EN FILA ÍNDIA
Articles d'opinió sobre la política teatral
El teatre no té edat.... ni hauria de tenir fronteres [Article sobre el balanç de la temporada teatral 2023-2024 i la gala Catalunya Aixeca el Teló (núm. 258)] La fita de fa molt anys era arribar als 3 milions i finalment s'ha superat. La temporada 2023-2024 del teatre català ha tancat amb 3.020.710 espectadors que han assistit a algun dels 1.235 espectacles que s'han programat durant tota la temporada. Són dades d'ADETCA, l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya, de qui es podria dir que ara sí que totes li ponen perquè a partir d'aquest salt de perxa més amunt dels 3 milions, pretén elevar el llistó.¿Quines són les claus d'aquest rècord no aconseguit mai fins ara en el teatre català? Són diverses. Hi tenen molt a veure els espectacles d'El mago Pop, al seu Teatre Victòria, el musical de Nostromo Live, «The Producers», al Teatre Tívoli, i la seqüela d'«Escape Room 2», al Teatre Condal. Entre els tres, s'emporten prop de 400.000 espectadors. Però encara en queden molts més, repartits entre les 13.035 funcions que han fet una mitjana del 61,6% d'ocupació, algunes, esclar, amb el 100% i les entrades esgotades.La recaptació absoluta del sector és també astronòmica: 92.205.443 euros. És a dir, la cultura remou l'esperit, però també les finances, les ofertes de treball i la professionalitat, tot i que el seu rendiment, esclar, estigui molt i molt repartit, cosa que en general fa la impressió, sempre que se'n parla, que els que hi treballen només se n'emporten les engrunes.L'assistència als teatres de la temporada que es tanca no ha estat només per als grans espais sinó que les sales mitjanes i petites també han arribat a batre els seus propis rècords. Per exemple, un espai de nova creació com l'Espai Texas ha tingut èxits sonats amb la recuperació d'espectacles de reestrena com «Fairflay», amb prop de 17.000 espectadors, o «Austràlia», amb prop de 8.000 espectadors. No cal dir que un altre dels packs que en surt ben parat és el grup Focus, amb un bon resultat dels seus quatre teatres, el Romea, el Goya, el Condal i La Villarroel, en total, 471.000 espectadors.El teatre s'ha encarit. Fa deu anys, la mitjana d'una entrada era de 20 euros. Ara, la mitjana és de 31 euros. El salt s'ha produït aquesta temporada. És una realitat. Si s'encareix l'oli, també s'encareix el teatre. I si diuen que qui oli remena, els dits se n'unta, també es pot dir, sense amagar el cap sota la cartera, que qui teatre remena, els dits se n'unta. Al costat dels que defensen que el teatre és l'últim espai de llibertat en viu, hi ha els que saben que pot ser també una indústria rendible. I aquest és el risc per a l'objectiu cultural d'uns resultats exultants com són més de 3 milions d'espectadors i més de 92 milions de recaptació.Dades positives, sens dubte. També per a l'autoria catalana. El 54% dels espectacles han estat d'autors catalans. La resta, autors d'importació. Però, un toc d'atenció, ara que el govern de la Generalitat de Catalunya té com a prioritat la salut de la llengua i una conselleria de política lingüística: el català ha estat als escenaris teatrals només en un 39% dels espectacles. I això sí que no es pot deixar a la mà de Déu i màgica del mago Pop.Catalunya aixeca de nou el teló, sí, però no es pot perdre de vista el que hi ha darrere del teló quan s'ha aixecat. Superar a partir d'ara els 3 milions d'espectadors, sí, però també superar la presència del teatre en català perquè no acabi fent la fi que, xino xano, ha fet el cinema. El teatre no té edat..., diuen els de la gala Catalunya Aixeca el Teló. Ben cert, però el teatre tampoc no hauria de tenir fronteres.
Extracte del comentari en àudio al canal SPOTIFY [cliqueu aquí]
Vídeo íntegre (73') de la Gala Catalunya Aixeca el Teló 2024-2025 (3Cat / TV3)
[09-09-2024]
De casa vindran, que les platees ompliran! [Article de balanç de l'edició del Festival Grec 2024 (núm. 257)] Quan les coses van maldades, hi ha una dita popular ancestral —que avui no passaria el filtre del racisme—, que ho exemplifica molt bé i que diu: “De fora vindran, que de casa ens trauran!” Ai, si la ultradreta xenòfoba sabés de llengua del poble! Quin tip que es faria de fer-la servir aquesta dita!El cas és que, amb el tancament del Festival Grec del 2024, després d'un mes llarg de nits sense aturador, amb ofertes de teatre, dansa, circ I música, la dita es pot capgirar del tot, per la iniciativa de comiat que ha tingut el director durant les últimes vuit edicions, Francesc Casadesús, i que ha consistit en aquesta edició a donar valor al que ell ha anomenat, amb un cert eufemisme, tot sigui dit, “el talent local”. I així és com s'ha configurat una programació rigorosa, eclèctica, diversa, atractiva i suggerent, farcida en bona part d'aquest “talent local”. Fa de bon capgirar, doncs, la dita popular: “De casa vindran, que les platees ompliran!”.L'edició que fa 48 del Festival d'Estiu de Barcelona —s'acosta la del cinquantenari, que tindrà lloc l'any 2026 després del primer Grec autogestionat del 1976 postDictadura—, ha tingut també un joc propi de carambola o de joc de l'oca, si es vol dir així: d'Avinyó a Avinyó, amb molta patxoca, i tiro perquè em toca.L'estrena del Grec a Montjuïc ja va ser tota una excepció amb el macroconcert de la cantant Sílvia Pérez Cruz, que va reunir amics d'aquí i de fora en un espectacle on, a més de la sensibilitat de la cantant, hi va haver la complicitat dels acompanyants i la dels espectadors que van esgotar l'amfiteatre.Una característica, aquesta de l'amfiteatre, que en aquesta edició ha marcat un rècord: dels 11 espectacles programats al Teatre Grec de Montjuïc, 10 han esgotat totes les localitats i només un, «Canciones de amor, de desamor y de piratas», de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, amb intèrprets com Lluís Homar, Pere Arquillué o Xavier Albertí, es va quedar amb un 77% d'ocupació, que tampoc no és una mala dada. De la resta, tots van ratllar entre el 100% i el 99%, tenint en compte que l'amfiteatre, per raons de seguretat i de visibilitat, sempre deixa uns laterals lliures on ja no hi ha localitats ni seients instal·lats.