ENTREVISTES
En escena
Àngels Gonyalons, actriu
[Publicada a l'Avui Diumenge, 30 de novembre de 1997.]
[Feta a l'Escola Memory de Barcelona]
"M'agradaria que 'Àngels' em deixés ser jo mateixa"
¿Quants Nadals ha passat Àngels Gonyalons al Tívoli? Hi ha qui reservaria a l'avançada tots els 'santsesteves' si sabés que hi hagués de ser cada any. Aquest desembre, uns 'Àngels' mirant a Broadway, però amb recepta mediterrània, la tornen al seu públic després de dos anys sabàtics.
- Si aviat no en surt una altra, Àngels Gonyalons passarà a ser definitivament l''Àngels del segle', com els pilars més aconseguits dels castellers. Estrena ''Àngels' amb 34 anys acabats de fer. Doble aniversari, doncs. El seu i el dels 10 anys de treballar en el gènere musical. Després de prop de dos anys fent patir els seus 'fans', diu que torna amb una il.lusió renovada. Com si, de cop i volta, s'adonés que des dels 17 anys no havia parat, confessa que la vida l'ha fet passar per una sèrie de descobertes sense gaire temps per anar-s'hi adaptant. Diu que el parèntesi ha marcat una mena de frontera entre aquella primera joventut i la maduresa. Sense por, i encara amb un tret adolescent, no li fa res de dir que disfruta molt de fer-se gran. "De moment!", aclareix. Perquè, malgrat tot, entre musical i musical, els 'Àngels' també tenen temps de créixer.
¿Per què Liza Minnelli per retornar, i la inspiració en Broadway?
Volíem fer My fair Lady. Però vam saber que s'estava preparant Pigmalió. El país és prou petit per anar repetint.Vam veure l'espectacle de la Minnelli i vam partir de la seva idea, amb temes molt diferents. Liza Minnelli fa referència a Broadway i la història del musical americà, que el públic identifica amb personatges famosos. Era absurd fer-ho així aquí. Per tant, l'hem fet més mediterrani.
Anem un moment deu anys enrera. ¿Tornaries a començar?
Ah!, jo estic molt contenta i molt agraïda de les oportunitats que he tingut. El que em sap greu és haver hagut de dir que no en certs moments. A vegades potser s'ha interpretat com una insolència i no ho era. He dit que no dues vegades al Teatre Lliure, al Centre Dramàtic, a Mario Gas, a Josep M. Flotats... Dir que no una o dues vegades no vol dir que no puguis treballar un altre dia amb ells. Em sap greu haver dit que no, però tampoc no em penedeixo gens d'haver fet el que he fet.
¿El teatre comercial, el musical, viu un moment de bona salut?
Crec que no es viu ni un moment tan bo ni tan dolent. El perill és abusar-ne i fer-ho malament, perquè aparques el públic. Jo continuaré fent musicals com sempre perquè m'agrada, no per fer un gran negoci. Vaig començar a fer-ne perquè m'apassionava. Ho faré amb el màxim rigor i honestedat. El fet que una obra estigui molts mesos en cartell tampoc no és sinònim que el teatre estigui funcionant bé. Això ho diuen les recaptacions. I si les llegim, veurem que el teatre en general no està funcionant pas tan bé.
¿'Àngels' és un musical exportable? ¿Quin ganxo té per anar a fora?
Crec que és difícilment exportable perquè s'hauria de canviar moltíssim. El sentit que té fer Àngels a Catalunya no el tindria, per exemple, a Madrid. Hi ha una sèrie de cançons que jo he interpretat aquí i el públic d'aquí entendrà de seguida la intenció. Però un públic nou, no.
Molt bé, però una Cubana, per exemple, ha traspassat fronteres, i el seu contingut també era molt particular...
Sí, però en el meu cas, és imprescindible saber qui és l'Àngels Gonyalons. Una Cubana té més possibilitats perquè fa una obra original. Jo no. Jo estic fent el que fa el teatre musical d'altres llocs, de fa anys. I segurament no tan bé com ells.
¿Què hi ha de semblant i de diferent a 'Àngels', dels musicals d'abans?
És un xou, una festa, un homenatge a l'espectacle en general. Des de John Lennon a Bob Fosse. També hi ha un homenatge a personalitats de la cultura catalana que han desaparegut com Tete Montoliu, Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Fabià Puigserver. No només gent de l'espectacle, perquè per mi tots formem part de la cultura. Es fa amb una cançó amb imatges que es projecten.
