ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

CLIP DE TEATRE
[Plaça de Toros Monumental]

- «La veritable història de Pinotxo». Il Circo Italiano. Germans Rossi. Creació musical: Jorge Sarraute. Artistes: Marco Rossi, pallasso Pinotxo; Pau Sarraute, pallasso La Guineu; Jordi Saban, pallasso Grill; Albert Vilar, pallasso Stròmboli; Stella Valentinova, pallassa Gata; Viviana Rossi, acròbata sobre cingles Gata; Dyana Jackson, equilibrista Fada; Bruno Correia, cantant i Gepetto; David Nuñez, trapezista; Pedro Castro, trapezista; Emiliano Ron, trapezista portor; Omar Shossman, ensinistrador; Claudia Rossi, acròbata aèria; Maximo Rossi, malabarista; Kevin Rossi, funàmbul; Marlene Alves, antipodista; Christian Rossi, Laura Rossi, Sidney Vassallo, Demi Vassallo, Kelly Carvalho i Shannon Vassallo, malabaristes; Richard Rossi, icari i trapezista; Aris Maccaggi, equilibris i teles; Carlos Carvalho, trapezista i equilibris; Ivana Rossi, acròbata i contorsionista; Alejandro Rossi, icari i equilibri en bicicleta. Escenografia: Enrico Tomba i Marco Rossi. Vestuari: Ana García, Rosa Soler i Teresa Martí. Il·luminació: Albert Vilar Roquet. So: Màrius Gradmaru. Direcció tècnica: Globo i Moreno Rossi. Coordinació general: Sonia Miranda. Direcció general: Sami Devis Rossi. Plaça Toros Monumental, Barcelona, 3 desembre 2011. Preu: des de 9 € a 35 €. A partir 3 anys.
- Aquest és el segon espectacle des de la nova línia d'Il Circo Italiano, engegada l'any passat com a circ català amb l'espectacle 'Somnis' i presentat també, com aquest, a la Plaça de Toros Monumental de Barcelona. El nou espectacle, 'La veritable història de Pinotxo', que té com a fil conductor la història del ninot de fusta, creat per Carlo Collodi el 1881, es va estrenar al Festival Temporada Alta de Girona, coincidint amb les Festes de Sant Narcís, a finals d'octubre, i amb una bona assistència que va superar els 8.000 espectadors.
- Hi havien treballat en la direcció, el pallasso Joan Montanyès "Monti" —que també va dirigir l'anterior espectacle 'Somnis'— i Sonia Miranda, conjuntament amb el pallasso Marco Rossi, que interpreta el paper de Pinotxo. Però, en la seva instal·lació a Barcelona, només un mes després de l'estrena a Girona, la direcció de Joan Montanyès "Monti" ha desaparegut del programa i la codirectora Sonia Miranda n'és ara la coordinadora general. L'altra diferència entre l'estrena a Girona i la temporada a Barcelona és l'absència de la música en directe de la Banda del Xerrac.
- Cal tenir aquests aspectes en compte perquè la poètica i la màgica de l'espectacle se'n ressent en l'aspecte artístic pel que fa a la representació fantàstica de Pinotxo. En canvi, l'espectacle manté un bon nivell en totes les actuacions de pista. Però fa la impressió que l'anunciada història de Pinotxo va per un costat i les actuacions de pista, per un altre.
- L'estructura del guió consisteix a introduir cadascun dels números de circ amb petites escenes relacionades amb Pinotxo: el bosc encantat, la màgia del llamp, el teatret de titelles, l'obrador de Gepetto on Pinotxo pren vida —intèrpret que canta les peces del guió—, la guineu, el grill, el gat, els carabinieri, la tempesta de mar, el naufragi del pare Gepetto, la presència de Neptú... Però la dispersió d'aquestes escenes no permet que se'n segueixi la mínima trama que Pinotxo exigeix i que per molt que serveixi de recurs d'acompanyament per introduir les actuacions, hauria de mantenir un lligam més trenat. Aquest és un aspecte que caldria revisar a fons per evitar aquest trencament que es respira entre la proposta escènica de teatre-circ i el circ pròpiament de pista.
- Els números aeris, la contorsionista, les acrobàcies en monocicles i bicicleta —que compten amb algunes de les incorporacions més joves de la nissaga com la Rossi més petita de 5 anys— els trapezis, els salts dobles mà a mà, el cable baix, els malabars, i les entrades dels pallassos respiren l'aire pur del circ de sempre. Els Germans Rossi són la sisena generació des que Claudio Rossi va fundar el circ el 1961. Un cinquantenari que el conjunt dels artistes que intervenen en aquest espectacle no desmereixen gens.