És important aquest punt de la seguretat perquè, en la funció de clausura de l'espectacle de circ, teatre i dansa, de Baró d'evel, hi va haver dues emergències, ateses de seguida pel servei permanent de la Creu Roja que hi ha sempre als jardins del Grec, possiblement perquè la nit va ser una de les anomenades tropicals.Aquest ple absolut del Teatre Grec de Montjuïc ha de fer pensar al nou equip que substitueix Francesc Casadesús —el seu lloc l'ocuparà Leticia Martín, provinent de l'equip del Gran Teatre del Liceu—, que l'espai és un actiu a tenir en compte, i no només per a espectacles de música o de dansa, sinó també de teatre.Va omplir del tot, per exemple, l'estrena de l'obra «El misantrop», de Molière, dirigida per David Selvas, només amb dues funcions d'alt risc, que de segur que es poliran i milloraran quan l'obra entri a la tardor-hivern a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure. Una sala, aquesta, que és un altre dels actius del Festival Grec, amb l'oferta principalment del teatre de gira internacional i que també va tancar amb un 92% d'ocupació.Recordem que hi van passar la Needcompany amb la reposició de «Billy's violence» i l'estrena de «Billy's joy», amb un funció especial que va permetre veure els dos espectacles junts en sessió contínua, a més de l'experiència única de l'espectacle «The second woman», 24 hores ininterrompudes a l'escenari —dins la caixa vermella, més aviat— de l'actriu María Hervás on va anar rebent un centenar d'homes, cadascú amb la seva característica, doblegats sempre per l'actriu en peces que en cap cas superaven els 7 o 8 minuts. Chapeau per a l'actriu i chapeau per aquells espectadors que van tenir l'heroïcitat de mantenir-se fidels a les 24 hores, que n'hi va haver algun, a jutjar pels que en alguna hora de matí, aprofitaven per repenjar-se a la butaca i dormir la mona. Un altre espai molt ben aprofitat ha estat el del Mercat de les Flors, amb les seves tres sales, totes amb una mitjana del 93% d'ocupació i amb una oferta de dansa de primera línia.A l'altra banda, dins del que s'anomena Grec Ciutat, el resultat tampoc no ha quedat enrere en relació al Grec Muntanya. El Teatre Nacional de Catalunya ha fet un 75% d'ocupació amb les dues propostes programades «What The Foc» i la proposta internacional «Elizabeth Costello...» basat en els relats de l'autor sud-africà John Maxwell Coetzee.Les altres sales i teatres, encapçalats pels quatre que gestiona Focus: el Romea, el Condal, La Villarroel i el Goya, han tingut diferents resultats. Per exemple, «Tirant lo Blanc», del Romea, no ha arribat al 50%; tampoc hi ha arribat «Macho grita», del Condal, les dues al voltant del 45%; La Villarroel, amb l'èxit de la temporada, «Les mans», ha fet el 73%, amb l'efecte crida cap a la reposició del setembre; el mateix que el Goya, amb «Poncia», de Lolita Flores, que ha fet el 92% i repetirà uns dies el setembre.L'altre èxit de temporada —si voleu, més elitista— és al Teatre de La Biblioteca, on La Perla 29 ha tornat a posar-se a l'empara del seu Wajdi Mouawad, amb «Tots ocells», una obra potent de tres hores i mitja, amb un repartiment d'excel·lència, que ha fet el 100% d'ocupació molt abans de començar i que torna el setembre amb una venda anticipada que comença a estar també ocupada. En conjunt, el Grec Ciutat, sales i teatres, ha ratllat una mitjana global del 70%, un resultat, en molts casos, superior a la mitjana de la temporada convencional.El Grec 2024 també ha tingut espai per a propostes alternatives, ja sigui a l'Espai Lliure, a l'Antic Teatre, al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, al CCCB, a l'Eòlia o a la Sala Fènix, entre altres. I ha fet el ple en les estrenes de teatre d'autor local com la Sala Beckett, amb «Malamort», de Daniela Feixas; «L'últim dia», de Lluïsa Cunillé, dirigida per Xavier Albertí, a la Sala Àtrium; «Sis hectàrees d'oliveres», d'Aina Tur, a la Heartbreak Hotel, l'aposta d'Àlex Rigola al barri de Sants; sense oblidar els espectacles de circ, de carrer, o els dels auditoris musicals.Tot plegat fa que l'edició del Grec 2024 es tanqui amb gairebé 140.000 espectadors, amb un 80% total de mitjana, i que es recuperin així els espectadors que hi havia abans de les restriccions de la pandèmia i la represa posterior.Un total, per descomptat, que no s'ha de valorar només en xifres perquè es tanca amb un nivell alt de qualitat, que és una de les funcions d'un festival, tot i que el Grec continuï tenint pendent l'assignatura de ser un autèntic festival de teatre del sud d'Europa, ni que sigui fent puntetes amb el d'Avinyó.Aquest any l'intercanvi ha estat prou positiu. Avinyó ha baixat a Catalunya i el teatre català ha pujat a Avinyó: Sílvia Pérez Cruz, Joan Carreras en català amb la seva «Història d'un senglar» i Baró d'evel, per primera vegada a la programació oficial dels Papes, amb el seu espectacular «Qui som?».I posats a triar una efemèride, sens dubte, se l'emporta Dagoll Dagom, que ha tancat la seva llarga trajectòria de mig segle, 50 anys d'escenari i musicals, amb l'espectacle del Teatre Grec —tres nits irrepetibles— que ha reunit molts dels intèrprets que han passat per la companyia i ha presentat la nova troupe jove que tancarà definitivament la històrica companyia al Teatre Victòria amb una nova reposició de «Mar i cel» i l'emblemàtic vaixell de museu. Ells sols, ja han superat a l'anticipada, més de 100.000 localitats. Tot un rècord que rebla el clau i que permet que tornem a repetir: «De casa vindran, que les platees ompliran!»
