ENTREVISTES
El llaç escorredor
Mònica Quintana, escenògrafa i figurinista
[Publicada a l'Avui DDD]
[Feta al Teatre Lliure de Gràcia, amb reportatge gràfic de Cristina Calderer]
"El Liceu, per mi, va ser una droga"
Ballava. Però l'escenografia li va fer penjar les sabatilles. Molta òpera i força teatre. Ara, la crítica li ha premiat dues escenografies d'un tret. L'embruixen els esperits que diu que hi ha darrera els escenaris de vellut amb telons de fa cent anys.
¿Quan deies que volies ser escenògrafa, no hi havia de tant en tant aquell graciós que exclamava: "Quèèè?... Mecanògrafa?"
Sí... i oceanògrafa també!
¿No serien més baratets el teatre i l'òpera amb una cambra negra i vas que xutes?
I més avorrits, també.
¿Em pots dir quina diferència hi ha entre una escenografia i un decorat?
Decorat sona a 'barretero'. El decorat és ambientació. L'escenografia és espai.
¿Dos premis de cop de la crítica de Barcelona et permeten ja explicar què els dones als crítics amb cadires, taules, roques, sofàs, parets...?
Els crítics també són espectadors. Em plantejo penetrar, explicar, arribar-hi.
¿Un element de l'escenografia premiada de 'La Tempesta' que fos difícil de trobar?
Les pedres. No podien ser pesants per anar de gira, i quan les trepitgessin havien de semblar orgàniques. Finalment les vam fer de ciment amb serradures. Així no pesaven. També calia trobar el soroll de pedra quan les trepitgessin.
¿I un element de la també premiada escenografia del musical 'Company' que t'agradés tant i tant que li acabessis entaforant com un capritx?
Procuro no posar res per capritx. Em vaig basar en el que demanava l'espectacle.
¿L'escenògraf/a és un artista plàstic, un pintor de parets o un dissenyador amb fantasia que entén els dramaturgs i llibretistes?
Sobretot és un artista plàstic que ha d'entendre el director, més que els autors.
¿Primer, ballarina per vocació, i després, escenògrafa per professió?
Vaig deixar la dansa fa sis anys. Vaig estudiar escenografia per ampliar. No volia deixar de ballar. Però com que sempre havia pintat, per mi, m'hi vaig enganxar i a més vaig pensar que, de l'escenografia, en podria viure, i de la dansa, segurament que no. La dansa i l'escenografia treballen les dues l'espai.
¿Per trobar els llums penjants del sostre del Molière, a 'Amfitrió', vas recórrer molts Encants, o és que tens un parent drapaire?
Vam recórrer molts Encants i vam tenir molta sort. Havíem de reciclar perquè no hi havia, ni hi ha, un duro. Havia estat pensant en el cel i coses així ['Amfitrió' relaciona déus i humans]. Als tallers hi havia un llum, però en necessitava desenes.
¿La ferradura 'copy' del nou Liceu és una bona escenografia arquitectònica?
Sí, però en realitat crea un problema acústic. L'òpera s'ha de sentir bé. I des de l'escenari, quan tu muntes, veus els llums, però els cantants veuen un forat negre.
¿Els teatres d'òpera s'han de refer tal com eren fa cent anys llargs?
No. Ha canviat tot molt. L'escenografia abans era de paper. L'escenari del Liceu ja serà renovat, per dins. Per fora, la sala, mai serà com era. Serà una imitació. Però es podria fer una mica més barat, no? Gastar tant en fa mal aquí dins.
¿Dues temporades d'assistenta d'escenografia del Liceu què et porten a la memòria?
El Liceu es va cremar una setmana després que jo hi desnonés una feina. El Liceu, per mi, va ser una droga. Darrera de l'escenari hi havia una colla d'esperits que el foc va cremar. Jo treballava sempre que hi havia funció perquè m'agradava sentir com cantaven i tot l'ambient viu de la sala.
¿Escoltes jazz i balles claqué quan fas una escenografia o això ja és aigua passada?
No tinc temps de fer de professora de ball. Últimament no escolto jazz. I pel que fa al claqué, tinc les sabates plenes de pols. Però, un dia les he de tornar a agafar.
¿Pots triar una qualitat del senyor Ezio Frigerio quan es posa a fer escenografia?
És un mestre. En sap molt, molt. Et transmet una gran saviesa.
¿I un defecte?
Que té molt mala llet. Però és l'única manera. Molt mala llet, però molta tendresa.
¿Ezio Frigerio, Núria Espert, Irene Papas i 'Medea' fa cinc anys al Teatre Grec és un somni o una realitat encara?
És una realitat. Els somnis no els pots tocar.
¿Quan et van demanar una escenografia per fer 'Homes', de les senyorasses de T de Teatre, que se't va acudir immediatament?
Un joc de dames com a espai.
¿Em podries dir quina escenografia hauria fet falta per fer aquesta entrevista?
Un escenari buit.
¿Com veus l'escenògrafa i figurinista Mònica Quintana?
Amb moltes ganes de seguir, de viatjar, d'experimentar, d'explicar moltes coses i de lluitar. Fins ara tot ha estat una mica estressant, un viatge molt ràpid. La societat et fa entrar en aquesta roda perillosa.
¿Què voldries ser al segle XXI?
Pintora. ¿Com queda això de pintora...? Pintora... o feliç... ¿Feliç, potser?
Tornar a Teatre