'Àngels' té cinc estils de ball. ¿Quin dels cinc és el que t'acaba convencent més o en quin et sents més còmoda?
A mi m'apassiona el de Bob Fosse, però jo no sóc ballarina, sempre ho he dit. Em fa molta vergonya dir que sóc tal cosa o tal altra. M'he passat molt de temps dient que sóc una aprenent d'actriu. Com a ballarina que no sóc, en Bob Fosse sempre m'ha apassionat i penso que té una certa facilitat pel ball. Vaig començar a ballar molt tard. M'agrada parlar de dificultats. Però l'estil que més m'agrada no sempre és aquell amb el qual em puc lluir més. Hi ha números que m'entusiasmen molt, i d'altres que puc trampejar millor. Però ara no em delataré!
¿Existiria 'Àngels' sense el coreògraf nordamericà Barry McNabb?
Existirien uns altres Angels, suposo. Quan vaig presentar el projecte, va ser la gestora Focus qui va proposar en Barry McNabb. La veritat és que treballa molt durament. La sensació que tinc d'aprenentatge amb ell, és tan important, no per aquell tòpic que sigui nordamericà, sinó perquè és un director que arriba a la feina amb els deures fets a casa. Per tant, va directe a la feina. Sap en quin compàs ets. Si és al costat dels músics, sap llegir música, sap cantar... Aquí no som així.
¿Les deu actrius que actuen amb tu a 'Àngels' vénen del musical, de l'escola d'aquests anys? ¿Quin va ser el criteri del càsting?
Vull aclarir, perquè s'ha dit malament en algun lloc, que la companyia no és de l'Escola Memory. S'han fet a proves a tothom i s'ha fet un càsting. I finalment, quatre de les actrius triades per Barry McNabb i Focus, eren de l'escola Memory. Si les ha triades Barry McNabb, per mi és molt bon símptoma.
¿El públic de sempre, i el nou, quines sorpreses trobarà a 'Angels'?
Hi ha sorpreses. Una és aquella peça especial de barreja i d'homenatge. No són pas sorpreses de gran maquinària i gran parament, sinó de les que et fan botre una mica de la butaca. Si jo veig el públic amb les ganes a la cara d'estar a dalt amb nosaltres, ja està. Jo vaig a fer-ho passar bé i passar-m'ho bé jo.
En total, catorze músics i deu actrius, a part de tu mateixa, més els tècnics, gairebé trenta-cinc persones cada nit.
¿No corren mals temps per a les grans produccions?
Ah!... Jo m'aprenc el paper i... Em diuen, ¿vols en Barry McNabb? Ah, doncs, perfecte! I no diré pas si són bons o mals temps per a projectes com aquest. Suposo que els productors deuen pensar que, per sort, sempre he portat gent al teatre i més val que que sigui així.
¿El Tívoli continua sent l'únic teatre ideal per un musical com el teu?
No, l'únic no. Però és preciós. I sobretot m'hi trobo magníficament bé per tota la gent que hi treballa. Però he trepitjat altres teatres, com el Goya, o el Victòria. I a tot arreu em sembla que hi puc anar tranquil.la.
¿I Focus és l'única productora que avui pot arriscar més de 60 milions d'entrada en una producció musical?
I és clar que no! En èpoques de Dagoll Dagom ja s'havien fet inversions superiors en produccions importants. Dagoll Dagom s'ha arriscat molt en altres moments.
I un altre únic: ¿Catalunya és l'únic país que sap donar un públic nombrós com el teu en deu anys?
No ho sé. Caldria poder fer l'experiència en altres llocs. Per descomptat, la primera vegada que vaig pujar dalt d'un escenari, aquest públic nombrós no existia.
¿Una Àngels Gonyalons en un segle és, com diu el llenguatge casteller, un pilar de nou amb no sé quantes agulles i quants folres únic al segle?
Quèeee? A veure, jo crec que hi ha molta gent que ho està fent molt bé. Jo ho agraeixo, que es diguin aquestes exageracions. Corria molt el tòpic de 'la reina del musical'. Mira, em fa vergonya. No vull estar pendent de mantenir un tron. Jo només m'ho vull passar bé. Que em deixin fer teatre. No vull molestar ningú. Hi ha lloc per a tothom en aquest món. Si no fos així, pel fet de no poder ser la Claudia Schiffer, ja m'hauria hagut de disparar un tret.