Extracte del comentari en àudio al canal SPOTIFY [cliqueu aquí]
VIDEO [31-07-2024]
Oriol Pla aixeca el teló [Article sobre la Gala Catalunya Aixeca el Teló 2023-2024 al Gran Teatre del Liceu (núm. 256)] Malgrat que acaba d'estrenar una pel·lícula premiada a Canes amb l'actriu i directora Elena Martín («Creatura») i que ha protagonitzat altres històries tant al cinema com a la televisió i les plataformes, el lloc originari i idoni de l'actor, clown, ballarí, cantant, acròbata i xouman Oriol Pla (Barcelona, 1993) és l'escenari. Amb la seva germana Diana Pla, també actriu, l'han trepitjat des que mamaven amb els comediants de carrer Quimet Pla i Núria Solina, una família teatral que fins fa poc han passejat el seu nom de nissaga amb l'espectacle «Travy» que van estrenar el 2018 al Teatre Lliure i que van repetir amb ple absolut el 2022 a la Sala Beckett.Oriol Pla ha estat el presentador i el conductor de la XXII Gala Catalunya Aixeca el Teló i ho ha fet amb un guió d'Adrià Cuatrecases que ha estat elaborat mil·limètricament de cap a peus, amb un tempo teatral rigorós, però també, esclar, pensant en el tempo televisiu. D'allò que ja fa temps que no és una rastellera d'espectacles ni una relació de difunts se n'extreu que el teatre té vida, que va a l'alça, segons les últimes dades, i que el teatre català té una escola inabastable d'intèrprets, directors, autors i tècnics que si no caben tots en una gala, deunidó els que el xou d'Oriol Pla hi ha fet cabre.Amb una combinació de clips de vídeo i actuacions en directe, s'ha bastit un fil argumental amb plantejament, nus i desenllaç: el teatre d'humor i la comèdia són tan dignes com qualsevol altre teatre. I per això un escamot a favor del teatre d'humor pot ocupar el Liceu per reivindicar l'art de fer riure i que alguns passin per la garjola, emmanillats i acusats de practicar un teatre riallerament obscè.Audiovisual i teatre amb Tortell Poltrona, conduint un vell i nostàlgic Seat 600 vermell, per capitanejar la presa del Liceu; un Oriol Pla confessant que no li fan peça els musicals, amb una imitació de xouman musical de gran còmic; i una paròdia poètico-espiritual a càrrec de Josep Pedrals, amb hàbit de bisbe. Una arrencada amb revòlver inclòs —les armes les carrega l'humor!— que en deixa uns quants de ben estesos per terra com per enriure-se'n de la bomba del Liceu. L'anarquisme no mor mai, ni que ho dissimuli i s'amagui darrere les bambalines.Amb una desfilada immensa de cares conegudes de l'escena —sobretot la humorística— s'hi passegen els Rhum i Cia amb un número de circ que s'ajuda amb una intervenció presumptament voluntària del presentador musical televisiu Ramon Gener, i amb una fugaç però subtil memòria al recentment desaparegut Jango Edwards, oncle avi dels clowns catalans.Vídeos de Berto Romero, de Carles Sans, de David Verdaguer, d'Emma Vilarasau; entrada de passadís del hitlerià Àngel Llàcer i Mireia Portas per promocionar sense embuts el nou musical «The Producers» que entrarà al Tívoli i ja es veurà quan en sortirà; un gag vist i no vist amb l'actriu i cantant Mercè Martínez; una mirada al teatre familiar amb els Campi qui Pugui; una conversa de llotja amb Fel Faixedas i Carles Xuriguera (que han fet 25 anys de companyia); un soliloqui del director de l'orquestra Marcel Tomàs sobre un exili a Finlàndia carregat d'ironia i dramàtica brillantment interpretat; una paròdia de «Romeu i Julieta» a peu de platea per debatre sobre la comèdia i la tragèdia; una entrada de l'actriu Laura Aubert; una altra de l'imitador i actor Cesc Casanovas; una altra de la pallassa Pepa Plana; un plis-plas de Joan Font de Comediants... i tots discutint sobre aquella citació de Joan Capri que durant anys i panys va declarar sense complexos de gènere que l'amor se'n va, però ella sempre es queda.Un bon moment, el de recordar Joan Capri, per donar entrada a l'actor Joan Pera (que en fa 75 només engegar la temporada [el 27 de setembre] en plena activitat a l'escenari) i que ADETCA, l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya, ha volgut homenatjar amb el premi honorífic que es lliura des de fa unes edicions coincidint amb la gala Catalunya Aixeca el Teló.L'actor Joan Pera no es mossega la llengua i deixa anar amb sarcasme que abans de fer teatre volia ser lampista, però no va poder ser, i que ara que fa d'actor, els lampistes no actors professionals són els que tenen feina, en una al·lusió a algunes de les pel·lícues recents catalanes que han portat a la pantalla intèrprets de carrer.És el mateix presentador Oriol Pla qui recorda cap al final de la gala que fer cultura hauria de ser més fàcil i que, de tant fer ficció, no es perdi de vista la realitat. La cirereta, després del missatge reivindicatiu, ni que no ho sembli, la posa l'actor i cantant Jordi Vidal, aquesta vegada no caracteritzat de Guillermotta, però sí interpretant una peça original al ritme de la sintonia del seu celebrat espectacle amb una lletra que reuneix els noms de la majoria de teatres que encara estan oberts i els noms d'alguns intèrprets perquè la rima acabi de quadrar. Amb Jordi Cornudella al piano, l'actor Jordi Vidal triomfa allà on es posa a cantar. No és mai tard, ni que sigui en una gala de l'ofici, perquè neixi una estrella.
