]
«Forever». Autoria i dramatúrgia: Iñaki Rikarte, José Dault, Garbiñe Insausti i Edu Cárcamo. Intèrprets: José Dault, Garbiñe Insausti, Edu Cárcamo. Escenografia: Javier Ruiz de Alegría, Ikerne Giménez. Vestuari: Ikerne Giménez. Il·luminació: Javier Ruiz de Alegría. Espai sonor: Luis Miguel Cobo. Caracterització (màscares): Garbiñe Insausti. Producció executiva: Kulunka Teatro. Direcció tècnica: La Cía de la Luz S. Coop. Mad. Ajudantia direcció: Alberto Huici. Sastreria: KKUM. Cap tècnic teatre: Aleix Arbonès. Tècnic teatre: Víctor Bartolomé. Construcció escenografia: Readest Montajes. Màrqueting i comunicació companyia: María Díaz Màrqueting i comunicació teatre: Focus. Reportatge fotogràfic: Aitor Matauco. Direcció: Iñaki Rikarte. Cia. Kulunka Teatro. Festival Grec 2025. Teatre Condal, Barcelona, 23 al 27 juliol 2025. Reposició: Festival Grec 2026. Teatre Condal, Barcelona. Del 22 de juliol al 2 d'agost 2026. Quan una família es desfà és com un mirall trencat que s'esberla i només deixa veure-hi el que en queda, dins dels trossos esquerdats. Un mirall trencat —pregunteu-ho a Mercè Rodoreda— és allò que el temps canvia fins a fer-ho tot malbé, és allò que passa de viure una època feliç a una decadència de buidor, és allò que només reviuen els fantasmes de les pèrdues i els records. «Forever», el tercer espectacle de capgrossos o màscares de la companyia basca Kulunka Teatro, després d'«André & Dorine» i «Solitudes» —revisitades com un pack dins el Grec'26— és una tragèdia. Així, amb totes les lletres. Sense que hi càpiga el consol de la comèdia. Esclar que els espectadors trobaran algun moment que provoca el somriure, però és més per algunes accions concretes dels personatges que no pas per la trama que, com en els altres dos espectacles de la companyia, s'explica amb un fil narratiu sempre sense paraules. [text íntegre de la crítica]
«Nascuts lliures». Autoria: La Conquesta del Pol Sud. Creació: Carles Fernández Giua. Dramatúrgia i documentació: Carles Fernández Giua, Irene Vicente Salas. Intèrprets: Eugènia Arús, Manel Barceló, Irene Bonilla, Aleix Escursell, Ferran Galimany, Laia González Fernández, Micky Jarra. Vestuari: Marina Valls. Disseny d’escenografia: Xesca Salvà. Disseny de vídeo: Francesc Isern. Disseny de so: Damien Bazin. Disseny de llum: Luis Martí. Acompanyament coreogràfic: Ariadna Montfort. Producció executiva: Irene Vicente Salas. Coproducció del Teatre Nacional de Catalunya, La Conquesta del Pol Sud i el Grec 2026 Festival Barcelona. Cia. La Conquesta del Pol Sud. Direcció: Carles Fernández Giua. Festival Grec 2026. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Del 9 al 19 de juliol 2026. ¿Si Luigi Pirandello ja va qüestionar la naturalesa del teatre i va fer irrompre els seus sis famosos personatges en un assaig per trobar un autor que els completés les seves històries, per què La Conquesta del Pol Sud, companyia especialitzada en el teatre-document, no pot posar sis representants del professorat en cerca d'un actor que els il·lumini en el recorregut de les seves trajectòries com a docents a les aules? No hi ha dubte que el curs acadèmic convuls que s'acaba de viure, amb vagues i protestes al carrer, i que anticipa una represa de setembre tan convulsa com l'anterior, ha influït en el neguit escènic, ja sigui per atzar o per premonició, i ha fet que en un mateix espai de temps hagin conviscut a la cartellera teatral tres espectacles que tenen l'educació com a rerefons i com a bombolla a punt d'esclatar de preocupació social: «Una bufetada a temps», de Marta Buchaca; «Primera llei de Newton», d'Eu Manzanares i aquest, «Nascuts lliures», de La Conquesta del Pol Sud. [text íntegre de la crítica]
