ENTREVISTES
Domènec Reixach
Director del Teatre Nacional de Catalunya
Publicada en el suplement Diumenge del diari Avui, 30 d'agost 1998.
Reportatge gràfic de Karel Noppé.
[Entrevista feta al TNC, al barri de les Glòries de Barcelona]
"No he tingut cap ingerència política en la meva gestió"
Domènec Reixach en una imatge d'arxiu
- El Teatre Nacional de Catalunya obrirà la temporada 1998-1999 sota la nova direcció de Domènec Reixach. Reixach parla en aquesta entrevista de les seves línies bàsiques i es defineix amb claredat sobre les seves relacions amb l'anterior director i fundador del TNC, Josep M. Flotats. El nou director confia en el nombre d'espectadors que s'han volgut fer seu el TNC des del primer moment i aspira a dialogar amb tots els sectors teatrals per fer de les Glòries un punt de referència.
- Recórrer el ventre del Teatre Nacional de Catalunya es pot convertir en un laberint. Només alguns experts se saben les rutes més ràpides dels passadissos interiors. Quan entrem a la sala Gran, Domènec Reixach encara adopta un posat de respecte pel gegant. El fotògraf pregunta pels endolls del corrent i la recerca es fa infructuosa. Només les dones de la neteja saben secrets tan domèstics. Estan estratègicament amagats sota les fileres de butaques. La sala Petita i els Tallers són, per ara, les que Domènec Reixach es mira amb un cert aire de domini. "Sales com la Gran n'hi ha a França o Alemanya -diu-, però aquí necessitem encara prendre'ls el pols". Pugem l'ascensor de vidre del vestíbul exterior, estil grans magatzems o hotel de cinc estrelles. ¿Quina una en deu estar fent ara Ricard Bofill? Les columnes de l'edifici perden dimensió des de la càpsula de vidre. Els despatxos interiors són austers. La fusta vernissada de la sala Gran es torna blanca a l'interior. El to uniforme és com una escenografia que vol passar desapercebuda. Domènec Reixach, el dia que fem l'entrevista, encara s'hi està habituant. Les vacances d'estiu han marcat un parèntesi que es tancarà del tot quan s'aixequi el primer teló de la seva programació. Darrera hi ha 300.000 espectadors que han donat resposta al TNC en la seva arrencada.
Aquest 98 ha estat un any de canvis en direccions de grans infrastructures. Canvia la direcció del Macba; es renova la direcció musical del Liceu, canvia la direcció del Lliure, Josep M. Flotats es veu abocat a una destitució fulminant. ¿Això vol dir que al 2000 res no serà com ens pensàvem fa tot just cinc anys?
Es fa difícil respondre perquè no sabem com se l'esperava cadascú. Crec que són coincidències que tampoc no responen a cap pla preestablert ni maquiavèlic. Cada cas respon a unes expectatives, un calendari o una problemàtica concreta. Tampoc no són uns canvis de 360 graus. És qüestió de matisos.
¿Hauries preferit entrar a la direcció del TNC en unes altres circumstàncies?
Les famílies et vénen donades. Sincerament, penso que jo era una de les possibles alternatives de direcció d'un teatre nacional per la feina que havia fet, per la gent de la qual m'havia envoltat en deu anys de Centre Dramàtic, per la meva trajectòria... Fins que van passar els fets del Nacional, jo tenia una titularitat, no em plantejava res més sinó la convivència del Romea amb el TNC. Les coses han anat així, i s'accepten o no. Jo les he acceptades amb punts a favor i en contra.
¿En el moment que Flotats acusa el conseller Pujals de "terratinent tarragoní", et sents indirectament representant d'una definició tan pintoresca?
No, és clar. Crec que el senyor Flotats no ha deixat per voluntat pròpia el TNC. Ell ha fet molts esforços perquè s'aixequés. I en el moment que tot es posa en marxa el que li passa m'imagino que és el que li passaria a qualsevol, que produeix un dolor, un dolor que després es converteix en una llengua més viperina. I és lògic. Què n'esperàvem? El senyor Flotats encaixa els fets amb dolor i reacciona. Però quan es diuen coses com aquestes és només per molestar.
¿No és estrany que el dia de la presentació de la nova etapa del TNC no hi hagués cap càrrec del departament de Cultura, quan sempre hi havien estat en les presentacions del Centre Dramàtic?