Fitxa artística: «XXII Gala Catalunya Aixeca el Teló». Direcció artística: Roger Julià. Adjunta a la direcció: Nesa Vidarrauzaga. Guió: Adrià Cuatrecases. Presentador: Oriol Pla. Banda musical: Marcel Tomàs, Cascai Teatre, Girona Jazz Project. Director banda: Marcel Tomàs. Músics: Adrià Bauzó, Xavier Molina, Raül Gallego, Albert Clapés, Pablo Martín, Jordi Casas, Raul Pérez, Aleix Cansell, Tomàs Pujol. Assessor cançó: Joan Vives. Assistent Oriol Pla: Tito Lagrand. Manicura Oriol Pla: Rosa Esmalte. Disseny escenografia: Xavier Erra. Disseny llums: Joan Teixidor. Disseny de so i moviments: Maria Tomasa. Vestuari i caracterització: Gabriela Maffei. Regidoris Gala: Eugeni Urreta i Teresa Navarro. Fotografia: Sergi Panizo. Infografia: Esther Minio. Producció audiovisual: Minoria Absoluta. Grafisme: Pau Doz. Patrocini: Esther Mora. Ajudants: Carmen Ajatrua i Jordi Fereni. Ajudants de producció: Cristina Aragay i Cristina Ferrer. Comunicació: Comèdia / Dramèdia. Coordinació i gestió: Txell Remolins i Marta Soro. Catering assajos: Joaquim Becil. Ajudant de coordinació: Aida Moré. Producció executiva: Anexa. Organització: Adetca. Amb la participació de: Tortell Poltrona, Irene Minovas, Sandra Moncusí, Pau Sanxes, Borja Escalona, Joan Morillas, Jordi Muntada Gómez, Diana Pla, Núria Solina, Quimet Pla, Elias Torrecillas, Meritxell Huertas, Jordi Soriano, Judit Martín, Toni Albà, Bea Castelló, Glorias Carabeteras, Malcolm MacCharty, Lloll Beltran, Berto Romero, Carles Sans, Eva Cartañà, David Verdaguer, Emma Vilarasau, Maria Garrido, Rai Borrell, Xavi Duch, Marc Gómez, Anna Herebia, Jordi Coll, Mireia Morera, Sonia Serra, Guillem Fole, Piero Steiner, Mireia Scatti, Armando Pita, Vicky Mata, Àngel Llàcer, Mireia Portas, Bittor Fernández, Mercè Martínez. Equip 3Cat: Direcció: Lluís Cuevas. Producció executiva: Conxa Orea. Realització: Emili Sala-Potau. Ajudant de realització: Albert Timoneda. Producció: Lluís Mabilón. Ajudant de producció: Virgínia Gran. Grafisme: Àngels Pons. Titulació: David Anglès. Eoe: Francesc Rodés. Producció executiva: Cristian Trepat i Mario Daza. Gran Teatre del Liceu, Barcelona, 4 setembre 2023.
Extracte del comentari en àudio al canal SPOTIFY [cliqueu aquí]
Vídeo íntegre de la Gala Catalunya Aixeca el Teló 2023-2024 (TV3) [05-09-2023]
«Del pols amb Mercè Rodoreda al pols amb Raffaella Carrà» [Article de balanç de l'edició del Festival Grec 2023 (núm. 255)] L'edició del 2023 del Festival Grec ha tancat amb un dels millors balanços dels últims anys, cosa que fa que el seu director, Francesc Casadesús, encari el que serà el seu últim any com a director del certamen amb la tranquil·litat de la feina ben feta —la que no té fronteres, com s'ha vist en els seus criteris internacionals adoptats— i amb el fet d'haver superat en els últims vuit anys —un cas de llarga durada excepcional en el càrrec— la ressaca de la crisi financera amb la caiguda generalitzada d'espectadors en el sector i la clatellada de les restriccions sanitàries arran del coronavirus.Tot va començar amb «El Pols» («The Pulse»), que va marcar un Grec amb una mirada més extensa que mai cap al circ, i el “pols” pres a la recuperació de Mercè Rodoreda, amb la revisió de «La plaça del Diamant» —que es recuperarà en l'obertura de temporada del Teatre Nacional de Catalunya—, i el “pols” pres a Raffaella Carrà amb l'excusa d'Evita Perón i el músical «For Evita. Una astranacanada musical», de Jordi Prat i Coll amb Andreu Gallén a la direcció de la banda i amb tres pilars del musical català: Ivan Labanda, Anna Moliner i Jordi Vidal, a més d'altres intèrprets de ball i cant, així com la Coral de Joves de Ciutat Vella, una combinació de teatre, música i agrupacions corals que aquesta edició ha reforçat especialment com ja va passar amb l'espectacle inaugural «The Pulse» amb el Cor de Noies de l'Orfeó Català que, a més, han continuat amb la companyia australiana Gravity & Other Myths en una minigira internacional.Són aquestes, tres propostes de les moltes que han ocupat l'escenari de la pedrera de l'amfiteatre Grec de Montjuïc i que, juntament amb la resta de programació d'aquest espai, s'han erigit en el punt amb la millor mitjana d'ocupació del Festival, un 95%, que representen uns 30.000 espectadors, i que consoliden l'espai a l'aire lliure del Grec com un dels eixos del Festival d'Estiu de Barcelona.L'edició del 2023 ha superat els cent mil espectadors, segons les dades facilitades pels responsables del Festival: 111.797 espectadors en l'àrea del Grec Festival i Grec Ciutat, amb una mitjana del 72% d'ocupació, que és el resultat del 95% del Teatre Grec i el 63% de les sales teatrals, amb la característica que la dansa ha fet ocupacions en alguns casos ratllant el 100%.Si a aquests 111.797 espectadors, s'hi afegeixen els 19.198 espectadors que es calcula que han assistit a activitats paral·leles o a espectacles gratuïts, com els de la Plaça Margarida Xirgu, destinats principalment al circ, el total oficial és de 130.995 espectadors, unes xifres que acosten el Grec, que sempre ha volgut ser el festival d'estiu del sud d'Europa, a les xifres del Festival europeu més important de teatre, el d'Avinyó, que ha tancat aquesta edició amb uns 117.000 espectadors, amb la distància, esclar, que Avinyó es dedica més específicament al teatre amb menys espectacles i el Grec inclou la música en la programació que ha comptat amb 83 propostes diferents entre teatre, dansa, circ i concerts.A diferència del Festival d'Avinyó, però, el Grec de Barcelona té una espina clavada de la qual no s'acaba de deslliurar: és l'ocupació més baixa en les propostes de teatre internacional, que no superen en molts casos el 50%. Sí que, en canvi, ha aconseguit importar propostes d'Avinyó i entrar en un cirtuit d'exportació de produccions catalanes cap a Avinyó, cosa que obre una porta al fet que aquests intercanvis s'enforteixin i vagin a més en pròximes edicions.A banda dels espectacles ja esmentats, no hi ha dubte que, tot i la seva controvèrsia, en internacional han deixat empremta el de Carolina Bianchi amb la primera part de la seva trilogia, «Cadela Força», sobre «La Núvia i el Bona Nit Ventafocs», i també l'espectacle «Confessions» d'Alexander Zeldin, els dos a la sala Fabià Puigeserver del Teatre Lliure de Montjuïc.En producció local, el muntatge protagonitzat per Mercè Aránega a La Villarroel i la versió del relat «Assaig per fer-se feixista» de Michela Murgia, autora sarda que, malauradament, no ha pogut assistir a les funcions de Barcelona perquè està en tractament d'una malaltia terminal. I també, la nova obra de Sergi Belbel, a proposta d'Emma Vilarasau, amb «Lali Symon», al Teatre Romea, que és de les que té opcions de repetir cartellera més endavant, i «Nessun Dorma» d'Eu Manzanares, a la Sala Beckett.Han passat més discretament «Una illa», de l'Agrupación Señor Serrano; i «La vida es sueño», de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, en una versió de Declan Donellan. Entre les petites perles, una que ha captivat els espectadors: «One night at the Golden Bar», d'Alberto Cortés, a la Fundació Joan Brossa, una peça de dansa-teatre plena d'ironia i sensibilitat que, a pesar de la seva modèstia i discreció escènica, és també un dels objectius que un Festival com el Grec no pot deixar d'acomboiar.El 2024 es presenta empès per aquests resultats i algunes novetats i efemèrides que s'acosten: la convocatòria per a una nova direcció del Grec a partir del 2025 que es farà pública a la tardor i la commemoració del 50è aniversari del Grec, el 2026, motiu pel qual ja s'està treballant en un arxiu en línia que recull l'historial, els cartells i els intríngulis d'aquest mig segle d'edicions que ja es pot començar a tastar en aquest enllaç per anar fent boca a dos anys vista.