«L'esquerda en el món (Der Riss durch die Welt)», de Roland Schimmelpfennig. Traducció d'Albert Tola. Interpretació: Ann Perelló, Assun Planas, Philip Rogers, Pol Sanuy i Magdalena Sbert. Disseny d’il·luminació: Carolina Durian. Disseny de so: Jaume Manresa. Disseny d’escenografia i vestuari: Roger Orra. Ajudant de producció: Daria Nicolau. Direcció de producció: Xavier Granada i Assun Planas. Producció executiva: Xavier Granada, Alba Gómez i Raül Perales. Distribució: Magrana Escena. Una producció de Magrana Escena i Grec 2026 Festival Barcelona, en coproducció amb Malvasia Produccions. Amb el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Goethe – Institut Barcelona, Factoria SI (Senyor Màsters), Ajuntament de Cornellà i Fabra i Coats. Ajudantia de direcció: Marc Tresserras. Direcció: Rodrigo García Olza. Festival Grec 2026. Sala Versus Glòries, Barcelona. Del 15 al 26 de juliol 2026. Parlem de desconnexió, no pas de connexió. Perquè, de connexió entre els cinc personatges d'aquesta obra del dramaturg alemany Roland Schimmelpfennig (Göttingen, Alemanya, 1967), no n'hi ha gaire. Cal advertir els espectadors que «L'esquerda en el món» és una obra complexa, difícil. Ha estat una proposta del Grec'26 que la sala Versus Glòries ha introduït en la seva programació. És una obra difícil sobretot per als intèrprets, que no tenen les manilles i el folre d'un diàleg compartit on aferrar-se i que no es poden desviar en cap moment del seu discurs unipersonal. No és tan difícil, en canvi, per als espectadors, receptors passius, perquè la reben tal com l'autor els l'ha plantejada: com un text essencialment narratiu, fins al punt que, en algunes escenes, cada personatge que s'adreça, en apartat, a l'auditori ho fa amb les acotacions pròpies de la novel·la: “diu ell...”, “diu ella...”, “li diu a ell...”, “li diu a ella...”. [text íntegre de la crítica]
«Muljil». Text: Jaeuk Shin. Interpretació: Hyunsung Seo, Kwanghyun Ma, Joonbong Kim, Aeri Lee. Disseny del so: Jimmy Sert. Disseny de la il·luminació: Hayoung Jeong. Disseny del vestuari: Gyonginn Kim. Set Manager: Wonsuk Choi. Producció: Bongmin Choi. Un encàrrec del Festival d’Arts Urbanes d’Ansan i el Centre de Creació d’Arts Urbanes de Seül. En col·laboració amb el Producer Group DOT, avalat pel Ministeri de Cultura, Esports i Turisme, KOFICE, K-arts on the Go. Amb la col·laboració de Casa Àsia. Amb el suport del Centro Cultural Coreano en España. Companyia Elephants Laugh. Direcció: Jinyeob Lee. Festival Grec 2026. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc. Barcelona. Del 15 al 16 de juliol 2026. De “performance” en “performance” i així ens anem fent grans. L'espectacle «Muljil» ha estat l'aportació de Corea del Sud, juntament amb un altra proposta de dansa, dins el Grec'26. El teatre coreà no ha estat dels més habituals aquí i l'experiència té tot l'aire del paper irrenunciable d'un festival que vol mirar a fora. A més, «Muljil» ve avalat pel seu pas pel Festival d'Avinyó, de qui, al Grec, sempre li ha fet gràcia sentir-se'n cosí germà. Però si un o una van al teatre confiant que passaran una hora —en aquest cas l'espectacle és breu—, si pot ser a la fresca i també alimentant