- «Somnis» Troupe d'Il Circo Italiano. Artistes: Monti, Pipo Sosman, Sergi Buka, Marco Rossi i Stela Valentinova, Marlene Alves, Mónica Rossi, Alejandro i Richard, Ronny Rossi, Max Rossi, Carlos Carvallo, Ivana Rossi, Kevin Rossi, Viviana Rossi. Mossos de pista: Rumen Dimitrov Trickov, Volodia Yasinskyy, Cristo Valentinov, Ioan Zaharia, Petar Ivanov Staykov. Escenografia tallers: Enrico Tomba. Vestuari: Ursula Naike. Disseny de llums: Xavier Valls. Disseny de so: José Luís García. Direcció general: Sami Devis Rossi. Direcció tècnica: Jose Luís Fuertes. Direcció artística: Joan Montanyès 'Monti'. Plaça de Toros Monumental, Barcelona, 11 desembre 2010.
- Tot l'espectacle s'emmarca en un cercle que s'obre a les grades amb la troupe del pallasso Monti en un viatge entre màgic i sobrenatural que té com a artífex el mag català Sergi Buka, amb un primer número de levitació amb un infant, i com a mestre musical el carablanca de trajectòria europea, Pipo Sosman. A 'Somnis', un infant vol ser artista de circ i, per aconseguir-ho, anirà transitant per cadascun dels espais que finalment el faran debutar, ni que sigui en somnis, entre pallassos, malabaristes, trapezistes i acròbates.
- El circ retroba cada vegada més la poètica dels seus orígens. Pel camí ha deixat lluites de fuet amb feres, salutacions poca-solta de pseudopallassos i imitacions de xou televisiu. Torna a comptar la ingenuïtat del clown, les situacions de bona fe, els números de circ en estat pur, sense mentides i, en aquest cas, un triangle que enforteix el conjunt: Monti, Pipo i Buka.
- Pot semblar el títol d'una sèrie d'animats, però és el triangle de carn i ossos que, al costat de l'extensíssima nissaga d'artistes de diferents disciplines dels Rossi —avis, pares, néts— configuren una de les carpes més fidels a la pista de sempre i, a la vegada, una mena d'escola perquè poques vegades hi ha l'oportunitat de reunir des dels més veterans als més petits sense que aquests hi siguin només de decoració sinó també perquè són capaços —i capaces en aquest cas, ¿dos, tres anys d'edat, màxim?— de fer els primers passos que porten visiblement a la sang.
- Tot i que cadascú jugui el seu paper, la unitat fa la força de la trama. I la impressió de conjunt és que la troupe d'Il Circo Italiano desplega sota la carpa un espectacle molt intens i complet, amb diferents intervencions de Monti, acompanyat de Marco Rossi i Stella Valentinova, gairebé sempre entre el públic, amb la inevitable participació d'algun espontani sisplau per força, els números estel·lars de Sergi Buka, amb ombres i, sobretot, en una aplicació singular del làser que combina la màgia amb la tècnica digital manllevada dels efectes cinematogràfics; l'aparició de la canilla de gossos —no són 101 dàlmates, però potser sí que n'hi ha més d'una trentena de totes les edats, des del més ancià amb barbelleres als cadells acabats de treure el musell a la vida del circ— o el passeig triomfal dels elelgants cavalls blancs i negres de Ronny Rossi, que fusionen el bestiar domèstic i condemnat a obeir amb la destresa de la mà esquerra dels seus ensinistradors.
- Entremig, artistes fets de nou, encara adolescents, com la jove contorsionista de 13 anys, Ivana Rossi, o el malabarista de 15 anys, Max Rossi, dues promeses amb futur; les teles aèries de Mónica Rossi; les cingles de Viviana Rossi i el trapezi de Carlos Carvallo; les acrobàcies al cable de Kevin Rossi; la plasticitat de Marlene Alves; o els gimnastes Alejandro i Richard, entre altres, alguns d'ells formats recentment a Verona.