Extracte del comentari en àudio al canal SPOTIFY [cliqueu aquí]
VIDEO
[29-07-2023]
«¿Les veles s'inflaran...?» [Article sobre la XXI Gala de Catalunya aixeca el teló al Gran Teatre del Liceu (núm. 254)] ¿Es pot fer una gala sense que et caigui la cara de vergonya? El sector del teatre ho està demostrant un any rere l'altre. Si la Gala que feia XX ja va demostrar que sí que era possible, la Gala que ha fet XXI ha reblat el clau. ADETCA, la germana gran —com ha dit en la introducció l'actriu Mercè Comes— d'una família d'associacions d'empresaris i professionals de les arts escèniques catalanes, ha celebrat el seu 30è aniversari.Són trenta anys molt ben portats i sense que es notin les arrugues. I ho ha fet de la millor manera. Amb un espectacle musical cent per cent, sense interrupcions, a pinyó fix, fusionant una peça amb l'altra, amb un guió que ha intentat no deixar-se res en una missió més que impossible de Ferran González, i amb una direcció musical de dos asos del gènere, Joan Vives i Xavier Mestres, i amb una direcció escènica de Joan Maria Segura Bernadas, que hi té la mà trencada a fer que tot sembli espontani, senzill, rodó i, sobretot, elegant.L'espectacle de «Catalunya aixeca el teló» ha fet un recorregut per la història del teatre musical català dels últims trenta anys, com els que celebra ADETCA, però a la inversa, des del moment més recent, amb «Golfus de Roma», que es prepara aquesta temporada a la cartellera, fins al moment més llunyà en la memòria, el pioner i el pistó que va engegar el motor del gènere: «Mar i cel». Sense tradició no s'avança. O s'avança a les palpentes. I la tradició del teatre musical català actual beu de les fonts dels seus pioners.Deu ser per això que, en un moment de l'espectacle al Gran Teatre del Liceu, fins i tot apareix en una llotja lateral el director Joan Lluís Bozzo i, al seu costat, la cantant i actriu Isabel Soriano, com si fos una Bella Dorita d'època: «De grumet a vedet!», li diu Bozzo, recordant aquell primer grumet de la primera versió de «Mar i cel» de Dagoll Dagom.L'espectacle ha optat per córrer un risc: jugar amb la memòria i el record d'una generació determinada —sense nostàlgia, molt bé!— i oferir una mena de “tesi doctoral musical” als més joves per no oblidar d'on venim i per empènyer i també a saber on anem.La conductora Mercè Comes —l'ADETCA gran— ha passat el relleu a l'ADETCA jove, interpretada per l'actriu Júlia Bonjoch, una oportunitat per “colar” dins de l'espectacle la inevitable reivindicació del sector i que des d'ADETCA i la seva presidenta, Isabel Vidal, s'ha anat repetint en els últims mesos: es diu 2% i no és que el govern català tingui aquesta vegada un problema —com va dir aquell en el seu dia— sinó que no té ni caixa ni faixa i, amb el somriure als llavis i el copet a l'espatlla, atorga només un 1,1% a la cultura.¿Què deuen pensar els responsables polítics, des de la platea, quan veuen l'explosió creativa que es desprèn d'un espectacle únic i efímer —només una representació!— amb tot de cares veteranes del teatre català acompanyats de les cares més joves que els han anat prenent el relleu? ¿Es pensen que un espectacle com aquest es crea com qui bufa i fa ampolles? ¿S'és conscient de les hores de feina que hi ha al darrere de cada escena, de cada partitura, de cada moviment escènic, de cada transició, de cada gir dramàtic? Sí, vostès potser no tenen un problema. Però el poden tenir. I es diu 2%.L'escenari del Liceu ha bastit un espectacle de gran format: seixanta músics joves de l'Orquestra de l'ESMUC —un altre encert per donar sortida als valors propis—, una vintena de cantaires del mateix grup orquestral i uns 150 intèrprets de totes les generacions —consulteu la fitxa adjunta— que ha reunit en una nit, com si fos tan senzill, intèrprets llegendaris del musical català i intèrprets de les últimes fornades amb un passeig de noranta minuts per alguns dels musicals més emblemàtics que han forjat tota una època amb l'himne final de «Mar i cel» i el clam de «les veles s'inflaran...»Però, ¿s'inflaran, les veles, la temporada 2022-2023 que ha obert la Gala de «Catalunya aixeca el teló»? ¿Es remuntarà la mala ratxa sisplau per força arran de la crisi sanitària? ¿Se'n ressentirà la temporada de la nova crisi generada amb la guerra d'Ucraïna i les conseqüències econòmiques domèstiques?Són les incògnites d'una nova temporada, la 2022-2023, que arrenca després d'un balanç de l'anterior que no ha superat el 54% d'ocupació mitjana, que ha crescut en nombre d'escenaris i en nombre d'espectacles, però que té el repte de reconquerir el públic que ha perdut l'hàbit d'anar al teatre.A l'actriu Mercè Comès (ADETCA gran) i l'actriu Júlia Bonjoch (ADETCA jove) s'hi afegeix finalment la joveníssima actriu Martina Garcia (ADETCA petita), la protagonista del musical familiar «Bye, Bye, monstre», i es fa l'escala del relleu. «Aquest és el record», li diu Àngels Gonyalons.A fora, a les tres arcades de la façana principal del Gran Teatre del Liceu, les «Constel·lacions» de Jaume Plensa, nova icona de la Rambla del segle XXI, leviten, com diu i vol l'artista escultor universal dels rostres pensants. «Les veles s'inflaran!», encara se sent a dins. ¿Una metàfora o un desig del sector...? «Les veles s'inflaran / El vent ens portarà / Com un cavall desbocat per les ones». ¿Les sales, com les veles, també s'inflaran i la ventada d'espectadors