ENTREVISTES
El llaç escorredor
Emma Vilarasau, actriu
[Publicada a l'Avui DDD, febrer de 1998, amb reportatge gràfic de Jordi Garcia]
[Feta al Teatre Romea de Barcelona]
"L'ofici del teatre em fa pànic"
¿La mato o no la mato? Símbol de la dona maltractada, encadena paraules cada nit per espantar la por. Eulàlia o Laura, tant hi fa. Els guionistes han decidit fer-la glatir. Hi ha alts càrrecs amb armes de doble tall, com els ganivets de psicòpata.
Jordi B. a casa, Jordi B. a l'escenari, Jordi D. a la televisió, Jordi G. als guions... ¿Tant de Jordiam vol dir que els teus homes només poden ser sants i d'aquells que maten l'aranya?
Una casualitat. No, els meus homes poden ser de tota mena. M'agraden molts tipus.
¿La Laura de 'Paraules encadenades' mor cada dia al vídeo del Romea perquè ja sou al carrer de l'Hospital i així no cal demanar el 061 d'urgències?
Qui t'ho ha dit que mor al vídeo del Romea? No mor ningú al Romea...
¿Si el senyor Ramon enganya les criades i el senyor Ramon enganya tot el món, a qui enganya aquest altre senyor Ramon que et fa patir a 'Paraules encadenades'?
Al públic. L'enganyem tots. Jo crec que surt de veure l'obra i no sap si és veritat o mentida res del que ha vist. Potser el final, a tot estirar. Però no ho veu en directe.
¿Aquest hipòcrita de funcionari d'Agricultura és com és, potser perquè la matança del porc depèn del seu departament?
És com és perquè això es deu portar en els gens. No pot ser que un, per moltes putades que la vida li faci, es torni així. Els cervells no es capgiren tan fàcilment.
¿Després d'unes quantes nits fent el psicòpata, encara no ha arribat un motorista d'Esquadra destituint-lo del càrrec agrícola?
No, diuen que ho dissimula molt bé aquesta mena de gent. Que són capaços de tenir alts càrrecs de dia i ser psicòpates de nit.
¿El ganivet que fa servir el teu botxí d'exmarit l'han demanat de préstec a la gavineteria que hi ha prop del Romea o és de broma?
És de debò. Absolutament de debò. Però com que a mi no em maten...
¿Des que ets la Laura de 'Paraules encadenades', a la cuina de casa, no et fa com 'una cosa' fer servir el ganivet de la carn, aquell tan esmolat?
No, perquè la Laura s'acaba quan surt per la porta del Romea i comença l'Emma. Són tan diferents les dues que ni me'n recordo del que ha passat a l'escenari.
¿Una mica crescudets no, psicòpata i tu, per anar fent fantasies sexuals, estil Clinton-Lewinsky, en una taula de bricolatge, com si el Romea fos el Bagdad?
Home, per a aquestes coses no se n'és mai prou, de crescudet. Està bé, no?... Té el seu morbo, no et pensis...
¿A partir de l'experiència d'aquest 'thriller', prefereixes una hora i mitja en un zulo o una hora i mitja amb un xulo?
Cap de les dues coses. Els xulos no els suporto. I els zulos, ja m'explicaràs!
¿El Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya no s'hauria de dir, des d'ara, Centre Dramàtic de la Vilarasau de Catalunya?
No, el Centre Dramàtic és de la Generalitat 'de Catalunya', i la Vilarasau, no. No m'agrada que la gent s'apropiï d'un personatge. La gent és de casa seva i prou.
¿Posats a patir, triaries el llarg turment interior de l'Eulàlia de 'Nissaga de poder' o el turment exterior i dit i fet de la Laura de 'Paraules encadenades'?
Posats a triar, no triaria cap patiment. Però si no tingués altre remei que triar, triaria el de l'Eulàlia de 'Nissaga...' perquè és més intel.ligent. L'Eulàlia sempre té alguna possibilitat de sortir-se'n. En el cas de la Laura de 'Paraules...', es tracta de sobreviure o intentar-ho durant una hora i mitja. És una situació desesperada.
¿Aquella mena de cadira de tortura on et té lligada Jordi Boixaderas [Ramon], el molt pocavergonya!, et recorda la foguera de Joana d'Arc o potser penses en la trona de quan eres petita?
Curiosament penso en les moltes dones que han estat assassinades.
¿Ets capaç, en dos segons, d'encadenar una paraula que lligui amb 'Nissaga'?
Mmm... mmm... Ganes! [Triga 4 segons, però pot passar perquè no som a escena]
¿Si la història del cava s'acaba, què faràs cada dia a les set del matí després de dos anys d'anar a rodar a cal Montsolís amb les lleganyes als ulls?
Dormir i portar els nens a l'escola a les vuit. La resta, tot igual, tret de 'Nissaga...'
¿Què en penses de l'actriu Emma Vilarasau?
Que s'ho 'curra' bastant tot. Quan dic que s'ho 'curra', vull dir que li agrada treballar molt. I que no és de les que pensen, per exemple, perquè fan televisió, que, vinga, que surti com vulgui. No em fa res treballar les hores que calgui.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
Que continuï tot com ara, però una mica més gran. Des que vaig començar d'actriu, sempre he tingut pànic a aquest ofici. Perquè sé que un dia s'acaba. S'acaba perquè no hi ha papers per a tu, sobretot si ets dona... I fa por. No crec que m'esperi de braços plegats perquè m'atrapi el toro.
Tornar a Teatre