el seu esperit cultural, i es troben que, sisplau per força, sense previ avís, perquè els ha tocat per obra i gràcia i assenyalament d'un dels intèrprets, els posen dins un cubicle de vidre o plàstic transparent, ple d'aigua, amb la roba que porten posada i els conviden a practicar allò que algunes criatures fan a les piscines d'estiu amb el perillós joc de l'apnea, o dit en llenguatge ingenu, “bufar bombolles”, la confiança en l'organització del teatre o del festival es fa miques. [text íntegre de la crítica]
«Solitudes». Autoria i dramatúrgia: Garbiñe Insausti, José Dault, Iñaki Rikarte, Rolando San Martín i Edu Cármaco. Direcció: Iñaki Rikarte. Interpretació: José Dault, Garbiñe Insausti, Edu Cárcamo. Escenografia i vestuari: Ikerne Giménez. Il·luminació: Carlos Samaniego. Música original i espai sonor: Luis Miguel Cobo. Caracterització (màscares): Garbiñe Insausti. Producció executiva: Kulunka Teatro. Ajudantia de direcció: Rolando San Martín. Ajudantia d’escenografia: Almudena Martín. Cap tècnic del teatre: Aleix Arbonès. Tècnic del teatre: Víctor Bartolomé. Construcció d’escenografia: Mambo Decorados. Màrqueting i comunicació de la companyia: María Díaz. Màrqueting i comunicació del teatre: Focus. Reportatge fotogràfic: David Ruiz. Disseny de cartell: Dani Castillo. Una producció de Kulunka Teatro. Finançat per Unió Europea Fons Next Generation, amb el suport de l’INAEM - Instituto Nacional de Artes Escénicas y de la Música (Govern d’Espanya, Ministeri de Cultura), el Pla de recuperació, transformació i resiliència, el Govern basc i l’Instituto Vasco. Recomanat a partir de 14 anys. Festival Grec 2026. Teatre Condal, Barcelona. Del 10 al 19 de juliol 2026. Els Kulunka Teatro són com un poema amb cames, si se'm permet la llicència. I creadors i portadors d'uns capgrossos que tenen la virtut d'entendrir els espectadors com si fossin personatges de carn i os. Ho vam constatar de seguida quan els vam descobrir aquí, ja fa més de deu anys, amb el seu primer espectacle, «André & Dorine», que ara també ha format part de la trilogia que dins el Grec'26 omple el juliol del Teatre Condal, amb aquest, «Solitudes», que es veu aquí per primera vegada, i el següent, «Forever», reposició provinent d'un Grec anterior. Fa la impressió que els dramaturgs i creadors de Kulunka Teatro, provinents del País Basc, primer pensen i escriuen el guió d'una tragicomèdia i, quan la tenen, fan un “delete” que esborra tot el text del disc dur i es queden amb el gest, la impressió, la potència del mut, la mirada de tristesa, la mirada provocativa o la mirada de felicitat. El gest i qualsevol petit efecte de so, d'algun objecte que vola, d'una presència que no hi és —la d'un gos, per exemple, lligat a la llarga corretja—, el vol de la gavina que no es veu mai, el mar del fons, l'urna de les cendres... [text íntegre de la crítica]
«Wasted Land». Concepte i direcció: Ntando Cele. Interpretació: Ntando Cele, Brandy Butler, Françoise Gautier, Angela Kerrison. Composició i direcció musical: Wael Sami Elkholy. Beats: by Soukey. Vestuari: Rudolf Jost. Col·laboració artística i tècnica: Sandro Griesser. Col·laboració dramatúrgica: Raphael Urweider, Davide-Christelle Sanvee. Ajudantia de direcció: Joëlle Antonie Gbeassor. So: Janyves Coïc. Il·luminació: Demian Jakob. Vídeo: Janosch Abel, Nicolas Gerlier. Utillatge i construcció de l’escenografia: Théâtre Vidy-Lausanne. Regidoria: Nelly Chauvet. Responsable