portarà el sector del teatre, com un cavall desbocat, per les ones? Hi ha davant tota una temporada sencera per saber-ne la resposta.Fitxa artística: «XXI Gala Catalunya Aixeca el Teló». Guió de Ferran González. Conductores: Mercè Comes, Júlia Bonjoch i Martina Garcia. Conductora lliurament premi honorífic: Lloll Bertran. Intèrprets cantants per ordre d'aparició: Annabel Totusaus, Mone, Roser Batalla, Teresa Vallicrosa, Albert Mora, Pep Molina, Xavi Fernández, Òscar Mas, companyia de «Golfus de Roma», Diana Roig, Xavi Duch, Rubén Yuste, Ivan Labanda, Companyia de Coco Comín, Maria José Peris, companyia de «Rent», Sergi Albert, Sylvia Parejo, companyia de Tresca i la Verdesca, companyia de La Trepa, Elena Gadel, Mario Gas, Vicky Peña, Joan Crosas, companyia de «Sweeney Todd», companyia de La Cubana (Alexandra González, Montse Amat, Núria Benet, Meritxell Duró, Annabel Totusaus, Oriol Burés, Víctor Gómez, Toni Sans, Xavi Tena, Roelkis Bueno, Miquel Arnau, David Bonilla), Joan Vázquez, Isa Soriano, Pep Cruz, companyia d’Egos Teatre, companyia d’Els Pirates, companyia de La Barni, companyia de Pegados, Jordi Vidal, Jordi Cornudella, Lloll Bertran, Daniel Anglès, Marta Ribera, Àngels Gonyalons, Carlos Gramaje, entre d’altres. Músics de l'Original Soundtrack Orquestra (Osto) amb 60 músics de l'ESMUC i un un cor de 20 cantants. Direcció musical: Joan Vives i Xavier Mestres. Direcció escènica: Joan Maria Segura. Producció CCMA, Anexa i Adetca. Gran Teatre del Liceu, Barcelona, 5 setembre 2022.
[cliqueu aquí]
Vídeo íntegre de la Gala Catalunya Aixeca el Teló 2022 (TV3) [05-09-2022]
«Una temporada teatral a mig gas» [Article sobre el balanç del Festival Grec 2022 i de la temporada 2021-2022 (núm. 253)] La temporada teatral 2021-2022 ha estat la de la represa després d'una etapa convulsa amb sales confinades, restriccions d'aforament, cancel·lacions per casos positius de coronavirus i canvis de programació sisplau per força.Tot això ha deixat un llast que encara s'arrossega i que ha portat l'Associació d'Empreses Teatrals de Catalunya (ADETCA) ha promoure una campanya que recuperi l'entusiasme i l'hàbit del teatre dels milers d'espectadors que havia conquerit els últims anys.El mateix llast ha deixat també intèrprets i companyies pel camí. Per exemple, Pep Bou anunciava que després de quaranta anys es veia obligat a tancar la companyia perquè a causa de la pandèmia havia cancel·lat la gira que feia arreu del món amb els seus espectacles de màgia sobre les bombolles de sabó.Aquest és un cas particular, entre molts altres, però en general les sales teatrals han vist com es reduïa l'assistència. Un hàbit perdut és el de la venda anticipada, cosa que permetia que les sales tinguessin una perspectiva a llarg termini. Durant molts dies de funció, les taquilles s'han obert amb una quarta part de les localitats venudes.Aquesta situació ha afectat sobretot sales petites i mitjanes, amb un excés d'oferta i calendari reduït. Però tampoc no se n'han lliurat els teatres de gran capacitat. El Festival Grec ha tancat amb xifres que s'acosten a les d'abans de les restriccions amb més de 107.000 espectadors reals i 7.000 més de participants en activitats paral·leles.Però el Festival d'Estiu de Barcelona tanca amb una espina clavada: al costat del 80% de mitjana d'ocupació, pel que fa als espais més emblemàtics del Festival, és a dir, l'anomenat «Grec Montjuïc»: l'amfiteatre Grec, el Mercat de les Flors amb tres sales i el Teatre Lliure amb dues sales, hi ha només el 61% d'ocupació de l'àmbit anomenat «Grec Ciutat», és a dir, els teatres privats, a més del Teatre Nacional de Catalunya i el Sant Andreu Teatre, que no han aconseguit remuntar la baixa ocupació que vénen patint des de l'etapa de restriccions. 80%, doncs, per al «Grec Montjuïc» i 60% per al «Grec Ciutat».Entre aquestes dades hi ha les ocupacions màximes i bona recepció tant d'espectadors com de crítica d'espectacles com «Ein Volksfeind (Un enemic del poble)», «En trànsit», «Bros», «La Trilogie des contes immoraux» (Pour Europe)» o les repesques de «28 i mig» de La Perla 29, amb l'aura encara de La Colline de París, i «Opening Night», de La Veronal, amb la motxilla plena de premis com els de la Crítica de les Arts Escèniques de Barcelona.Per la part baixa d'ocupació en el «Grec Ciutat» hi ha La Villarroel, la Sala Beckett, el Teatre Goya, el Teatre Condal o el Teatre Romea, que han oscil·lat entre el 40% i el 60% d'ocupació i, malgrat que els espectacles d'aquestes sales estiren el calendari fins a mitjan agost, l'ocupació no desvela tampoc bones xifres ni venda anticipada.Pel que fa encara al Grec, una sorpresa que ni el fetitxisme ha pogut evitar ha estat el concert de la mítica cantant i actriu Jane Birkin a l'amfiteatre Grec, que només va interessar un 57% de l'auditori de Montjuïc.Aquesta mateixa tendència pel que fa a la temporada que tanquem, tot i els grans musicals en cartellera, quan es va desencadenar la crisi econòmica en l'àmbit domèstic per l'augment de costos de l'energia i els aliments, les sales més grans es van omplir també a mig gas.La reposició del musical «A Chorus Line», al Teatre Tívoli, l'estrena del musical «Company», al Teatre Apolo —aquests dos dirigits per Antonio Banderas—, el musical «Billy Elliot», al Teatre Victòria, o també l'espectacle «Adeu Arturo», de La Cubana, al Teatre Coliseum, van completar el calendari