- Una menció a banda mereix el pallasso carablanca, Pipo Sosman, personatge que fa la impressió que hi és i no hi és, entre aparicions i desaparicions, sense fer soroll, ni una paraula, i que ofereix, gairebé sempre als passadissos de les grades, però a vegades a la pista, en diferents intermedis entre números dels artistes, execucions musicals clàssiques amb els artilugis més impensats com una rastellera d'ampolles, un miniacordió o peces metàl·liques sobre una taula de marbre. Música sense artificis per a un circ també sense artificis a l'alçada dels millors circs i amb el solatge heretat del primer fundador, Claudio Rossi, d'origen de la Toscana, establerts aquí des de fa trenta anys i creadors d'una nissaga que s'explica ja a hores d'ara a través de sis generacions.
- «The Cirkid. Circ Aquàtic». Grup Teatral La Fiesta Escènica. Pallaso convidat: Jhonny Bogino. Companyia acròbates masculins i femenins xinesos. Figurants i manipuladors de figures animals. Direcció de l'espectacle: Abel Martín. Barcelona, Plaça Toros Monumental, 17 octubre 2008.
- Si no fos perquè el Cirque du Soleil té la patent de ser el referent d'una altra manera d'entendre el circ, el qualificatiu es podria aplicar també al Circkid, que s'instal·la per quarta vegada a Barcelona amb un espectacle nou, aquesta vegada inspirat en les profunditats marines, després dels anteriors muntatges 'L'Esperit del circ', 'Circ de Nadal' i 'El circ dels nens'.
- La característica del Circkid és que planteja cada espectacle sota un guió de tema monogràfic i això vol dir una escenografia especial, unes accions adequades al tema i un equip d'artistes que respongui a les expectatives de cada proposta.
- En aquest cas, el guió ve de la mà de La Fiesta Escènica, sota la direcció de l'argentí Abel Martín, que ha treballat per a altres circs i companyies, i que aquí ha reunit una companyia d'artistes xinesos especialitzats en les acrobàcies que s'encarreguen dels números més tradicionals de la pista, al costat de la intervenció de diversos figurants i ajudants que manipulen el bestiari marí de grans dimensions (tortuga, tauró, ratjada, pingüí...). A més, la companyia compta amb el pallasso Johnny Bogino, amb quinze anys de trajectòria sota carpes, la més recent, amb el Circ Raluy.
- L'escenografia no se salva a primer cop d'ull de la impressió del cartó-pedra típica del parc temàtic disneylandià. Ho suavitza, però, una banda sonora enregistrada que crea l'ambientació de cada escena, una bona matisació lumínica i l'aigua que, com una bufetada directa a la llei restrictiva de les fonts municipals barcelonines arran encara de la sequera més recent, ofereix un miniespectacle de dolls que emmarquen una pista-piscina que es descobreix amb l'elevació hidràulica de la corona central.
- Els pallassos i els seus ajudants s'encarreguen de la participació dels 1.200 espectadors que caben sota la carpa del Circkid en les pauses de canvi entre número i número. Abans, un mariner que obre l'espectacle cau a les profunditats del mar on es trobarà amb personatges fantàstics que els espectadors més petits identifiquen de seguida (meduses, pops, cavallets de mar...). La coreografia i el vestuari són dos dels aspectes que converteixen un espectacle que sota l'excusa del circ acaba tenint un caràcter més teatral que no pas de pista, entre altres coses perquè la pista ha desaparegut per la gran piscina que fa de base d'algunes de les actuacions.
- Els diabolos, els cercles i la roda alemanya, el número dels barrets, l'aeri, els malabars, l'equilibri amb la moto aquàtica, els equilibris amb plats, l'estrella aèria i els contorsionistes amb cercles són executats pels artistes xinesos, elles i ells, amb la perfecció que els dóna la preparació habitual des de la infància de la seva escola tradicional. Un número de pallassos, té com a divertimento el salt de corda, amb dos adults del públic inclosos, un d'ells —fals espectador— amb sorpresa preparada que encanta i convenç els més petits i alguns adults que de debò li ha tocat la remullada.
- The Cirkid i l'espectacle Circ Aquàtic combina l'origen del circ amb l'espectacle multicolor dominat per la imatge. El ritme de l'espectacle, dues parts de tres quarts cadascuna, no decau en cap moment i té dues virtuts essencials: la rigorositat tècnica dels artistes i la fantasia ambiental que es crea amb un guió que és el que, de fet, queda més camuflat i sense gaire dramatúrgia que l'expliqui obertament potser perquè es confia en el convenciment que la imaginació val més que mil paraules.
Índex obres per sales d'estrena
Tornar a índex
Tornar a Teatre
Tornar a Índex Publicacions
Tornar a Home Page