ENTREVISTES
El llaç escorredor
Jacob Torres, actor
[Publicada a l'Avui DDD, 13 novembre 1998, amb reportatge gràfic de Cristina Calderer]
[Feta al Teatre Villarroel de Barcelona]
"Un jove no té cap futur a Leenane"
¿Què fa un Amadeus a Leenane, com un 'hooligan' rural, delint-se per veure món mentre veu passar vaques? ¿Es pot fer de missatger en una vall d'Irlanda on no es mengen pizzes? ¿Un bon atiador serveix per atiar el foc o per atiar les passions?
¿'Villa Roel' no s'hauria de dir aquests dies 'Villa Folan', per la mare i la filla irlandesa que viuen a Galway Teatre?
Estaria molt bé que se'n digués perquè voldria dir que ens hi passaríem molt de temps. I que la gent recordés el teatre com el lloc on fem 'La reina de bellesa...'.
¿La reina de Leenane és reina de bellesa perquè s'ha fet en concursos d'estiu?
En un poble com Leenane és bastant complicat perquè poques reines de bellesa hi ha. Ho és perquè, per a Pato (Àlex Casanovas), ella és l'única bellesa de Leenane.
¿Ray Dooley, el germà petit a 'La reina de bellesa...', és un confident, un alcavot o simplement un jove amic de la vella Folan (Montserrat Carulla)?
És un missatger fora de lloc. Amic de la vella, poc. Més aviat un enemic aferrissat per les circumstàncies. Però no deixa de ser tendre i humà.
¿El comtat de Galway, a Irlanda, limita al nord per Carulla, al sud per Peña, a l'est per Casanovas i a l'oest per Gas?
Leenane sí que hi podria limitar perquè es coneixia menys que Galway. Per als catalans, Leenane ara són tots aquests personatges del teatre.
¿Com que el teu germà es diu Pato i l'autor de 'La reina...' es diu Donagh, això de 'Pato Donagh' no sona una mica a Disneylandia?
L'obra pot fer un efecte de muntanyes russes pels alts i baixos de passions que hi passen, però no té res del món de Disney.
¿Quan et diuen "tanca la porta", t'agafa sempre una rebequeria o és cosa del paper?
M'encanta aquest tros. Passa molt que la gent gran, a casa, et fa tancar la porta. Jo que sóc de poble, em recorda allò de: "¿Que no tens gallines a casa teva?". A Leenane, són de poble, i sempre volen la porta tancada.
¿Una carta que s'ha d'entregar a mà i no es fa pot desencadenar un conflicte?
La carta és el desencadenant. Si no apareguessin els dos personatges masculins, no hi hauria conflicte, no hi hauria teatre, vaja.
¿Quan anaves a classe, feies d'enemic i et dedicaves a posar de potes enlaire les taules i les cadires de l'aula del Lliure?
Una mica brètol ho era però no arribava ni a la sola de la sabata dels personatges que vam fer a 'L'enemic de classe'. Tots hem estat petits i tots n'hem fet alguna.
¿Com pot un 'Enemic de classe' fer un altre dia de 'Mozart' nen prodigi?
Almenys no m'he classificat en un tipus de personatge. Però sí que tots han estat personatges bastant rebels.
¿Prefereixes les partitures de Mozart, el telescopi de 'Galileo Galilei' o l'atiador de remenar les brases dels fogons de Leenane?
Cada objecte té el seu espectacle i cadascun em porta molts records. Ara mateix em quedaria amb l'atiador perquè a Leenane és un dels papers que m'ha fet aprendre molt, sobretot per la qualitat dels actors i la direcció de Mario Gas.
¿Allà sota una 'Peña', com diu la nadala, hi ha una Vicky descobrint autors amb premis Tony?
Esperem que serveixi de precedent perquè fins ara no es coneixia Martin McDonagh. Vicky Peña l'ha traduït i espero que no s'acabi aquí i que puguem veure la trilogia del poble irlandès de Leenane.
¿Des de Leenane es poden veure els estels?
Es pot veure tot perquè el paisatge és fantàstic. Però com diu el meu personatge, Ray Dooley, l'únic que s' hi veu "són les vaques passant".
¿Després d''El somni de Mozart', quin és 'el somni' de Ray Dooley a Leenane?
És com el somni de qualsevol personatge de l'obra: fugir, sortir del poble, adonar-se que un jove no hi pinta res. Un personatge de la seva edat no té cap futur a Leenane.
Almenys per a les seves ambicions, que són boges, però són les seves.
¿Què en penses de l'actor Jacob Torres?
És un actor molt jove, ha treballat en projectes molt interessats, però a cada espectacle s'adona que n'ha d'aprendre moltíssim.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
Que les coses continuessin com van ara. Poder fer els papers que m'interessen, que és molt difícil. Però si ho aconsegueixes, ja pots estar content.
Tornar a Teatre