ENTREVISTES
El llaç escorredor
Adrià Puntí, cantant de rock
[Publicada a l'Avui DDD, 21 maig 1999]
[Feta al diari Avui]
"El rock és un paleta en una bastida"
Més val sol que mal acompanyat. Amb un disc personal sota el braç, el rock es veu d'una altra manera. Per mirar més bé el futur, ara, de tant en tant, puja muntanyes potser per trobar-hi 'la catximba' perduda en algun racó a tocar del sostre del cel.
¿El títol del disc 'Pepalallarga i...' està inspirat en aquell 'Visca la Pepa!' de tota la vida o més aviat en allò altre que diu que 'va de pela llarga'?
Home, el 'Visca la Pepa' potser hi té alguna cosa a veure. Però bàsicament m'he inspirat en la Pipi Calzaslargas.
¿Qui era per a tu Quimi Portet fa només mig any?
Doncs era un artistàs i una persona que respectava per tot el que havia fet.
¿I ara qui és ara per a tu Quimi Portet?
Ara és una persona molt a tenir en compte. En mi hi ha un abans i un després d'haver-lo conegut. Crec que és una persona molt respectable. Una persona amb un nivell intel.lectual. Una persona clau, sobretot després del pas en solitari que ha fet.
¿Anant en bicicleta per Figueres es pot arribar a El Último de la Fila?
Bé, a una branca última de la fila sí que hi vaig arribar. Vaig conèixer d'aquesta manera en Quimi Portet, anant en bicicleta per l'Empordà.
¿La vida del rock és 'Un joc d'ous', com diu una de les teves lletres?
Déu n'hi do!, però no només la del rock. Jo bàsicament penso que el rock no té només a veure amb la música, amb xapes i ulleres de sol i cabell de punta. El rock per mi és un paleta en una bastida, pixant-se per escalfar-se les mans a les sis del matí. Pot ser un joc d'ous bastant important.
¿Si et demanessin a partir d'ara 'La catximba', els faries pam i 'pipa'?
Tant si la cantés com si no, seria pam i pipa igualment.
¿A Vic i enmig d'un mercat es pot ser un noi revelació?
S'ha d'estar una mica al marge de les catalogacions que et fan. Jo entenc que la premsa analitzi la situació i en tregui un enunciat, però no hi estic gaire d'acord.
¿Cantaries mai 'Baixant de la font del gat, una noia, una noia', i tot allò...?
De fet ho canto, però d'una altra manera. Quan vaig fer aquesta cançó vaig tenir un respecte a la versió popular. En cap moment és una paròdia en sentit pejoratiu. Em va inspirar per treure'n una altra bogeria meva.
¿Què tenen els gats que no tinguin els gossos?
El cas és que jo no tinc ni gats ni gossos, tot i que m'agraden. El que passa és que la comoditat ha fet que no en tingui. Però m'encanta el moviment dels gats. Ha estat una casualitat que hagin sortit dos gats en aquest disc.
¿Només guitarra, baix i bateria, per no gastar tanta electricitat?
No, no, hem gastat molt. En una cançó potser vam gravar vint-i-cinc instruments, però tant Quimi Portet com jo buscàvem la màgia de la cançó. Si tres instruments donen prou màgia per tirar endavant, per què posar-n'hi tres més...
¿A 'Culpido', ni que sigui teatre, no li sobra una ela, per sonar més 'rockmàntic'?
Posar un títol a un espectacle és difícil. 'Culpido' és un triangle: el cul, la pi i el do.
¿Al parvulari cridaves molt o t'has fet voluntàriament histriònic de gran?
Tinc bastant esquizofrènia des de petit. Tant podia ser dels que no deia mai res com dels que feien caure els quadres de les parets.
¿Amb tants Pets, Gossos, Sangs, Whiskies, Sopes, Saus, Ja T'Ho Dirés, i després Umpah-pahs, si mai muntessis un altre grup com es diria?
Estic molt posat en el disc i no em plantejo aquest futur. El veig bastant llunyà.
¿Punt i seguit, punt i coma, punt i a part, punt i final o punt i puntí?
Punt i puntí... i amb accent a la i, és clar.
¿Umpah-pah ja forma part de l'antropologia i la història de l'art?
No ho crec. Crec que va ser un grup important. però no crec que tant per arribar a aquestes altures.
¿Si t'haguessis acabat fent antropòleg o historiador de l'art, quin passat t'hauria agradat recuperar?
M'agrada molt mirar endavant, tot i que penso que tinc força memòria per retenir el que m'ha passat. Si hagués arribat a ser antropòleg o historiador de l'art... no ho sé... Si no vaig acabar aquestes carreres, va ser per unes raons molt específiques. Si vaig anar per una banda vol dir que no havia d'anar per aquesta. Això no vol dir que un altre dia no ho recuperi.
¿Què en penses del cantant de rock i actor Adrià Puntí?
No ho sé... És difícil... Jo l'únic que sé és que a vegades m'odio i a vegades m'estimo massa. A vegades m'aturo a pensar i no entenc com he pogut fer tot el que he fet i en les circumstàncies que ho he fet des que vaig començar.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
No m'ha agradat mai Ser absolutament res. El que m'agrada és Fer. Ser... m'és ben igual.
Tornar a Teatre