de la il·luminació: Cassandre Colliard. Responsable del so: Marc Pieussergues. Agraïments: Isabel Gygax, Ueli Kempter, Patricia Kafwamba Oguey, Payal Parekh. En coproducció amb De Singel, Bonlieu scène nationale Annecy, Maison Saint-Gervais Genève, LAC Lugano Arte e Cultura, Festival NEXT, Dampfzentrale Berne com a part del Franco-Swiss Interreg Project No. 20919, LACS, Annecy-Chambéry-Besançon-Geneva-Lausanne. Amb el suport d’Expedítion Suisse, Kultur Stadt Bern, Swisslos - Kultur Kanton Bern, Ernst Göhner Stiftung, Pro Helvetia, Corodis, Loterie romande, Burgergemeinde Bern, Fonds de dotation Porosus, Migros-Kulturprozen, Landis & Gyr Stiftung Stiftung, Schweizerische Interpretenstiftung. Amb la col·laboració de Residenz Schauspiel Leipzig. Direcció: Ntado Cele. Festival Grec 2026. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliiure Montjuïc, Barcelona. Del 10 a l'11 de juliol 2026. El poeta, dramaturg i crític estatunidenc Thomas Stearns Eliot, conegut amb el nom literari de T.S. Eliot (San Luis, Misuri, 1888 - Londres, 1965), va publicar «The Waste Land» el 1923, «La terra gastada», en la versió catalana. Considerat un dels poemes emblemàtics del segle XX, Eliot hi reflecteix, després de la Primera Guerra Mundial, el desengany que es va apoderar de la societat occidental, cosa que Eliot exposa amb una reflexió sobre el sentiment de la pèrdua, el trencament i la decadència. En aquesta tesi es basa la part cantada i musical d'aquest espectacle de l'artista multidisciplinar sud-africana Ntando Cele (Durban, Sud-àfrica, 1980) que li serveix també per adoptar una part del títol que va fer cèlebre T.S. Eliot el 1923, «Wasted Land» o «Terra perduda», o «Terra gastada», si respectem la versió catalana de Joan Ferraté. Si no volem fer teatre, podem fer performances. I això és el que fa Ntando Cele, que presenta també dins el Grec'26 un altre espectacle, però de petit format, «SPAfrica», al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa. [text íntegre de la crítica]
«Primera llei de Newton», d'Eu Manzanares. Intèrprets: Lua Amat, Dafnis Balduz, Sara Diego, Rosa Gamiz, Anna Sahun, Max Vilarrasa. Escenografia: Paula Bosch. Vestuari: Zaida Crespo. Il·luminació: Jaume Ventura. Espai sonor: David Solans. Caracterització: Toni Santos. Direcció de producció: Maite Pijuan. Producció executiva: Carmen Álvarez. Direcció tècnica: Moi Cuenca. Coordinació tècnica: Jordi Farràs. Ajudantia de direcció: Sergi Manel Alonso. Ajudantia de producció: Sira Castells i Sara López. Regidoria: Lluc Armengol. Cap tècnic teatre: Andrés Piza. Construcció escenografia: Jorba-Miró Estudi-Taller d’escenografia. Màrqueting i comunicació: La Villarroel. Disseny gràfic: Focus. Reportatge Fotogràfic: David Ruano. Col·laboradors: Montibello, Rowenta i Mikakus. El text ha rebut una beca per a la creació literària per autors consolidats de la Institució de les Lletres Catalanes. Amb el suport de l’ICEC – Institut Català de les Empreses Culturals (Generalitat de Catalunya), Ajuntament de Barcelona i l’INAEM – Instituto Nacional de Artes Escénicas y de la Música (Gobierno de España, Ministerio de Cultura). Finançat per Unió Europea Fons Next Generation, Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia (Gobierno de España), Next Generation Catalunya (Generalitat de Catalunya). Distribució: Carme Tierz. És una producció de La Villarroel i Grec 2026 Festival de Barcelona. Direcció: Nelson Valente. La