previst, però mai amb el cartell d'entrades exhaurides.Un altre exemple del canvi d'hàbit el troben en el Cirque du Soleil amb l'espectacle «Luzia», una companyia que estava acostumada sempre a exhaurir localitats a l'avançada.Finalment, no podem deixar passar per alt aquesta temporada dues dades alarmants i de responsabilitat de política cultural perquè representen els dos grans espais públics de teatre catalans: el Teatre Nacional de Catalunya i el Teatre Lliure. El primer no va superar el 55% de mitjana durant tota la temporada, lluny de les mitjanes habituals del 80% i el 90%. I un cas similar és el del Teatre Lliure amb una mitjana també discreta, sobre el 67% d'ocupació, i per sota del que recull el seu llarg historial. ¿Només crisi d'hàbits culturals o crisi de continguts?Com a contrast a una temporada teatral a mig gas pel que fa a espectadors hi ha la collita d'espectacles de gran qualitat i de companyies que no es conformen amb un teatre convencional sinó que busquen trencar barreres i explorar nous camins tant amb propostes contemporanies com amb clàssiques.Un espectacle destacat de la temporada, a més dels que esmentàvem abans que han format part de la programació internacional del Festival Grec, ha estat, repetim, «Opening Night» (TNC) de la companyia catalana La Veronal, una barreja de dansa i teatre de gran nivell internacional. Una altra sorpresa són els musicals «La filla del mar» i «Les històries naturals» (Teatre Condal), que van plantar cara amb menys mitjans a grans produccions com «Billy Elliot» (Victòria) o «Company» (Apolo).En espectacles de petit format, «M'hauríeu de pagar» (Sala Àtrium), amb Àurea Márquez, i «Història d'un senglar» (Temporada Alta / Teatre Lliure), amb Joan Carreras. Una altra proposta és «Guillemotta», homenatge a Guillermina Motta, amb Jordi Vidal. I en teatre internacional, «Billy's Violence» (Teatre Lliure).Un espectacle sorpresa de la temporada, pel seu contingut, ha estat «Mare de sucre» (Temporada Alta / TNC), de Clàudia Cedó. La recuperació de l'obra «Desig», de Benet i Jornet, dirigit per Sílvia Munt, va ser una de les apostes del TNC. I la descoberta de l'autora alemanya Anja Hilling va portar «Animal Negre Tristesa» a ser un dels espectacles més destacats de la Sala Beckett. Una altra descoberta és la de l'autor rus Ivan Viripàiev que La Perla 29 va portar al La Biblioteca amb «Unes abraçades insuportablement llargues».Un clàssic com «Crim i càstig» (Teatre Lliure), de Dostoievski, va mantenir l'actor Pol López en el seu paper de primera fila. La revisió de «Final de partida» (Teatre Romea) de Samuel Beckett, va posar de nou Jordi Boixaderas i Jordi Bosch cara a cara. Destacable també la reposició de «Les tres germanes» (Teatre Lliure), de Txékhov, dirigida per Julio Manrique. I una versió del «Macbett» (TNC), de Ionesco, dirigida per Ramon Simó va aixecar l'autoestima escènica.L'aposta més arriscada del TNC va ser «Els homes i els dies», de David Vilaseca i direcció de Xavier Albertí, el mateix director que va dirigir Pere Arquillué amb un text excepcional de Josep Maria Miró, «El cos més bonic que s'haurà trobat mai en aquest lloc» (Teatre Romea/Temporada Alta).I així podríem continuar, amb l'altra cara de la crisi de taquilla o crisi d'espectadors que ha afectat espectacles que prometien com el rejovenit «Romeu i Julieta» de La Brutal i Dagoll Dagom que, per cert, tornarà al Poliorama en sesions especials de dilluns i dimarts a partir del mes d'octubre.Tot plegat, un llistó creatiu d'alt nivell, de nivell alt, per encarar la temporada 2022-2023 i recuperar els espectadors perduts.
Extracte del comentari en àudio al canal IVOOX [cliqueu aquí]
[31-07-2022]
«Mentre hi ha teatre hi ha esperança!» [Article sobre la Gala Catalunya Aixeca el Teló 2021 Fitxa artística: Gala Catalunya Aixeca el Teló 2021. Direcció: Alícia Serrat. Guió: Alícia Serrat i Ferran González. Música i lletres: Ferran González, Litus, Clàudia Nogués i Alícia Serrat. Presentadora: Gina Gonfaus. Home orquestra: Litus. Veu en off: Albert Peñarroya. Regidora / actriu: Albeni Aranda. Ballarins: Òscar Planells, Guillem Gamell, Anna Dacosta, Irina Edery, Clara Cuní i Jorge Caro. Col·laboracions: Laia Alsina, Lloll Bertran, Mercè Boher, Miguel Ángel Sánchez, Coco Comín, Peter Vives, Lucrecia, Meritxell Huertas, Gemma Martínez, Jordi Coll, Artur Busquets, Rai Borrell, Mai Boncompte, Muntsa Rius, Martina Garcia, Javier Jota Arroyo, Xavi Duch, Roc Olivé, Lara Díez, Sílvia Marsó, Elisenda Roca i Teresa Vallicrosa. Coreografia i ajudanta de direcció: Marta Tomasa. Escenografia: Xavier Erra. Vestuari: Rosa Solé i Gabi Maffei. Maquillatge: Raül Cabanell, Sara Martín i Lorena Garcia. Direcció tècnica: Joan Segura. Disseny de llums: Joan Teixidó. Disseny de so: Rai Segura. Regidoria de sala: Eugeni Urreta. Regidoria d'escenari: Teresa Navarro. Suport a la direcció i producció: Max Navarro. Fotografia: Daniel Escalé. Audiovisuals: Fábrica Mudita. Espònsor: Esther Mora. Producció artística: Ona Albadalejo. Producció executiva: ANEXA. Organització: ADETCA. Equip TV3: Emili Sala-Potau (realització), Albert Timoneda (ajudant de realització), Lluís Cuevas (coordinació de continguts). Agraïments: Sala Aquarel·la, Som-hi Dansa, Escola Nou Patufet, Comediants, TNC, Dagoll Dagom, Focus, Pilar Albadalejo, Boutique de Novias Barcelona. Gran Teatre del Liceu, Barcelona, 6 setembre 2021.