En el cas del Centre Dramàtic sempre hi havia assistit el director general perquè jo mateix ho demanava. De tota manera, el TNC és una estructura diferent. El Centre Dramàtic estava directament lligat al departament de Cultura. En el cas del TNC, la via umbilical és a través del Consell d'Administració, i el seu president, Romà Cuyàs, el representa. Crec que el que havíem de presentar, que era la temporada, ja s'havia aprovat pel Consell, i per tant, la presència del seu president cobria aquest paper. La carretera normal de conducció d'un teatre és el seu director, el seu administrador i el president del consell d'administració.
¿Això vol dir que el TNC té voluntat de ser un ens autònom, a la llarga?
De fet, ja és així. Hi ha un encàrrec fet i mentre ens hi mantinguem, les discussions estan més en l'ordre d'infrastructura i pressupostari que no pas en el concepte artístic. En deu anys al capdavant del Centre Dramàtic, ni ara amb el TNC, no he rebut ni una sola objecció. Més aviat s'ha parlat d'analitzar els recursos, quina era la previsió d'ingressos, quina era l'estructura humana que jo necessitava i, vista la meva proposta, se'm dóna la confiança. No s'ha discutit res més. M'agrada situar les coses en la seva real mesura: jo no he tingut ingerència política en la meva gestió. El polític s'ha de mantenir a distància si tens una pressió, però amb els tres consellers que he conegut no he tingut mai cap pressió.
¿Quan t'acusen de buròcrata, què penses durant els set mesos previs a la presa de posició dins el TNC com a director?
Que tenen ganes de tocar-me els nassos. Res més. No em sembla justa l'etiqueta de 'grandeur' per al senyor Flotats, ni tampoc és just que els que em coneixen i han seguit la meva trajectòria, em puguin tractar de funcionari. Si se'm vol fer emprenyar, que em toquin els nassos a mi sol, que deixin en pau els funcionaris que no tenen res a veure ni amb el teatre ni amb la feina que estic fent.
¿On comença i on acaba el buròcrata en un paper directiu com el teu al TNC?
A veure, ¿un editor és un buròcrata?, ¿el que crea una galeria d'art i dóna impuls als artistes dins la galeria és un boròcrata?, ¿el director d'un diari quan deixa de ser periodista i quan comença a ser-ho després de la gestió directiva? Pel mateix motiu crec que el director d'un teatre, i d'un teatre públic, té un ofici i una enorme responsabilitat. Si pensés que se m'havia escollit perquè sóc un director d'escena excel.lent, m'estaria equivocant i la gent de l'ofici es farien un tip de riure perquè, ¿on ho he demostrat?, ¿que he estat capaç de fer? Generar projectes, portar endavant un teatre, sotmetre'm a unes ambicions artístiques i això té de creador i té de gestor perquè les dues facetes difícilment es poden separar. En el moment que vivim, pensar que qualsevol creador es pot deslligar de la gestió econòmica és una utopia. Més val assumir-ho i fer-ho bé.
¿No crea un precedent perillós per a la cultura que des de l'Administració no s'hagi escoltat la professió, ni els noms internacionals, ni les més de 20.000 signatures populars que reclamaven la revocació de la destitució de Flotats?
A mi em semblaria perillós si el polític actués arran d'aquestes demandes. Voldria recordar que, durant un temps, hi havia hagut moltes veus en contra de la gestió de Josep M. Flotats i de la seva gestió al Poliorama. I em sembla que el govern va fer molt bé mantenint-lo. En un moment donat, doncs, amb veus contràries, se'l manté. I en un altre moment donat, amb veus a favor, se'l destitueix. Tot respon a una cosa molt senzilla: s'estableixen uns programes, i aquests programes o es tenen en compte o creen un conflicte. A mi m'agradaria que s'actués també així amb mi. Tindré una temporada més o menys millor, però Déu me'n guard d'estar sotmès a opinions externes! Hi ha d'haver un comportament seriós. Els trencaments s'han de produir per raons més serioses.
¿És prudent que l'Administració hagi volgut prescindir de cop de tot l'equip directiu de Flotats, quan el conflicte sembla que era estrictament personal?
M'agradaria precisar que, de l'equip directiu anterior, no se n'ha anat ningú. Cada director s'ha d'envoltar de la seva gent de confiança. En el cas del TNC, la fusió del Centre Dramàtic i el TNC ha fet trobar junts dos equips. Tens dues solucions: o doblem càrrecs i doblem sous, o jo he d'actuar molt malament amb algú. O deixar la gent del Centre Dramàtic o la del TNC. De tota manera, he demanat un període de transició de sis mesos, que estem fent plegats. No vull precipitar res. Per tant, vull dir que, de l'equip del TNC adjunt a la direcció de Josep M. Flotats, contràriament al que ell havia dit, no ha saltat ningú i mantenen els seus càrrecs per damunt de l'equip del Centre Dramàtic.