Villarroel. De l'1 de juliol al 2 d'agost 2026. Quan l'Izan, un adolescent promesa del futbol d'un institut públic d'un barri dels anomenats perifèrics de Barcelona, fa els seus presumptes passis amb la bimba per l'escenari, la síndrome Lamine Yamal és fa inevitable. Quan Adri, un professor nouvingut, segurament interí, amb criteris pedagògics heretats de la vella escola activa intenta fer entendre la llei de Newton a l'Izan, la lluita d'una sèrie de professionals de l'ensenyament que topen amb la burocràcia i els plans obsolets també es fa inevitable. Quan la Mònica, la directora de l'institut, es prepara per enregistrar una entrevista arran d'un premi que el centre ha rebut pel seu projecte escolar, es fa inevitable la feina amagada i silenciada de molts equips de professorat que treballen dia a dia contracorrent. Quan la Teresa, la professora de llengua més veterana, entra en joc per qüestionar l'aprovat que sembla que podria tenir l'Izan malgrat el seu absentisme a les classes i la falta greu d'haver copiat uns treballs, el dilema d'una bona part del professorat sobre si formen persones o els llancen a la paperera també es fa evident. [text íntegre de la crítica]
«El retrat de Dorian Gray». A partir de l’obra d’Oscar Wilde. Dramatúrgia de Marc Rosich. Composició de Jordi Cornudella. Intèrprets: Àngels Gonyalons, Jordi Vidal, Pau Oliver i Pol Blancafort. Músics Leos Quintet: Ernest Martínez / Laura Urteaga (primer violí), Sara Balasch / Laura Marin (segon violí), Arabela Fernández / Oriol Tort (viola), Nico Cobo / Eduard Raventós (cello), Alejandro Frankel / Iu Boixader (contrabaix). Moviment: Montserrat Colomé. Escenografia: Sebastià Brosa. Vestuari: Joana Martí. Il·luminació: Bernat Jansà. Caracterització: Toni Santos. Direcció de producció: Maite Pijuan. Producció executiva: Raquel Doñoro. Direcció oficina tècnica: Moi Cuenca. Oficina tècnica: Jordi Farràs. Ajudantia de direcció: Iban Beltran. Ajudantia de direcció musical: Ernest Martínez. Ajudantia d’escenografia: Paula Font. Ajudantia de producció: Sira Castells i Sara López. Cap tècnic del teatre: Sergio Lobaco. Màrqueting i comunicació: Teatre Romea. Reportatge fotogràfic: David Ruano. Distribució: Carme Tierz. Coproducció de Teatre Romea i Grec 2026 Festival de Barcelona. Amb el suport de l’ICEC – Institut Català de les Empreses Culturals (Generalitat de Catalunya), Ajuntament de Barcelona i l’INAEM – Instituto Nacional de Artes Escénicas y de la Música (Gobierno de España, Ministerio de Cultura). Finançat per Unió Europea Fons Next Generation, Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia (Gobierno de España), Next Generation Catalunya (Generalitat de Catalunya). Direcció musical: Jordi Cornudella. Direcció d’escena: Marc Rosich. Festival Grec 2026. Teatre Romea. Barcelona, 6 juliol 2026. Hi ha obres que no serien el que són si no fos per qui les interpreta. Hi ha obres que, sense ser expressament d'encàrrec, encaixen a la perfecció amb la manera d'actuar de l'intèrpret, la manera de dir i la manera de fer sentir l'ànima de la història amb la profunditat com la que requereix extreure tot el que hi ha de rerefons en la novel·la «El retrat de Dorian Gray», que l'escriptor irlandès Oscar Wilde (Dublín, Irlanda, 1854 - París, França, 1900) va publicar el 1890 —l'única novel·la del seu catàleg de dramaturg i poeta—, primer en una revista i, un any després, revisada, retocada, autocensurada per recomanació