ENTREVISTES
El llaç escorredor
Jordi Sànchez, autor i actor
[Publicada a l'Avui DDD, 1999?, amb reportatge gràfic de ?]
[Feta al Teatre Romea de Barcelona]
"No sé escriure per encàrrec"
Feia d'A.T.S. Però els hospitals no eren l'escenari de la seva vida. Va decidir enfilar el bisturí pels viaranys de la comèdia. A cops de kràmpack va penjar la bata blanca. Al Romea ha nascut un minyonet, ros i blanquet... Fum, fum, fum.
¿Si a vint-i-cinc de desembre, 'Fum, fum, fum', quina és la primera imatge que et ve a la memòria cantant aquesta Nadala?
La taula parada plena de menjar de casa dels avis, quan era petit.
¿En teatre, tam patantam que les figues són verdes, tam patantam que ja maduraran?
Sí, el que passa és que de moment van madurant totes i fa una mica de por perquè sembla que aparentment tot vagi molt bé.
¿On es mengen més ous i botifarra, a la muntanya pública o a la muntanya privada?
A la muntanya pública se'n mengen més, però a la privada te'ls sents més de la teva pròpia collita i et semblen més bons, suposo.
¿Si al minyonet ros i blanquet, un pastor li porta ovelles, l'altre li porta cabrits, i l'altre li porta confits... tu què li portes com autor a aquell exemplar crescudet del Pessebre, de la casa dels afores de 'Fum, fum, fum'?
El que puc. Una mica de mi mateix, com en totes les meves obres. M'interessa parlar del que m'envolta i el que em toca de prop. És l'únic que li puc portar.
¿Si sents cantar, 'Al TNC de les Glòries me'n vull anar, vols venir tu rabadà?', te n'hi vas o prefereixes dir 'vull esmorzar'?
Doncs, francament, no hi pensat. Ara tinc la companyia pròpia i és el que més m'interessa. No tinc obsessió per anar al TNC. No és una fita en la meva vida.
¿I si et prometen que al TNC esmorzarem, un cop allà, a qui adorarem?
Tampoc no ho sé. Convertir el teatre en política és feina dels polítics, però com a artistes no ens podem permetre fer aquesta mena d'opcions. No em puc limitar.
¿El doctor Soler és un ganxo televisiu, un calçasses panxacontent o un bon cantaire de nadales amb acordió d'antiga pista de circ?
Penso que és un actor amb molta humanitat. Jo no l'havia vist mai. El personatge que jo he escrit a 'Fum, fum, fum' el fa arribar molt bé a la gent.
¿Un dramaturg jove encara creu en algun àngel protector que va volant i que pel món va publicant?
Dramaturg i jove fa por. Però sí que crec en la sort i en aquesta mena de regal que em va fent la vida. Estic content del que m'està passant professionalment. No podria anar pel món d'incomprès. No sé si tinc un àngel protector o una flor al cul.
¿Les obres de teatre s'han d'escriure d'una en una, a quatre mans, com 'Sóc lletja', o millor tenir quatre obres escrites, dues per mà?
En el meu cas, d'una en una i madurant, crec que és el que hauria de ser. No sé escriure per encàrrec. Tampoc no cal arribar a 70 anys amb quaranta obres.
¿Què té la comèdia 'Fum, fum, fum', que no tinguin uns bons 'Pastorets' de Folch i Torres per Nadal, a veure?
Res. A mi m'agraden els 'Pastorets', de Folch i Torres. 'Fum, fum, fum' té una visió diferent del que pot significar el Nadal i porta camuflat el rotllo de la família. No parla del Nadal, parla de la família que es troba per força i sense ganes.
¿Hi ha algun dimoni camuflat entre els personatges de 'Fum, fum. fum'?
El dimoni de la mandra, de la voluntat de no ser res per por de fracassar, que és una mica la tònica de tots els personatges. El dimoni de la por.
¿Tres parelles és el número clau per muntar un xou d'escala de barana i catifa?
No ho sé perquè quan hi penso no m'ho plantejo. Penso: un matrimoni adult, un matrimoni jove i un altre aplegat per tal motiu. Me'n surten sis, són tres parelles.
¿Tens al.lèrgia als camerinos i els bastidors? ¿Per què, tant a 'Sóc lletja' com a 'Fum, fum, fum', alguns personatges entren a escena per la platea?
És una opció absoluta de direcció en els dos casos. Però m'agrada. A 'Fum, fum, fum' queden dins i no surten fins al final, també per platea.
¿Com seria un 'Sóc lletja II', però en masculí?
Molt semblant perquè és un tema que afecta tothom. L'obsessió per no fer-se gran i mantenir-se prim i jove és tan propi dels homes com les dones.
¿Si l'Alien ressuscita per què no ho fa 'Kràmpack'?
Perquè ha passat molt poc temps. M'agradaria, però deu anys després. Que un bon dia els actors tinguessin 40 anys i hi tornessin. Estic segur que un dia passarà. Si Woody Allen ho ha fet i ha aguantat fins als 60 llargs, amb una mica de sort...
¿Com veus Jordi Sànchez, primer com a autor, i després com a actor?
Una persona amb voluntat de ser feliç i que ha trobat en el teatre, escrit i interpretat, la manera que més s'assembla al fet d'aconseguir aquesta felicitat. Ha trobat professionalment la manera d'arribar a ser feliç expressant el que porta dins.
¿Què voldries ser al segle XXI?
Autor i actor, com ara, i membre d'una companyia, això sí.
Tornar a Teatre