¿Si haguessis estat en un altra posició, hauries signat a favor de Josep M. Flotats com la majoria de professionals catalans del teatre?
A veure... Puc dir que, al senyor Josep M. Flotats, li tinc un respecte com a creador, però no me'l sento com un col.lega. Mentre ell va ser al Teatre Poliorama i jo al Teatre Romea, no hi va haver diàleg. Quan ell es fa càrrec del TNC, no em convida, com crec que em mereixia, no ja com a persona, però sí com a director del CDGC. Ni per conèixer el teatre, ni per parlar de la programació, ni per veure quin era l'espai que podia ocupar el Romea i quin el TNC, ni es crea un diàleg a favor del teatre. Quan això va així, pots tenir respecte al creador, a l'actor, però de col.lega, res. Notes un cert to de menyspreu. Per tant, com a col.lega no hauria firmat. Partim de conceptes de teatre diferenciats, i es pot veure en les diferències de matís entre Poliorama i Romea. Dic de matís, al cap i a la fi tots fem teatre clàssic i contemporani. Però la manera de relacionar-te amb la professió, de creure amb la gent, o amb un país, són diferents. Vejam, ¿quants escenògrafs s'han format al voltant del Poliorama?, ¿quants directors, actors, il.luminadors, figurinistes s'han format amb Flotats? Que jo sàpiga, dos o tres, sense continuïtat. Aquesta no era la línia del Centre Dramàtic. Em diràs: és que en Flotats feia molts bons espectacles. És clar que sí, també els feia el Romea. Però els punts de partida són molt diferents. Per tant per això no me'n sento col.lega, perquè no veig que Flotats hagi estat capdavanter de la col.lectivitat a la qual pertany.
¿La primera Mesa de Coordinació Teatral, bastant oblidada ara, es transformarà en una nova Taula de Diàleg amb la professió?
No vull renunciar a una Mesa de Coordinació, almenys, del TNC. Les ganes és que sigui àmplia. Perquè davant la realitat del TNC i de la realitat immediata que serà la Ciutat del Teatre, el que és el Lliure, el Mercat de les Flors, el Grec, l'Institut del Teatre i les associacions professionals crec que han de dialogar com es condueix l'ofici en benefici dels espectadors. Per tant, veuria bé que aquesta Mesa pogués ser àmplia per establir aquest marc de diàleg. Per no trepitjar-nos terrenys i per poder convertir els projectes en una oferta més variada i més rica.
¿Les teves primeres declaracions, quan et van nomenar fa més de set mesos, van ser per defensar el Centre Dramàtic i el Romea perquè la passió domina la raó?
Sempre m'he sentit molt responsable de la gent que ha treballat amb mi. A vegades les teves decisions arrosseguen famílies. Has de meditar molt què dius, perquè a vegades el que dius et rebota. I et tornes prudent. Em sembla que en un moment donat el sentit comú portava a pensar que el Romea s'havia d'integrar amb el TNC. Em semblava que les dues sales del TNC més el Romea podien donar el que havia de ser el complex general del Teatre Nacional de Catalunya. Jo sé que renunciava a una direcció autònoma, però per les raons que sigui, que desconec, no sé si aquesta proposta va arribar a oïdes del senyor Flotats o no, però, per mi, mantenir dues estructures paral.leles amb un mateix objectiu no em semblava clar. Quan em proposen per a la direcció del TNC, torno a aquella idea. Després, amb els recursos analitzats, amb la possibilitat de fer servir els Tallers del TNC, el Romea queda de banda, intentant, és clar, que mantingui la línia del teatre català.
¿Al centre urbà, teatre comercial, i a la perifèria, teatre de risc, doncs?
M'agradaria que a poc a poc tot fos d'un cert risc. Crec que el teatre és un sector molt exigent. Crec que han de conviure els espectacles de divertiment i, sobretot, els espectacles que tinguin un equilibri entre el divertiment i la reflexió. A mesura que això tingui èxit, estarem convidant l'empresa privada a assumir riscos més grans. Fa uns anys, representar autors catalans era un risc amb el qual ningú no s'atrevia. Avui en dia hi ha autors que escriuen amb l'objectiu de representar i comercialment. I a això, hi ha contribuït el Centre Dramàtic.
¿Per què encara hi ha qui es fa la pregunta del milió: "¿Fan falta dos pols públics com la Ciutat del Teatre i el TNC?"
