ENTREVISTES
El llaç escorredor
Yolanda Sikara, actriu i cantant
[Publicada a l'Avui DDD, 14 maig 1999, amb reportatge gràfic de Josep Losada]
[Feta a la Plaça dels Àngels, Macba]
"Una Julieta mulata no estaria malament"
Guineana de cor, surt a escena i s'engrandeix. ¿Per als del Musical Més Petit, el temps vola? ¿Qui diu que una veu no obre la gana? Ara l'espera el Paral.lel, prop del port, on els amants de creuer soparan Scènics i bressolats per ritmes de musical.
¿Sikara? ¿Si ets tan Kara, com és que et contracten els d'El Musical Més Petit?
Oh, perquè som amics i fa molt de temps que ens coneixem. Som amics, però també pagarien el que fos perquè jo estigués amb ells.
¿Cantes o interpretes?
Les dues coses. No es pot cantar sense interpretar perquè queda fred, no serveix per a res i no arriba al públic.
¿Cantar en el conjunt 'Joan Carles&Carlettes' deu sonar molt monàrquic, oi?
No sabíem quin nom li havíem de posar. El boss es diu Joan Carles i vam fer aquesta combinació a l'anglesa.
¿Et mengen el Coco, si estudies dansa amb Coco Comín?
No, i ara!, cadascú fa el que vol, després.
¿D'on ve la bogeria per Broadway?
Des de petita veia pel.lícules musicals a la televisió, el pare em posava cintes, i jo volia ser allà, cantant i ballant amb aquella gent.
¿Quin és el conflicte d'un musical?
El conflicte d'un musical és no arribar a entendre't amb els companys. Però quan t'entens, pots fer 'Un musical conflictiu' i tot.
¿Després d'uns mesos a les presons de 'Chicago' i de 'Guys & Dolls' que se sent?
No hauria dit mai que fos tan gratificant estar en una presó. Va estar molt bé treballar al TNC, amb Mario Gas de director, conèixer en Josep M. Flotats, la Montserrat Carulla, la Vicky Peña... Per mi va ser fantàstic, ni que fos del pilot.
¿De fet, no és lògic que havent cantat amb 'Contrabando' haguessis acabat anat a parar entre reixes?
És lògic. Crec que em van anar seguint els passos i tenien clar que acabaria entre les reixes d'aquest parell de presons musicals.
¿Què és més difícil en un càsting que exigeixen saber cantar, saber interpretar i ser la reina del mambo?
És molt difícil. Ara la gent es comença a preparar, gràcies a les escoles que ensenyen cant, ball i interpretació. Els de l'última remsa, ho hem tingut més difícil per ballar bé, per exemple. Com que sóc mulata, em moc més o menys bé i me'n surto. En un càsting, quan et demanen les tres coses has d'estar preparada perquè ara estem en l'embranzida dels musicals.
¿Un consell dels cursos de teatre que sempre tinguis present?
Sentir, com dic jo. Sentir-te tu mateixa i sentir els que tens al costat. Estar receptiva i donar-te als altres.
¿I un consell que segueixes, quan t'enfrontes al maquillatge?
No posar-te nerviosa. Abans m'hi posava molt perquè no sabia com fer-ho i ara ja m'he fet el meus truquets. Un consell és mirar-te al mirall i eliminar els defectes i saber conèixer la teva cara.
¿Claqué, jazz, sevillanes, balls de saló... és com la gelea reial per mantenir-se jove?
Necessito estar activa i fer totes aquestes coses perquè si no em panseixo.
¿Costa molt triar un repertori d'entre més de 75 cançons per fer 'Un cop més... una mica de música'?
Déu n'hi do! Hi ha molts musicals. Hi ha moltes cançons i ens agradaria fer-les totes i és impossible perquè l'espectacle duraria una setmana.
¿Ja que esteu al Romea, quina obra de teatre t'agradaria estar fent ara mateix?
Doncs, potser... 'Romeu i Julieta'. Una Julieta mulata no estaria gens malament, oi?
¿Què en penses de l'actriu i cantant Yolanda Sikara?
Li queda molt de temps i molts anys per aprendre moltes coses. No està gens descontenta del que ha fet fins ara. S'ha de prendre les coses amb calma perquè és molt impacient. I espero que tiri endavant i com més feina tingui, millor. I com més musicals es facin i la truquin per treballar-hi, perfecte.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
El que sóc, una mica millor.
Tornar a Teatre