d'assessoria i mig ampliada, en suport editorial. Tot i així, l'escàndol provocat pel contingut de la novel·la no va evitar un dels primers judicis contra la llibertat de gènere que va portar Oscar Wilde a la presó. No és aquest, però, l'únic ni el principal motiu de l'obra «El retrat de Dorian Gray» sinó el reflex d'una lluita interna del protagonista contra la inevitable fatalitat de l'envelliment que per a Dorian Gray és una tragèdia personal que l'arrossega a l'abisme i que converteix la trama en una mena d'història d'aires gòtics: mentre el quadre, el retrat vaja, de Dorian Gray pateix el llast de l'envelliment, ell —com si hagués pactat amb l'infern— té el privilegi de mantenir la seva joventut i la seva bellesa. [text íntegre de la crítica]
«Ophelia’s got talent». Concepte: Florentina Holzinger. Intèrprets: Melody Alia, Saioa Alvarez Ruiz, Inga Busch, Renée Copraij, Sophie Duncan, Fibi Eyewalker, Paige A. Flash, Florentina Holzinger, Annina Machaz, Xana Novais, Netti Nüganen, Urška Preis, Zora Schemm (RambaZamba Theater), roya the destroya. I també: Adele Brinkmeier, Liv Bohse, Greta Grip, RosaShaw, Lenya Tewes, Laila Yoalli Waschke. Disseny de so: Stefan Schneider. Tècnic de so: Jonathan Bruns. Música: Paige A. Flash, Urška Preis, Stefan Schneider. Disseny d’escenografia: Nikola Knežević. Assistent d’escenari: Camilla Smolders. Director d’escena: Xavier Pérez. Disseny d’il·luminació: Anne Meeussen. Disseny de vídeo: Melody Alia, Jens Crull, Max Heesen. Càmera en directe: Melody Alia. Dramatúrgia: Renée Copraij, Sara Ostertag, Fernando Belfiore, Michele Rizzo. Dramatúrgia de Volksbühne: Johanna Kobusch. Equip tècnic: Jan Havers, Martin Schwab, Lukas Lupo Saller Dörte Wilfroth. Directora de producció: Katharina Wallisch, Stephan Werner. Producció i gestió de gira: Moira Garee, Sarah Rindone. Gestió i distribució internacional: Katharina Wallisch & Giulia Messia - neon lobster. Agraïments: RambaZamba Theatre Berlín. Una producció de Volksbühne am Rosa-Luxemburg-Platz i Spirit, coproduïda pel Productiehuis Theater Rotterdam, Tanzquartier Wien, Arsenic Lausanne, Asphalt Festival, Gessnerallee Zürich, Kampnagel Internationales Sommerfestival i De Singel Antwerpen. Amb finançament de la Kulturabteilung der Stadt Wien i del Bundeskanzleramt für Kunst und Kultur. Amb la col·laboració del Goethe-Institut i del Consolat General de la República Federal d'Alemanya. Direcció: Florentina Holzinger. Festival Grec 2026. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc. Barcelona. 2 i 3 de juliol 2026. Quan una companyia adverteix els espectadors amb el que es poden trobar, qualsevol precaució que prengui l'auditori és inútil. Si el servei del SEM —l'ambulància del pilot lluminós i la sirena— fa guàrdia als afores d'un teatre, és que potser aniran maldades de debò. I si el programa de mà o la informació del web desvela sense embuts —o aixeca més expectatives de les que tocaria— que l’espectacle que veureu inclou “autolesions, sang, agulles, llums estroboscòpics i representacions o descripcions explícites de violència física o sexual”, n'hi ha per fugir cames ajudeu-me. L'espectacle multidisciplinar, o millor dir-ne potser la macroperformance d'«Ophelia's got talent» de la dramaturga, directora, coreògrafa i ballarina austríaca Florentina Holzinger (Viena, Àustria, 1986) és la proposta d'autos que respon a totes aquestes advertències. [text íntegre de la crítica]