La resposta la té el públic. Aquesta ciutat dóna sorpreses. Una sorpresa ha estat la del TNC. Un teatre triga molt a situar-se. I l'èxit del TNC ha estat total. Per damunt de les polèmiques i per damunt d'espectacles pitjors o millors. La gent ha volgut conèixer el teatre. Se l'ha volgut fer seu. Hi ha hagut una resposta activa, viva. Per descomptat, el pedigree que té el Teatre Lliure, l'emblemàtica que pot ser la Ciutat del Teatre, crec que ha de servir per sumar, no per restar. Veurem després si surt o no surt com ens ho plantegem. D'entrada, no em sento pessimista perquè la capacitat de resposta amb les coses ben fetes és gran.
El pressupost de la programació de la temporada del TNC és de 850 milions, gairebé similar a l'anterior, però hi ha 20 espectacles i 3 sales en ple funcionament. ¿On és la política d'estalvi per fer més amb el mateix pressupost?
Estar molt al damunt de les coses. El ric no és el que fa negocis ràpid. Sovint es comet un error en teatre: el primer que es discuteix és el sou de la gent. Sembla que si rebaixem el sou, fem un estalvi. Amb les persones no hem d'estalviar. En altres camps, sí. En aliances, acords, aprofitar i reciclar escenografies, trobar fórmules per ser més creatius i tenir més imaginació. El teatre ha de suggerir més que mostrar. Quan el teatre deixa de ser un espai del somni deixa de tenir sentit.
¿Què fa més por del TNC: la sala Gran, amb la immensa boca d'escenari, la sala Petita, els Tallers, l'edifici de les columnes, el compromís d'un projecte?
Un equipament com el TNC que té restaurant, que té cantina, que rep visites, que lloga les sales per fer-hi actes, que té aquest moviment constant, demana una organització. Empreses organitzades n'existeixen. El que necessites és les persones clau en els lloc adequats. Si es fan les reunions de direcció i es comparteixen bé les opinions, rutlla sol. El TNC té dues sales meravelloses (Petita i Tallers) que poden donar un joc a la investigació, a la recerca, a la innovació. I una sala (Gran), molt espectacular, que por donar molt bons espectacles, però que hem de saber dominar bé i s'hi ha de reflexionar molt. D'entrada he de demanar perdó perquè alguna errada farem, però de les errades se n'aprèn. Per tant, els encerts ens ompliran de satisfacció i les errades ens faran progressar. Espero mantenir un equilibri entre les errades i els encerts. Però penso que, si ho sabem combinar bé, també la sala Gran ens donarà satisfaccions. A veure, a França i a Alemanya hi ha molts escenaris com la sala Gran. Podem discutir detalls de la sala, però el joc de l'escenari ja té molts directors que el coneixen. Aquí és el primer teatre que tenim gran, i l'hem de nodrir de futur, formar directors, que la gent s'hi acostumi a treballar. Ara ens ve una mica de nou a tots.
¿Has parlat de fer del TNC un pont cap a l'estranger perquè encara no s'ha consolidat el teatre de text català a fora?
El teatre a Europa té una llengua, l'alemany. Si vols situar el teatre a Europa, aprèn alemany. Els alemanys ens porten molt d'avantatge a tots els altres europeus. Els segueixen els francesos, amb la diferència que són molt més generosos. Un dels punts importants és accedir a Alemanya. I costa. La traducció ha de passar per comitès de lectura. Però crec que si fem bons espectacles, i un teatre com el TNC està connectat a una sèrie de teatres, les nostres programacions seran tingudes en compte. De la mateixa manera que jo miro les del National, les de l'Odéon, les del Berliner, per exemple, vull que ells ens mirin les nostres perquè el TNC ha de ser un punt de referència. Hem de començar amb modèstia i ambició a la vegada.
L'obra 'Galatea', de Josep M. de Sagarra, coincideix amb el 50è aniversari de la seva estrena al Romea. Diuen que el públic burgès d'aquella època no va apreciar aquest Sagarra. ¿Què ha canviat perquè ara connecti?
Ja l'havíem d'haver fet al Romea abans, quan fèiem 'La corona d'espines', i vam decidir que havíem d'esperar un any o dos. Però Ariel García Valdés va voler reposar un temps de director. I així hem arribat a situar-la en la programació del TNC. El cinquantenari és casualitat. Estem parlant d'un Sagarra molt arrelat, molt estimat, i la gent del seu moment n'esperava un producte molt determinat. Sagarra va a fora, coneix teatre occidental nou i una persona intel.ligent com ell vol aportar aquí una nova manera de fer teatre. Però la gent l'esperava per escoltar el seu vers, i tenir a l'abast el teatre de les seves obres rurals. I se senten decebuts amb 'Galatea'. Recordo, quan al Romea fèiem 'L'Hostal de la Glòria' o 'La corona d'espines', veure gent del públic, una mica gran, que anaven repetint el text als llavis mentre escoltaven els actors. Això passa amb molts pocs autors. Un d'ells és Sagarra. Crec que ara 'Galatea' es veurà com una de les seves grans obres que és.