¿Que el TNC tingui previst un musical com 'Guy and dolls' vol dir que el teatre públic ha entès l'anomenat teatre comercial?
El que crec modestament és que em fa l'efecte que no és gens correcte que el Teatre Nacional de Catalunya faci Guy and dolls. Però, per una altra banda, és veritat, en aquest país, privat privat del tot, no existeix ningú.
¿El TNC ja és de tots?
No ho sé. A mi em costa de creure que ho sigui..
.
¿Després de La Fura, Comediants, quotes, destitucions, li tocarà el torn a Àngels Gonyalons de ballar i cantar sota la pluja de les Glòries?
No ho sé. La vida és llarga. Mentre em deixin fer... És clar, parlem del TNC, però també hi ha un altre teatre molt potent que és la Ciutat del Teatre. Mentre amb aquest parell de monstres em deixin un raconet per a la meva petita botiga... Però ja sabem que les grans superfícies acaben amb el petit botiguer.
¿Quin personatge dels teus deu anys repetiries un altre dia?
La veritat és que un sense l'altre no hauria pogut ser mai. De tots n'he extret alguna cosa, m'imagino. I tots s'han impregnat de mi d'alguna manera. Però m'agrada molt la tendresa d'una Audrey de La botiga dels horrors, o una energia vital i el positivisme de la Sonia Walsk, de Estan tocant la nostra cançó.
La teva veu se sent a 'Hèrcules', la pel.lícula de Disney...
Sí, i mira, vaig fer la prova per fer la noia de la pel.lícula i no em van agafar perquè sempre he tingut una veu una mica forta. I aleshores, com que hi ha un cor de muses, que són superfantàstiques, i n'hi ha una que és grassa i baixa d'estatura... Em van agafar per fer la veu d'aquesta! M'ho vaig passar bomba. Va ser el primer que cantava després d'aquest temps sense actuar. No em pensava que podria fer una veu com la d'aquest personatge que té uns registres molt difícils.
¿El doblatge és un ofici, una escola, un complement, un refugi anònim de molts actors i moltes actrius?
Per a segons qui, cadascuna d'aquestes coses l'és una mica. En el meu cas, el doblatge va néixer de voler ser actriu. El doblatge m'ha salvat de moments difícils. A mi el que m'agrada del doblatge és que em dirigeixin bé. Com que ja porto disset anys anys d'experiència, si no em dirigeixen bé, no em deixo dirigir. Recordo Un heroi per accident. Vaig doblar Geena Davis. Va ser esplèndid.
L'escola es diu Memory, però ¿l'escola 'Àngels Gonyalons', és a dir, el planter de nous actors i actrius que veuen el teatre musical com una sortida pensant en el teu èxit, s'ha engrandit molt?
Molta gent venia els primers anys a l'escola perquè volien ser 'Àngels Gonyalons'. El que passa és que han de voler ser ells mateixos en la mesura de les seves possibilitats. No ens hauríem de comparar tant amb els altres si no és per intentar aprendre'n. Ser d'una escola o d'una altra és relatiu. Si un és bo, ho és sempre. I si un no serveix, en pot aprendre, per fer l'ofici d'una manera més correcta.
¿Si aquest musical ja es diu 'Àngels', el pròxim quin nom portarà?
Mira, al principi em feia no sé què, fer servir el nom i jugar amb la simbologia. Però tampoc no passa res. El pròxim es dirà com sigui. Si fem un xou de l'Àngels, doncs... Àngels al quadrat, per exemple.
¿I després del Tívoli i la gira que ja té prevista 'Àngels', què?
L'únic projecte és tenir quinze dies per anar-me'n amb la barqueta, ja, abans de començar la temporada. En aquest temps sabàtic m'he adonat que la vida és moltes més coses i no només el teatre. La vida és collonuda. I hi ha tant per fer!
Deu anys al capdavant del musical
- 1987. La botiga dels horrors
- 1988. Mar i Cel
- 1990. Estan tocant la nostra cançó
- 1990. Memory
- 1991. Nou Memory
- 1994. Tots dos
- 1994. Germans de sang
- 1995. Blues en la nit
- 1997. Angels
Tornar a Teatre