CLIP DE TEATRE
[Teatre radiofònic]
- «La torre de vidre». Guió d'Albert Sànchez Piñol. Adaptació de guió: Santi Faro i David Guzmán. Intèrprets: Pere Arquillué, Nausicaa Bonnín, Artur Busquets, Lluís Marco i Pep Anton Muñoz. Realització sonora i música original: Identidad Sonora (Paul Klason, Armando Erenas). Producció: Ivan Ripoll. Grafisme: Lídia Sardà. Tècnic d'estudi: Pep Casanovas. Lingüistes: Glòria Torra Pujadas, Marta Prats Geli, Anna Vila Subiranas. Ajudant de direcció: Laura Marín. Direcció artística: Dolors Martínez. Direcció: Santi Faro. Poscast 6 capítols. Catalunya Ràdio. Barcelona, 27 setembre 2021.
BÈSTIES HUMANES DE GÀBIA DE ZOO
- Amb les restriccions sanitàries més recents arran de la crisi del coronavirus, la imaginació distòpica s'ha disparat. La creació de «La torre de vidre», aquest guió radiofònic de l'escriptor Albert Sànchez Piñol (Barcelona, 1965) n'és una bona mostra. El teatre radiofònic va ser un dels recursos digitals aportats pel Teatre Lliure en una temporada escapçada sisplau per força. Un recurs que també ha explotat la sala Beckett. Del teatre radiofònic a la ràdionovel·la hi ha un pas molt curt. Fa de mal dir on comença l'anomenat «teatre radiofònic» i on comença l'anomenada «ràdionovel·la».
- Que Catalunya Ràdio hagi recuperat el nostàlgic gènere de la «ràdionovela·la» és avui menys sorprenent que fa uns quants anys quan ja es va incorporar en la graella. I ho és perquè l'audiollibre i els podcasts han situat una altra vegada la força de la paraula i de la veu per damunt de la lletra o de la imatge.
- «La torre de vidre» és un guió que podria ser teatral —una Sala Gran del TNC, per exemple, dóna per a moltes fantasies si l'escenògraf vol!— i que podria ser també cinematogràfic —amb més possibilitats d'efectes de tota mena que el cinema ha explotat a manta—, però que s'ha deixat en «auditiu» amb veus de primera fila que precisament tenen la mà trencada tant als escenaris com a la pantalla.
- Però l'aportació més important d'aquesta proposta és el treball de so que permet als oients —prèviament equipats amb auriculars, esclar— escoltar immersivament el relat experimentant en 360º tots els efectes, la veu, els sons i, en definitiva, l'atmosfera creada al voltant dels personatges de «La torre de vidre».
- Són 6 capítols —per cert, també en suport escrit al mateix web—, amb una mitjana aproximada de 35 minuts cadascun, tots disponibles alhora en podcast o al web de Catalunya Ràdio. Unes tres hores i mitja llargues d'audició, doncs, que permeten imaginar com seria probablement la ciutat de Barcelona després de l'acabament del món amb una trama que, com més distòpica és, encara sembla més real.
- Les cinc veus de «La torre de vidre» imprimeixen la personalitat i activen la imaginació dels oients per a cadascun dels personatges que representen. L'actor Pere Arquillué, el personatge de Solaris, hi dóna de seguida un aire tenebrós, de misteri, fantasiós. No s'acabarà de saber mai si existeix o no existeix. Si és una imaginació del personatge de Màrius Mas, en la veu de Lluís Marco (el que havia estat el directiu de la redacció d'un diari que desperta d'un llarg coma induït i es troba que el món ja no existeix) o si Solaris és un poder suprem que ho domina tot, malgrat que es defineix només com un observador de les misèries dels humans, un passavolant, un ésser planetari desconegut.
- Al costat d'aquests dos personatges hi ha el de Sònia, en la veu de Nausicaa Bonnín, presumptament l'única supervivent després de l'apocalipsi que ha deixat Barcelona deserta, extreballadora de Serveis Socials, ferma defensora de la igualtat de drets, cosa que fa que retregui sovint a Màrius els seus exabruptes propis d'una generació passada però que per als joves ja es consideren racistes. I per a sorpresa d'ells dos, es troben amb Garru, en la veu de l'actor Artur Busquets, un personatge de parlar xava que, per l'estètica amb què se'l defineix, entraria en les aparences d'un ultra i neonazi. Finalment, un altre personatge —primer en flaixbac— és el del Marquès, de parla castellana, interpretat per Pere Anton Muñoz, propietari del diari on en Màrius havia exercit de directiu de periodistes.
- A «La torre de vidre» —no desvelo res que no es pugui desvelar si dic que es tracta de la Torre Agbar, icona de les Glòries— hi ha multitud de picades d'ullet de tota mena. Des de referències literàries com la d'anomenar «Gòl·lums» els monstres que assetgen la Barcelona buida i els pocs supervivents que hi han quedat, una mena d'homenatge al «Gol·lum» d'«El senyor dels anells», de J.R.R.Tolkien, i també picades d'ullet socials com l'establiment d'un poder establert des de dalt contra els de baix, la diferència de classes entre l'Upper Diagonal i la part baixa de la ciutat, les traïcions i la submissió sota la bota del poderós, la recerca encegada d'un dirigent suprem al capdamunt de la Torre o les referències toponímiques urbanes com la del recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau, on comença tot, fins a un recorregut per carrers amb noms existents avui o barris i zones d'una Barcelona somorta després de la fi del món.
- I tot això sense deixar passar per alt altres picades d'ullet més subtils de l'autor del guió que no s'està de situar un Marquès com a propietari d'un diari i un periodista director a qui bateja com a Màrius. Potser sóc malpensat, però si en comptes d'un Marquès hi hagués posat un Comte i en comptes d'un Màrius (Mas) un altre Màrius..., no seria gens estrany entendre que Albert Sànchez Piñol —per cert un dels columnistes que van ser defenestrats de les pàgines de La Vanguardia pel contingut d'un article— ha creat aquest món distòpic de «La torre de vidre» pensant en el món antropofàgic real que a ell, com a molts altres, en els temps que corren, els ha tocat viure. Però, com diuen al cinema, qualsevol semblança dels personatges d'aquesta història amb la realitat és pur atzar. O dit d'una altra manera: tots som bèsties humanes perquè ens exhibeixin en una gàbia de zoo. I, si no, escolteu les tres hores i mitja de «La torre de vidre» fins arribar a l'epíleg i us en convencereu.
Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX [cliqueu aquí]
Índex obres per sales d'estrena
Tornar a índex
Tornar a Teatre
Tornar a Índex Publicacions
Tornar a Home Page