ENTREVISTES
El llaç escorredor
David Selvas, actor
[Publicada a l'Avui DDD, setembre de 1997, amb reportatge gràfic de Raimon Solà]
[Feta al Teatre Condal de Barcelona]
"La sort és una aliada que cal cuidar"
Tres anys de carrera. Actor de "sèrie b": Belbel, Bieito, Benet. Tot una "nissaga". Els Montsolís, aigua passada. Fèlix malvat i enyorat! Darrera, 'El rei Joan', 'Amfitrió', 'La serventa amorosa'. Tres èxits i un estiu rodat de 'Carícies', mentre rubrica un 'Testament' al Mercat. "És ell!", diuen encara els addictes al "telecava".
¿Un bon protagonista de telesèrie ha de morir per força?
El meu havia de morir. En una família tràgica, una bona perla és una mort!
¿La clau de l'ofici és fer una telenovel.la?
No. Es va massa per aquí. Els dramàtics només són un 'impasse' de l'època.
¿Es pot aprendre a fer interpretació?
Se n'ha d'aprendre. Hi ha uns quants monstres. Rosa Maria Sardà, per exemple, o Eduard Fernàndez. És gent que puja a escena, i ja està. Els que no som així, n'hem d'aprendre. Ells ja parteixen d'un principi, més a prop de la teatralitat. Si no saps on ets, te la fots. No et pots penjar i mirar-te el melic.
¿L'escola i el boom jove no han generat molta competència?
Una competència sana és veure el treball dels altres i que puguis fer un càsting entre un quants i entenguis qui ho fa millor. De mals rotllos, jo en passaria.
¿La generació d'actors fugats del periodisme s'ha acabat?
Jo en sóc un, sí. I Laura Conejero, i Joel Joan. En el meu cas, ja feia teatre de petit, però els pares m'orientaven cap a un "ofici". Vaig estar dos anys compaginant periodisme i Institut del Teatre, fins que va acabar guanyant el teatre.
Ofici de molt de temps a peu dret. ¿Et saps estar cinc minuts assegut?
Treballar és fer una cosa per força. Ara, ni que sigui aixecant-me a les sis del matí per anar a rodar, no tinc la sensació que treballo. M'ho passo bé.
'El rei Joan', 'Amfitrió', 'Testament'... Shakespeare, Molière i Goldoni. Tres bones campanades...
Molta xamba i gent de pes al darrera, dirigint, actuant...
¿És pecat que un espectador faci una caparradeta a la butaca?
Home, fot molt! Al cine jo ho he fet, però els de dalt no et veuen, i a la tele igual, però al teatre... Al cine, jo em vaig adormir amb Marat Sade! Si algú s'adorm al teatre, hi té tot el dret, però com a actor penses que ho deus estar fent molt malament. Però hi ha una cosa pitjor, els walkmans el dia que fan futbol!
¿La por de l'estrena què és, quan es porten només tres anys de volada?
És no disfrutar del que has disfrutat assajant. N'he tingut sempre, menys ambTestament. Ja m'han avisat que no m'hi acostumi perquè a la mínima tornarà.
¿La feina d'actor et pren molt de temps lliure?
Molt. M'encanta llegir, anar al cine, sortir. I ara només ho faig quan puc.
¿L'ofici t'ha regalat amics?
L'amistat és essencial, però és més important la generositat. Et trobes, desapareixen, tornen, és una amistat molt puntual, a vegades una amistat rara.
¿Europa o món?
No sé què dir-te. He vist poc Europa i menys món...
¿Posem món, no fos cas que quedéssim curts?
¿Superficialitat i molts, o profunditat i pocs?
Un equilibri entre les dues coses. Però si s'ha de triar, profunditat i pocs.
¿És bo que autor i director treballin plegats com ha passat a 'Testament'?
És una sort poder-ho viure. A vegades l'autor surt amb un estirabot, com Benet i Jornet que alguna vegada deia: "I jo què sé per què faig fer això!". Però és enriquidor, ni que corri el perill que pugui acabar a cops.
¿Valores més els grans mitjans que l'aportació artística personal?
La creativitat personal pot suplir qualsevol tècnica, per avançada que sigui.
Has dit abans que havies de treballar a fons... Però hi ha hagut sort...
Treballar molt sense sort és una putada. La sort és una aliada a cuidar.
¿Què en penses de l'actor David Selvas?
Home, això se sap i no es diu. Ahhh...! Em sembla que és un tio que ha estat afortunat en la feina, que ho intenta d'aprofitar al màxim, que vol aprendre, que es vol agafar la vida amb ganes i disfrutar-la. El David Selvas aquest... és un paio amb intuïció. Però haurà de pencar molt per aprendre el que no sap. És això, no?
¿Què voldries ser al segle XXI?
Actor! Un actor complet. No només de teatre. La interpretació ofereix moltes possibilitats. Ara he conegut el cine a 'Carícies'. Et dóna una visió més àmplia de l'ofici. ¿Vols que et digui el què? Quan sigui gran, m'agradaria escriure. Ja he fet coses, per mi. És una manera de treure el que portes dins. Una de les febleses dels actors és poder-nos agafar a alguna cosa i crear a partir d'allò.
Tornar a Teatre