
ENTREVISTES
El llaç escorredor
Mont Plans, actriu
[Publicada a l'Avui DDD, 1999, amb reportatge gràfic de Xavier Carrion]
[Feta al Teatre Villarroel de Barcelona]
"Si temptes el públic has de donar joc"
Un camerino no és un camerino sense una bona 'chaise longue'. I el camerino d'una cupletista, menys. A 'Chaise Longue', tots els drapets surten al sol. Quan és hora de plegar, tot recomença. "Cagonlou! On he vist jo aquesta actriu?", pensa més d'un.
La Chaise de l'artista és Longue, ¿però la vida de l'artista com és?
Jo espero que també sigui longue. La vida és una incògnita, longue o curta.
¿En una Chaise Longue hi ha el passat, el present i el futur d'una cupletista?
En aquesta Chaise Longue meva hi és tot. Ensenyo el passat, estic en un present i no em resigno a no tenir a futur com a cupletista.
¿On és el públic de debò, al davant o al darrere de l'escenari?
He donat la volta a l'escenari. En el lloc del públic hi ha els meus amics.
¿Encara queda públic espontani disposat a fer el seu paper des de baix?
Sí... I a més amb el joc que plantejo, he d'estar disposada a admetre-ho i he de saber jugar. Quan temptes el públic has de donar joc sense que s'emportin l'obra.
¿Com se sent una cupletista amb tota una platea de visita dins el camerino?
Oh... Una mica angoixada, eh! Vols estar per tothom i no pots estar per ningú. Quan et vénen a buscar molts amic passa això.
¿Una pianista que toca a la boca del metro o un metre llarg de pianista per fer les rèpliques a Chaise Longue?
Una pianista que toca l'acordió a la boca del metro. Chaise Longue va començar així. Però se'n va anar a Nicaragua. Després s'hi va incorporar la Laura i molt bé.
¿Si dius que vas introduir el cuplet català dins el repertori del music hall, em pots dir perquè no tens la Creu de Sant Jordi?
Se n'han oblidat. Ja fa molt de temps que vaig introduir el cuplet on calia.
¿El negoci de vendre llibres rosa del cor és la teva doble vida?
No, jo no tinc cap doble vida. L'unic que faig és teatre.
¿I una tal Consol Cirera, que se t'assembla molt?
Aquesta tal Consol sí que ven llibres. Tothom me'n parla, però no la conec...
¿Si morta la cuca, mort el verí, també morta Lady Di, morta la Rosa de Pitiminí?
No, la Rosa de Pitiminí sempre floreix. No hi té res a veure la pobra Lady Di.
¿La Cubana és més que una companyia?
No ho crec. La Cubana és una companyia de teatre. Treballa molt. Passen moltes estones junts i acaben semblant una família.
¿Digue'm un nom, només un, de les desenes de personatges que vas fer durant nou anys a La Cubana i que no digués 'cagonlou!'?
Vaja! Sí... És el nexe de tots els meus personatges. Si n'hi ha algun que no ho diu, ho podria dir. Tots són molt trempats i llenguallargs.
¿Què té la cupletista de Chaise Longue de La Cubana més cubana?
Té una mica de Cubana, de Dagoll Dagom, de 'Políticament incorrecte'. És tot el que he après en aquest temps. Nou anys a La Cubana, quatre a Dagoll Dagom i un any i mig amb 'Políticament...'. Tot el que he après és a 'Chaise Longue'.
¿Un nou Molino per al Paral.lel o, amb aspes o sense, cadascú fa anar l'aigua cap al molí que més bé pot?
Jo penso que no hi ha d'haver un nou Molino. Hi ha d'haver el mateix que tenim amb les aspes que li portin l'aigua. Si la gent no escombrés tant cap a casa, potser aniria tot millor, no?
¿És políticament correcte que un ministre i una diputada es trobin en un hotel de la firma 'Paco Mir Condal'?
És políticament molt correcte. És una de les coses més divertides que he fet.
¿Com es compra el silenci d'una cambrera d'hotel que ho veu tot i no entén res?
Ai, si ho entén tot, aquella! El silenci es compra a base d'anar sucant.
¿La gràcia de les Teresines de TV3 era fer gràcia o viure a Gràcia?
La gràcia de les Teresines era haver triat el barri de Gràcia perquè reuneix l'essència de tots els barris. I també era que feien molta gràcia, és clar.
¿Fem un primer pla: Mont, tse o Rat?
Mont, Mont! De la mare de Déu del Mont.
¿Com veus l'actriu Mont Plans?
La veig que està vivint un moment com si no es cregués el que li està passat. Viu un dels moments més dolços de la seva vida. Crec que puc dir que això deu ser la felicitat. Que el que fas agrada, que la gent t'aprecia, que et va bé tot. Penso que estic encantada de la vida.
¿Que voldries ser al segle XXI?
Demà passat... Voldria ser jove, com deia aquella. No, voldria ser la Mont amb uns anys més i haver après més coses i haver sabut madurar bé. M'horroritza fer-me gran i no saber-ho portar amb elegància.
Tornar a Teatre