¿Per què 'Galatea' no té previst de fer gira quan tradicionalment els Sagarra tenen un públic en altres auditoris?
Per l'estructura del muntatge. Pels diversos actes que té en espais molt determinats. I això ens porta a una implicació amb l'escenari del TNC difícilment aplicable a altres escenaris. A fora no es podria representar com aquí. En canvi, sí que ho podrem fer amb 'Mesura per mesura', de Shakepeare.
¿Portar el canadenc Robert Lepage és tocar la tradició del Mercat de les Flors?
Crec que tant Robert Lepage, com DV8 Phisical Theatre, Heiner Goebbels i Pina Bausch, que són quatre dels muntatges d'aquesta temporada, formen part del mateix projecte. És gent que obre els horitzons de la manera d'entendre el teatre. És gent que aporta una visió molt integrada amb les noves maneres de fer el teatre. Aquí hem estat prou avantguardistes i hem tingut prou curiositat per tot allò nou, per oferir la presència d'aquests creadors punta del teatre internacional.
Les actuacions de Pina Bausch al TNC [25/28 de juny 1999] coincideixen amb les dates d'estrena del Grec 99. ¿Hi haurà una connexió amb el Festival?
Hi haurà diàleg. Si el Grec i el seu director ho veuen bé, estic disposat a buscar els camins per integrar-ho. És un tema que hem de tractar de seguida.
¿Què representa la col.laboració amb Georges Lavaudant i l'Odéon de París?
Amb l'Odéon ens hem plantejat una relació continuada. Però vull matisar que no hi ha res signat. Hi ha una voluntat dels dos directors de plantejar-nos cada any un projecte comú. Mirem els espectacles els uns dels altres, catalans i francesos, i mirem de fer coses plegats. Els plantejaments són similars. Arran d'això, farem primer aquí 'Els gegants de la muntanya', de Pirandello, que anirà a l'Odéon en català, i ell té l'encàrrec d'inaugurar el Festival d'Avinyó del 1999, al Palau dels Papes, amb un espectacle que encara està per concretar. Ens convida a participar-hi. No sé com ho farem. El compromís seria que després d'estrenar-lo a Avinyó, abans de presentar-lo a París, veiéssim aquest nou muntatge seu al TNC.
¿Quan apareixerà un Josep M. Benet i Jornet al TNC?
Benet i Jornet escriu tan bé que jo diria que quan ell vulgui. Jo volia fer 'El gos del tinent', però ell no l'ha volgut estrenar al TNC pel fet que havia pres posició sobre els últims esdeveniments i no volia confondre les coses. Tant ell com Sergi Belbel, que forma part del consell assessor del TNC, estrenaran les seves dues últimes obres, 'El gos del tinent' i 'La sang', a la sala Beckett. Són dos textos que perd el TNC, però em trec el barret per la generositat de cedir-los a una sala petita.
¿Un contracte de 4 anys, fins al 2002, per simple formalitat administrativa o per algun desig personal?
Els contractes dels directors dels teatres públics són de tres a cinc anys. En el cas del TNC, com que he preparat una temporada des de fora, crec que quatre anys compensa aquest fet.
¿Un canvi polític pot canviar una línia artística com la del TNC?
No l'hauria de canviar. Però és evident que en aquest ball s'han repartit molts números i és el joc. Canvien els governs d'altres llocs d'Europa i els directors dels teatres no es belluguen immediatament. Però aquí som una democràcia més jove i hem de ser conscients que tot és possible.
¿En què consistirà la festa de portes obertes de l'inici de temporada del TNC, el 2 d'octubre, coincidint amb el 25è aniversari del Festival Internacional de Teatre Visual i de Titelles de Barcelona?
Joan Baixas, director del Festival, em va explicar els seus objectius al Romea i em va demanar la participació. Quan s'anuncia la meva direcció del TNC, ell mateix m'ofereix fer la inauguració del Festival de Titelles al TNC. Vaig pensar que era el primer aliat. I així hem arribat a aquesta idea de fer un espectacle tancat i un de portes obertes a l'exterior. Serà el primer acte públic sota la meva direcció. Que es faci amb una mostra internacional de titelles vinguts de tot el món i que es faci una festa popular oberta a tothom permet un doble joc que, com a primer pas en la direcció del TNC, em va entusiasmar de seguida.
Tornar a Teatre