ENTREVISTES
En escena
Tamzin Townsend, directora
[Publicada a l'Avui DDD, 19 de març de 1999, amb reportatge gràfic de Robert Ramos]
[Feta al Teatre Poliorama de Barcelona]
"M'agradaria portar teatre català a Anglaterra"
Dues al preu d'una. La idea és importada de la tradició anglesa. Per això les dues obres són angleses. La directora també. Tom Stoppard i Peter Shaffer són dos dramaturgs i guionistes d'actualitat. El primer, per la pel.lícula 'Shakespeare enamorat', i el segon, pel musical 'Amadeus'. El Teatre Poliorama els ha ajuntat amb dues de les seves obres primerenques dirigides per Tamzin Townsend, una anglesa que porta set anys treballant en el teatre català.
A l'any 1989, Tamzin Townsend va arribar a Barcelona per fer un curs d'anglès de nou mesos. Quan va tornar, el 1992, va ser per quedar-s'hi. Havia fet estudis de direcció teatral i aquí va trobar una porta oberta per al seu treball. 'Bones festes', 'El diari d'Anna Frank', 'Paraules encadenades', 'De què parlàvem?'. I ara, 'L'autèntic inspector Hound', de Tom Stoppard, i 'Comèdia negra', de Peter Shaffer, dues obres en sessió doble, una experiència que el Teatre Poliorama posa en marxa, inspirada en el que és un hàbit en molts teatres anglesos. Tamzin Townsend en parla en els últim dies d'assaig i abans que es prepari també per estrenar 'Glòria', l'última obra d'Eduardo Mendoza, al Teatre Romea.
¿Hi ha unitat entre les dues obres de Tom Stoppard i Peter Shaffer que justifiqui fer-les juntes en una sessió doble?
Tota la història comença quan els productors van a Anglaterra i veuen les dues obres que tenen molt d'èxit. Generalment, aquestes dues obres, a Anglaterra, n'acompanyen una altra, però no es fan juntes. Per exemple 'Comèdia negra' es feia amb 'La senyoreta Júlia'. Són dues obres dels anys 60.
¿Dos títols que aparenten ser de comèdia negra, mai més ben dit?
'Comèdia negra' és una obra de gest, clarament. Els personatges diuen coses en la foscor i s'atreveixen a dir coses que no dirien a plena llum. Però és teatre de gest, molt divertit, molt ràpid. Tota l'obra gira al voltant de l'eix central: quan hi ha llum a l'escenari, a l'obra no n'hi ha, i quan no hi ha llum a l'escenari, a l'obra representa que s'hi veu. Això dóna molt de joc. A 'L'autèntic inspector Hound', tot és una mica més complicat perquè Tom Stoppard fa un toc de surrealisme. Té molt a veure amb obres clàssiques i juga molt amb la realitat i la ficció. En realitat és una crítica dels crítics. Dos crítics van a veure una obra de teatre. Són pedants i ridículs i el que diuen no té ni cap ni peus. Veuen una obra que no té cap lògica interna i es barregen els dos mons: el de l'obra i el dels crítics. La paraula en aquesta obra és important. Ara bé, les dues obres són un joc. A la primera, jugar amb la fosca és un joc brutal. A la segona, pots dir milers de paraules i no dir res.
¿Dues peces curtes d'una hora per alguna intenció concreta dels seus autors?
En el seu moment feien una reflexió sobre el teatre anglès dels anys seixanta. Les dues obres són peces curtes que acompanyen sempre una altra obra. Aquí pot semblar una cosa nova, però a Anglaterra es fa molt això i no és cap novetat. També el fet que ara aquí es fan juntes pot obeir que els dos autors pràcticament començaven la carrera quan les van fer. I quaranta anys després, els dos autors estan en plena activitat, tant teatral com a adaptadors de grans pel.lícules.
¿No crea un cert desgavell als actors assajar dues obres alhora?
Sí, és horrible! Assajàvem una setmana una obra i una altra setmana una altra, i era una bogeria perquè les dues són molt diferents. El resultat és molt bo i agraït, però el sistema de treball és dur. Cal treballar el doble i separar bé les dues obres. Només els últims dies d'assaig hem barrejat les dues obres. Els problemes diferents de cada obra fan que cada actor en tingui una idea diferent. També l'escenografia s'aprofita. Hi ha elements que es comparteixen. Forma part del joc.
¿Et trobes més còmoda dirigint en català ni que siguis anglesa?
Dirigir en català m'agrada més quan es tracta d'obres originals que no pas les que conec en anglés. Quan tinc el text en anglès, noto que la traducció no és exacta perquè no es pot traduir tot. Per tant, m'agrada més treballar amb un text original en català com 'Paraules encadenades', de Jordi Galceran, o 'Glòria', l'obra que estrenarem d'Eduardo Mendoza.
¿Però és bo, almenys, tenir una visió anglesa de les obres que ho són?
Tenir una visió anglesa de les obres a vegades no va gens bé. Perquè no som a Anglaterra i el punt de vista cultural és un altre.
¿Has decidit quedar-te a treballar a Catalunya?
He decidit quedar-me aquí perquè suposo que he trobat la manera de treballar bé. Quan vaig fer 'Bones Festes' tenia 24 anys, era molt jove, no havia fet res pràcticament, tret d'estudiar direcció teatral. Quan vaig veure que podia treballar aquí em vaig quedar. A Anglaterra, ara hauria de començar des de zero. El que m'agradaria fer és portar a Anglaterra una obra com 'Paraules encadenades', al Royal Court, per exemple, o en un altre teatre anglès. Seria interessant portar a Anglaterra una obra que hagués dirigit aquí en català.
¿Malgrat la dificultat per exportar teatre català?
No es fa gaire, és clar. No sé a què és degut. Fa un temps es va fer un intercanvi de lectures i crec que va anar molt bé. Però és veritat que no surten les obres cap a fora. Però jo tinc aquest pla de traduir 'Paraules encadenades' i proposar-ho allà i a veure què es pot fer. Sí que hi ha molt de García Lorca, per exemple, però de teatre català, si hi penso bé, no hi ha res. No pot ser amb els autors teatrals que hi ha aquí. Potser a Anglaterra no tenen una idea clara de com funciona el teatre català. Per tant hi pensaré.
¿Prefereixes comèdies actuals, obres contemporànies, i no clàssics?
Em fan molta por els clàssics. A mi em proposen moltes comèdies. I no em veig com una persona molt còmica, francament. Em va agradar molt fer 'El diari d'Anna Frank', una tragèdia. 'Paraules encadenades' també em va agradar molt. Personalment m'agraden les obres amb les quals pots tocar el públic. Les comèdies estan bé si són intel.ligents. El fons és molt important en les comèdies. M'agrada més pel fons 'Bones festes', per exemple, que 'De què parlàvem?' Quan a les comèdies hi ha suc m'agraden.
¿Estàs ja preparant 'Glòria', d'Eduardo Mendoza, per al Romea dins el Grec 99?
'Glòria' és una delícia. És molt diferent. És una obra preciosa, que parla de gent que no sap on va, que és gent estancada. Però Eduard Mendoza hi ha posat un vodevil, amb moltes portes, caigudes, entrades, sortides... Amb aquests recursos fa un lament sobre la tristesa de la vida. És interessant perquè hi pots jugar molt.Tens tota la força per extreure i posar-hi el vernís damunt. Rosa Novell és l'ànima de projecte. I el repartiment esta a punt de ser tancat. Em sembla que fer-la dins el Grec és encara més interessant.
Tornar a Teatre