«La truita», de Baptiste Amann. Traducció i adaptació: Carles Batlle. Intèrprets: Jordi Boixaderas, Júlia Bonjoch, Marc Bosch, Sara Espígul, Tai Fati, Miranda Gas, Arnau Puig i Emma Vilarasau. Escenografia i disseny de vestuari: Albert Pascual. Disseny de llums: Guillem Gelabert. Disseny de so: Guillem Rodríguez. Disseny audiovisual: Francesc Isern. Cap tècnic: Ap7 projectes tècnics Enric Alarcón. Tècnic de so i audiovisuals: Roger Giménez. Cap tècnic Teatre Poliorama: Roc Ibàñez. Tècnics Teatre Poliorama: Justo Gallego i Roger Arjona. Construcció d’escenografia: Carles Piera - Pascualín Estructures. Caracterització: Esther Carbonell. Treball de text: Carles Batlle i Ferran Utzet. Regidoria: Pol Quintana - Carol Ibarz. Ajudant d’escenografia: Mercè Lucchetti. Alumna en pràctiques: Emma Pons. Amb la participació especial (veu en off): David Verdaguer. Fotografia promocional: Marta Mas. Disseny gràfic: Queralt Guinart. Vídeo promocional i fotos d’escena: Gusto Audiovisual. Premsa: Mima Garriga. Comunicació Teatre Poliorama: Ivan Danot, Laia Sanz i Carlos Zaragoza. Comunicació BItò: Bea Moyano i Mariona Gómez. Direcció de producció: Josep Domenech. Cap de producció: Blanca Arderiu. Producció executiva: Macarena Garcia. Comunicació: Bitò. Una producció de: Bitò, Teatre Poliorama i Grec 2026 Festival de Barcelona. Amb la col·laboració del Teatre Principal de Terrassa. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Agraïments: Sergi Belbel, Mònica Molins, Joana Ricart Arderiu, Backstage BCN (Núria Soteras i Marc Lahilla). Ajudanta de direcció: Gina Surià. Direcció: Ferran Utzet. Festival Grec 2026. Teatre Poliorama, Barcelona, 30 juny 2026. El refranyer popular és ple de sentències ancestrals que, per molt populars que siguin, avui no passarien el filtre de la discriminació i la desigualtat. Aquesta n'és una. La que pregona com si res que tres filles i una mare no són cap altra cosa sinó quatre dimonis per a un pare. No sé si el jove dramaturg, director i actor francès Baptiste Amann (Avinyó, Provença, França, 1986) té coneixement d'aquest refrany popular català que ha fet fortuna també en francès quan diu: “Trois filles et leur mère sont quatre diablesses pour le père”. Si no el coneix, és evident que el desenllaç de la seva tragicomèdia «La truita» s'hi apunta clarament. I no dic res més perquè cal que els espectadors arribin al desenllaç pel seu compte i sense coneixement de causa. Al cap d'un parell d'hores —que llisquen amb un ritme sempre enjogassat i ple de sorpreses—, la trama fa un tomb inesperat passant de la comèdia franco-catalana a la tragèdia universal. I tot l'auditori, que s'ha esplaiat durant més de la meitat de l'obra amb una bona dosi de rialles i somriures, manté ara l'alè suspès pels esdeveniments, els estirabots i els impromperis que tots els personatges de «La truita» es llancen com si fossin sagetes de tir amb arc —i ja sabran també els espectadors perquè parlo d'arc i de sagetes—, sagetes enverinades que alteren la vida d'aquesta família d'origen mitjà i benestant —pare i mare a la seixantena llarga amb un canvi d'urbà a rural ecològic— amb tres filles que ja campen pel seu compte, amb èxits professionals les tres, amb respectives parelles i, dues d'elles, les més grans, amb criatures de mesos, en contrast amb la més petita, nòmada, fotògrafa premiada, lesbiana, i sense ganes de portar fills al món. [text íntegre de la crítica]
| Altres crítiques teatre en família |
|
|
||