[cliqueu aquí]
Vídeo íntegre de la Gala Catalunya Aixeca el Teló 2021 (TV3) [07-09-2021]
«“Oh! Europa”» [Article sobre el balanç del Festival Grec 2021 (núm. 251)] [cliqueu aquí]
[31-07-2021]
«“Ens veiem a la tardor!”» [Article sobre el balanç del Festival Grec 2020 (núm. 250)] [01-08-2020]
«“Catalunya aixeca el teló” en mans del futur: un risc superat amb escreix» [Article sobre la gala «Catalunya aixeca el teló» celebrada al Gran Teatre del Liceu el 9 de setembre del 2019 Cliqueu aquí .
[10-09-2019]
«El Grec 2019 recupera l'esperit internacional i guanya espectadors» [Article sobre el balanç del Festival Grec 2019 (núm. 248)] Vegeu un recull de les crítiques dels espectacles de teatre i dansa del Grec 2019 a la pàgina especial de «Clip de Teatre»
[01-08-2019]
«L'amfiteatre de Montjuïc es posa el «maillot groc» del Grec 2018 amb una mitjana molt alta d'ocupació» [Article sobre el balanç del Festival Grec 2018 (núm. 247)] Vegeu un recull de les crítiques dels espectacles de teatre i dansa del Grec 2018 a la pàgina especial de «Clip de Teatre»
[01-08-2018]
«¿Revolta de bruixes?» [Article sobre la polèmica arran de la continuïtat com a director del Teatre Lliure de Lluís Pasqual (núm. 246)] descarregar en línia i en suport PDF, aquí . Es recomana llegir-lo a l'estiu, a la platja o a la muntanya, amb barret de palla, amb un granissat amb llimona i canyeta i, si pot ser, amb un paraigua ben a prop per si allò que canten les criatures es fes realitat i esclatés la revolta: «Plou i fa sol, les bruixes es pentinen; plou i fa sol, les bruixes porten dol».[13-07-2018]
«Un Grec 2017 concentrat, amb millors resultats, i que demana un Off Grec» [Article sobre el balanç del Festival Grec 2017 (núm. 245)] [01-08-2017]
«Catalunya ja ha aixecat el teló... però d'una altra manera» [Article sobre la gala «Catalunya aixeca el teló» 2016 (núm. 244)] [06-08-2016]
«Grec 2016: un Grec en quarantena» [Article sobre el balanç del Festival Grec 2016 (núm. 243)] VIDEO
Hemeroteca amb el recull de crítiques de teatre i dansa del Grec 2016 [cliqueu aquí] Totes les dades estadístiques del balanç del Grec 2016 (font: Institut de Cultura de Barcelona ICUB) [descarregueu el PDF]
[31-07-2016]
«Hoder!, que gilipolles el putu català!» [Article sobre la llengua a l'escenari i la pantalla (núm. 242)] [12-05-2016]
«Grec 2015: El miracle dels pans i els peixos» [Article sobre el balanç del Festival Grec 2015 (núm. 241)] [31-07-2015]
«Grec 2014: tocar el cel amb la punta dels dits» [Article sobre el balanç del Festival Grec 2014 (núm. 240)] [31-07-2014]
«Grec 2013: monòlegs, bimòlegs, trimòlegs, un robot i una nina» [Article sobre el balanç del Festival Grec 2013 (núm. 239)] [01-08-2013]
«Un viver de perles Broggi» [Article sobre la temporada de la companyia La Perla 29 (núm. 238)] [18-09-2012]
«Un Grec amb targeta SIM(ó)» [Article sobre el balanç del Festival Grec 2012 (núm. 237)] Subscriber Identity Module ) és una targeta intel·ligent desmuntable utilitzada en telefonia mòbil que emmagatzema de forma segura la identificació d'un client de telefonia mòbil, així com la clau, preferències i missatges de text, de tal manera que és possible canviar la línia d'un terminal a un altre simplement canviant la targeta.The Master and Margarita ; Le grand C ; 32 Rue Vandenbranden ; Metamorphosis ; El gran teatro del mundo ; Alexis, una tragedia greca ; El principi d'Arquimedes ; Senyoreta Júlia ; Dubte o À la ville de... Barcelona! [vegeu-ne crítiques a la pàgina especial de «Clip de Teatre»] .The Master and Margarita , no tinguessin l'aforament exhaurit només començar la promoció, dos mesos abans.[31-07-2012]
«La sardana de l'avellana, pica de peus i balla de gana» [Article sobre el balanç del Festival Grec 2011 (núm. 236)] divertimento tirant a boutade d'Àlex Rigola amb títol profètic: Tragèdia . La nit de l'estrena, un aiguat quasi universal d'unes hores abans va deixar l'escenografia nietzscheiana —el camp de blat, l'olivera i els milers de cants de cigales— de l'amfiteatre de Montjuïc feta pastetes. ¿Tota una profecia? El nou director del Festival d'Estiu de Barcelona, Ramon Simó, ja es pot cordar bé les espardenyes, arromangar-se les calces i aferrar-se amb força als rems i els llibants perquè el Grec del futur fondegi l'horitzó però no faci aigües.
[31-07-2011]
«Prometeu, Prometeu... que el Grec us guanyareu!» [Article sobre el balanç del Festival Grec 2010 (núm. 235)] Fitness per posar-se en forma i no patir de cruiximent que el deixi baldat per sempre.
[29-07-2010]
«Max espanyols, impossible!» [Article sobre els Premis Max de les Arts Escèniques 2010 (núm. 234)] Palmarès dels Premis Max 2010. [04-05-2010]
«¿Barcelona levanta el telón!» [Article sobre la temporada teatral 2009-2010 (núm. 233)] [07-09-2009]
«¿Un Grec teatralment pobre»? [Article sobre els resultats del Grec 2009 (núm. 232)] [31-07-2009]
«¿O caixa o faixa»? [Article sobre la temporada teatral 2008-2009 (núm. 231)] [06-10-2008]
«¿Griego... de Danone»? [Article sobre la línia del Festival Grec 08 (núm. 230)] [25-06-2008]
¿La crítica teatral de «paper mullat»? [Article sobre la recuperació dels Premis de la Crítica de Barcelona (núm. 229)] [vegeu el palmarès
dels Premis de la temporada 2008-2009] [vegeu el palmarès
dels Premis de la temporada 2007-2008] [vegeu el palmarès
dels Premis de la temporada 2006-2007]
El teatre parla cada vegada més malament [Article sobre la situació de les arts escèniques catalanes] (núm. 228)] [03-09-2007]
Índex En fila índia Índex Clip de Teatre Índex Teatre Índex Publicacions 
